El passat dimecres 30 de novembre es feia públic l’informe de la Síndica de Greuges “La dotació de personal i la gestió d’equips educatius en els centres amb elevada complexitat” que, dins del marc del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, i amb la participació de vint-i-cinc persones expertes a proposta del Departament d’Educació, del Síndic de Greuges, dels sindicats, de les patronals de l’escola concertada i de la resta de membres signataris del Pacte, analitza el conjunt de mesures relacionades amb la direcció i dotació de plantilles a les escoles amb una composició social desafavorida.
No resulta sorprenent que ja al seu inici, afirmi que la provisió de personal ha de satisfer l’obligació legal de les administracions educatives de dotar els centres públics i els privats concertats dels recursos humans i materials necessaris per compensar la situació dels alumnes que tinguin dificultats especials per assolir els objectius educatius, a causa de les seves condicions socials (art. 81.4 de la LOE), i que en l’actualitat, l’actuació del Departament permet que els centres públics amb elevada complexitat disposin de més dotacions de personal docent i de personal d’atenció educativa, de ràtios més baixes i de més hores d’atenció escolar de l’alumnat, però que aquesta actuació no s’ha traslladat de manera equivalent als centres privats concertats amb elevada complexitat.
Són diverses les constatacions de l’informe que no fan més que confirmar allò que es va reiterant de manera continuada: la discriminació que pateixen les escoles concertades en tot allò que fa referència als ajuts de l’administració que legalment -i en justícia- els correspon, també pel que fa a l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials i, de manera concreta, com es recull a aquest informe, a les escoles d’elevada complexitat. Afirmacions que des de la Sindicatura es traslladen com seriosos tocs d’atenció respecte d’aquesta situació i que, per al nostre sector, dissortadament, no presenten novetats...
Així, diu (pàg. 55) que el finançament del concert a través dels pressupostos de la Generalitat “situa els centres concertats amb alta o molt alta complexitat en una situació financera més precària que la resta de centres concertats, i també que altres centres públics amb alta o molt alta complexitat (...) en comparació amb la resta de centres públics amb elevada complexitat, aquests centres (els concertats) tenen una dotació de plantilles significativament més baixa, la qual cosa dificulta l’atenció de la diversitat. I en comparació amb la resta de centres concertats, aquests no compten amb els mateixos ingressos procedents de les aportacions de les famílies i tenen més dificultats per fer front a despeses no cobertes pel concert, de vegades per atendre aquesta diversitat. Paradoxalment, i a diferencia del sector públic, hi ha centres concertats amb elevada complexitat que tenen una dotació de plantilles més baixa tant dels centres públics sense aquesta complexitat, com també dels centres concertats amb una composició social afavorida”. I remata dient que les subvencions del Departament per incrementar el finançament dels centres concertats amb alta o molt alta tenen “mancances relacionades amb la quantia de l’import i, conseqüentment, pel seu caràcter compensatori, mancances que no fan efectiu ni el finançament ni la compensació econòmica dels centres”. A més, reitera l’informe (pàg. 57) que “la dotació de plantilles finançada amb fons públics als centres concertats sigui comparativament menor a la dels centres públics de complexitat estàndard” i que “per efecte d’aquesta manca d’equiparació, els centres concertats amb elevada complexitat tenen menys assignació de plantilla que els centres públics de baixa complexitat”.
L’informe aporta també una sèrie de dades, interessants i significatives, que il·lustren les afirmacions que contempla. Vegem-ne algunes.
Pel que fa a la dotació de personal docent als ensenyaments de règim general, en el període 2010-2022 (Taula 5, pàg. 44), mentre que al sector públic ha hagut un increment del nombre de professorat del 14,7% quan l’alumnat ho ha fet en un 10,4%, als centres concertats l’increment de professorat ha estat del 0,6% (!!) mentre que l’alumnat ha augmentat en un 12%. Dos punts més d’augment de l’alumnat en favor del sector concertat respecte del públic suposen un diferencial del 14,1% de puja de la dotació de professorat en el sector públic en detriment del concertat.
Una altra, referent a les ràtios de personal docent per unitat (taules 10, pàgs. 49-50 i 12, pàg. 54). Als centres públics de complexitat molt alta, als nivells d’Educació infantil 2n cicle i Primària, aquesta ràtio és de 2,0 docents/unitat, mentre que a l’ESO és de 4,0 docents/unitat. Als de complexitat alta, la ràtio per als primers nivells indicats és de 1,8 docents/unitat i de 4,7 docents/unitat a l’ESO. A les escoles concertades de complexitat molt alta, la ràtio docent/unitat a l’etapa d’Educació Infantil 2n cicle és d’1,2; d’1,8 a Primària i de 2,2 a l’ESO. Per a les escoles de complexitat alta, aquestes ràtios són, respectivament, d’1,3, 1,7 i 2,0.
És a dir, en una igualtat de condicions en l’escolarització d’alumnat, a les escoles d’una línia, els centres públics de complexitat molt alta disposen de 3,6 professors més que els concertats a tota l’etapa d’EINF/EPRI i de 7,2 professors més a la d’ESO. Mentre que a les d’alta complexitat, els públics disposen d’1,8 professors més que els concertats en la totalitat de les etapes d’EINF/EPRI i de 10,8 professors més als públics que als concertats a l’ESO. Podem fer l’exercici d’aplicar aquestes diferències segons el nombre de línies... Així, amb dues, 7,2 i 14,4 docents més, respectivament a EINF/EPRI i ESO, en favor dels centres públics en escoles de molt alta complexitat o 3,6 i 21,6 als de complexitat alta, també en favor dels centres públics... I si aquestes dotacions es tradueixen a cost de personal, considerant el criteri del Departament per a realitzar els càlculs (docents amb 2 estadis i 5 triennis, de manera que cada docent suposa un cost anual de 49.804,47 € a EINF/EPRI i 56.195,73 a l’ESO), un centre concertat de dues línies suposaria una despesa pública, només per al personal docent a l’aula, d’1,17 ME anuals a cada centre de molt alta complexitat i d’1,4 ME anuals a cadascun de complexitat alta. Despesa pública ara inexistent.
Podríem continuar aportant les dades dels recursos especialitzats (pàgs. 99 a 103), encara que l’extensió d’aquesta editorial ens obligui a fer-ne un ràpid “flaix”. Així, les aules d’acollida, de les que un 68,9% de centres públics de molt alta complexitat en té dotació d’aquest tipus d’aula front un 45% de centres concertats de la mateixa tipologia, o un 45,8% dels primers davant un 30,2% dels segons si ens referim a centres d’alta complexitat. O els SIEI, de les quals disposa un 22,8% de centres públics de molt alta complexitat contra un 10,0% dels concertats, i, si són d’alta complexitat, en disposa un 40,3% de centres públics davant de l’1,9% dels concertats... També els Tècnics d’Educació Infantil, Tècnics d’Integració Social...
En definitiva, un document més que testimonia els dèficits de provisió i d’integració del personal d’atenció eductiva als centres concertats d’elevada complexitat, la manca d’actuació de l’administració pel que fa al compliment de les previsions dels Decrets 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu i 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya i, en definitiva, la greu situació de discriminació que pateix l’escola concertada pel que fa, també, als recursos públics que s’han de destinar a l’escolarització de l’alumnat vulnerable, que s’accentua, paradoxalment, en aquelles escoles de funció més social.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.