×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El dia 8 de gener se celebrà un Ple del Consell Escolar de l’Estat per debatre el dictamen corresponent a l’avantprojecte de la llei orgànica que modifica la LOE. Diferents integrants van aportar esmenes i es va poder constatar el remarcat dissens en la comunitat educativa davant d’aquesta proposta de modificació legislativa.

Recollim en aquest FECC Informa la nota de premsa publicada per diverses institucions participants en aquest plenari.

Un dels aspectes més preocupants que contempla l’Avantprojecte i que, malgrat que la defensa de la seva retirada continua endavant, és la voluntat de fer desaparèixer la demanda social com a element a tenir en compte en la programació de llocs escolars. Es torna a posar sobre la taula una proposta de planificació unilateral dels llocs escolars, aliena al concepte de participació en la programació prevista a l’art. 27.5 de la Constitució i a l’art. 109.2 de l’actual redactat de la LOE.

L’eliminació de la demanda social com a element a considerar en la programació dels llocs escolars implica voler desatendre els interessos i les eleccions de les famílies. Uns interessos i voluntat que es posen de manifest de la manera més diàfana en el moment en què trien l’escola que consideren més adient per a l’educació dels seus fills i filles. Encara resulta més inquietant que aquesta mesura pugui amagar la intenció de reduir de manera unilateral els concerts que ara són vigents, de desviar places sol·licitades en un centre concret cap a altres escoles a priori no seleccionades. Dissortadament, coneixem mesures molt negatives aplicades, per exemple, a l’Aragó i al País Valencià, que han estat revertides pels tribunals.

No es nega en absolut que l’administració educativa ha d’exercir la seva tasca d’ordenació dels ensenyaments, tal com preveu la normativa. Però cap pretensió governativa pot discórrer per la via de no veure’s compel·lida a tenir en compte la voluntat i l’interès del ciutadà sense més. I la regulació de la programació de llocs escolars considerant la demanda social no només no impedeix al govern les seves funcions d’ordenació, sinó que, a més, permet que es valori l’elecció que fan els ciutadans responent a un exercici de la llibertat d’ensenyament.

Aquesta és una evidència més de la manca de consens existent. La proposta de modificació de la Llei Orgànica d’educació no avança sobre propostes d’acord. A aquestes alçades, amb l’existència de l’enèsima implantació d’una nova llei educativa, pot semblar evident que es difícil defensar que aquesta reforma pretengui donar estabilitat i solució als problemes reals del nostre sistema educatiu. Serem davant d’una altra oportunitat perduda?