Vés al contingut

Aquests darrers dies, el debat al voltant de l’escola concertada ha tornat a adquirir un especial protagonisme. Dimecres passat, dia 1 de juliol, el document de conclusions de la Comissió de Reconstrucció del Congrés promogut pel PSOE i per Unidas-Podem tirava endavant amb el suport d’ERC, l’abstenció de Bildu i els vots en contra de PP, Ciudadanos, PNV i JxCat.

Les propostes del document deixen l’escola concertada fora de les ajudes destinades a l’educació després de la pandèmia. El text proposa que l’educació pública sigui la columna vertebral del sistema i que s’hi destini la totalitat de l’increment de la inversió.

Pensem que, a priori, aquest pla de reconstrucció podria suposar una bona oportunitat per a sumar esforços en l’educació. Però ha resultat una altra ocasió perduda que, a més, exclou expressament l’ensenyament concertat. I també és una mostra dels diversos interessos i concepcions que sobre l’educació plantegen les diferents forces polítiques que conformen l’actual Congrés dels Diputats. Un decebedor i preocupant exemple de com es discrimina les famílies que trien l’escola concertada, intentant enfonsar tot un sector aprofitant la debilitat social, laboral i econòmica provocada per la pandèmia i que consolida una línia d’actuació enfrontada a la pluralitat educativa que correspon a una societat democràtica i que preval a Europa.

L’escola concertada ha demostrat sempre un compromís radical i indefugible envers el servei d’educació, i en especial vers els més vulnerables. Aquest compromís social ha estat especialment accentuat i ferm en aquests mesos de pandèmia. Hem acomplert amb el nostre deure d’educar amb la implicació i magnífica labor dels professionals de les nostres escoles. Una tasca que ha estat reconeguda de manera àmplia i sincera, fins i tot en estudis i informes universitaris sobre el tema. Una mostra més de la nostra voluntat, dedicació i atenció als nostres alumnes. Dissortadament, el pes de les decisions educatives se sustenta encara en conceptes ideològics i espúries voluntats polítiques. En lloc de garantir un dret a l’educació practicat amb universalitat, llibertat, equanimitat, equilibri i suficiència financera, resulta més políticament correcte arraconar o simplement minar la presència d’una manera d’entendre la societat i el servei d’educació.

Només hauríem de demanar als responsables públics que la seva conducta envers els concerts es basés en la tutela dels drets fonamental dels educands a rebre l’ensenyament bàsic obligatori de forma gratuïta, en la llibertat de creació i direcció dels centres docents reconeguda estatutàriament i constitucional i en el servei objectiu a l’interès públic que n’ha d’inspirar l’actuació, i no que la seva actuació vingui dirigida per directrius d’eminent pes polític. Però intuïm que les coses no van per aquest camí, almenys amb l’actual aritmètica parlamentària, el seu capteniment i les novetats que n’anem coneixent.

Tenim per davant uns reptes molt importants. La tragèdia de la Covid-19 ha accentuat com està d’infrafinançada l’escola concertada i, amb tot, la nostra escola se n’ha sortit en el limitadíssim escenari del procés de preinscripció i matrícula. La societat és intel·ligent i contra les propostes -i actuacions concretes- d’acabar amb l’escola concertada, entén que el paper de les entitats privades d’iniciativa social contribueixen de manera eficaç al bon funcionament del servei educatiu, a més de representar l’exercici d’un dret que ja figura a la Declaració Universal dels Drets Humans, com és el dret de les famílies de poder triar el tipus d’educació que desitgen per als seus fills, i que tant tossudament sembla ésser ignorat per algunes forces polítiques.

La nostra obligació és oferir als nostres alumnes una educació d’acord als nostres caràcters propis i projectes educatius, dispensant especial atenció als que més ho necessiten. L’obligació dels governs és garantir que aquest servei educatiu es presti de conformitat amb l’ordenament i respectant els drets fonamentals que emparen alumnes, pares, professionals i titulars. I tot en un marc d’atenció equilibrada de l’alumnat i de suficiència financera.

Això és el que demanem sempre, i en especial de cara al proper curs. Confiem que es compliran les promeses que, a casa nostra, ha anunciat reiteradament el Departament d’Educació d’un tractament igualitari a tots els centres que conformen el Servei d’Educació de Catalunya. És qüestió de responsabilitat, però també de credibilitat... i de justícia.

Temàtica

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.