Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Revisant l’estadística publicada pel Departament (octubre de 2020), observem que en el període d’aquests darrers cinc cursos (2016/2017 a 2020/2021), a Catalunya hi ha hagut 17.051 alumnes menys al segon cicle d’educació infantil (un 15,1% de disminució), 13.972 alumnes menys a educació primària (un 6,9% de decreixement) i 34.035 alumnes més a ESO (augment del 19,6%). El comportament ha estat diferent segons la titularitat dels centres. Així, en l’acumulat del període, al segon cicle d’educació infantil els centres públics han perdut el 8,9% d’alumnat, davant una caiguda del 6,9% als centres privats concertats. A l’educació primària, els primers han disminuït el 2,08%, mentre que el sector concertat ha perdut el 4,8%. I a l’ESO, la matrícula en els centre públics han augmentat un 14,33% davant l’increment del 5,3% als centres concertats.

Si comparem les dades de l’actual 2020/2021 amb el 2019/2020, on ja es poden reflectir els efectes de la pandèmia, podem advertir que mentre als centres públics ha disminuït un 1,85% l’alumnat al segon cicle d’educació infantil, als privats concertats ha augmentat un 1,1%. A l’educació primària, el descens ha estat igual a totes dues titularitats: el 2,5%, mentre que a l’ESO l’augment de matrícula també ha estat el mateix: el 0,44%. El període de comparació és mínim, però es pot destacar una dada significativa: pel que fa al nombre d’alumnes matriculats, el sector concertat no s’ha vist sacsejat per la situació derivada de la COVID-19.

El trastorn de la situació econòmica és monumental. Les dades oficials (IDESCAT) assenyalen que l’economia catalana es va contraure un 16,9% en el segon trimestre, amb un cop dur als sectors del comerç, l’hostaleria i el turisme. El descens més gran de la història. A la petita i mitjana empresa, teixit social i econòmic de gran importància per al país i per al nostre sector, una enquesta de la PIMEC del mes d’octubre revela que, en aquesta data, un 5% de les pimes i dels autònoms segueixen sense activitat, mentre que per a un 47,1% l’activitat se situa per sota del 50% en relació amb el mateix període de l’any anterior i, per a un 45,2%, entre el 50% i el 100%. Gairebé tres de cada quatre pimes i autònoms presenten la caiguda de les comandes i vendes, i un 48,3% han presentat un ERTO.

Ens preguntem quin serà el grau de resistència del sector si no s’afronta ja la solució de l’infrafinançament. Seguint l’informe del Síndic, cal incrementar el mòdul del concert un 232% (més de 332 milions d’euros) perquè la dotació econòmica dels centres concertats sigui justa i equilibrada. Les despeses de funcionament haurien d’augmentar entre el 269% i el 233%, per passar de l’actual mòdul (any 2019) de 6.215,71 € a EINF/EPRI i, de mitjana, 8.500,0€ d’ESO als 16.718.8 € i 19.823,1 €, respectivament. Però és que, a més, la situació econòmica dispararà el nombre d’alumnes NESE derivats de situacions socioeconòmiques desafavorides. Hi ha informes que indiquen que, aplicant el criteri del llindar de la pobresa, els alumnes amb aquest perfil passaran dels 66.187 identificats el curs 2019-2020 als 215.000. Xifres a les quals cal afegir el creixement d’impagats i la disminució de les activitats extraescolars i els serveis.

Els centres concertats ja experimentem les greus situacions de dèficit, eixamplades per actuacions educatives que ignoren que la coresponsabilitat també ha d’aplicar-se per part de l’administració. Les conductes de diferents serveis territorials que assignen alumnes amb necessitats socioeconòmiques desafavorides sense cap tipus de compensació agreugen indiscriminadament aquest problema. I si a aquestes situacions sumem que la nova llei diu que la programació educativa potenciarà l’existència de llocs públics, en flagrant vulneració dels més elementals principis jurídics que emmarquen el nostre servei, l’escola concertada pot patir el greuge més gran de la història.

Cal que les forces polítiques entenguin que sense solucionar l’infrafinançament del sector i amb el perill de l’aplicació de les regles de la programació educativa previstes a la LOMLOE, que minen de soca-rel el Servei d’Educació de Catalunya, serà molt difícil acceptar noves regles que afectin el sector. Confiem que així sigui entès i que actuïn en conseqüència. I esperem continuar disposant de la força i del suport de tantes famílies que, malgrat les dificultats, continuen confiant en nosaltres. Perquè volem continuar sent presents per viure experiències memorables, enmig d’interessos espuris i de normes educatives no gaire favorables. Som convocats a col·laborar en la transformació evangèlica de la realitat. No ens lamentem del nostre temps, l’assumim amb confiança i esperança, i lluitem per fer possible la llibertat d’ensenyament al servei de tots aquells que vulguin acollir la nostra proposta. Treballem tots en comunió i en unitat per fer-ho possible.