Com vius l’advent?

Els cristians, gràcies al calendari litúrgic, sabem quan és temps de celebrar els fets importants que ens recorden la base de la nostra fe. Així que quan arriba el temps d’advent sabem que significa i com viure’l.

L'Advent, com molt bé defineix la Viquipèdia en llatí: adventus Redemptoris, 'vinguda del Redemptor', és el primer període de l'any litúrgic cristià, que consisteix en un temps de preparació espiritual per a la celebració del naixement de Jesús. La seva durada sol ser de 22 a 28 dies, atès que l'integren necessàriament els quatre diumenges més pròxims a la festivitat de la Nativitat, o sigui el dia de Nadal.

És per això que van néixer els calendaris d’advent, on cada dia d’aquests 22 o 28 dies, es llegeix un verset del capítol 2 de l’Evangeli de Lluc. I els quatre diumenges abans de Nadal al començament de la celebració litúrgica es llegeixen aquells textos de l'Antic Testament que profetitzaven la vinguda del Messies i aquells textos dels Evangelis que ens descriuen el naixement de Jesús, encenen una espelma cada diumenge fins a completar les quatre dels quatre diumenges, mostrant la llum que vindria en un món ple de fosca, com deia Isaïes.

Per això l’advent és el temps de preparació, amb molta senzillesa i reflexió per poder fer memòria agraïda del temps esperat i que ja ha vingut del naixement de l'infant Jesús, Déu i home a la vegada. L’únic que podia reconciliar l’ésser humà amb el seu creador, amb el Déu etern.

Avui l’advent i els calendaris d’advent semblen segrestats per la nostra societat de consum, on tot s'hi val, utilitzar les músiques de nadales tradicionals, apel·lant així als sentiments, per vendre’ns qualsevol cosa des d'un supermercat a una colònia. O fer calendaris d’advent amb xocolatines o ninos de marques molt comercials de joguines. És evident ja que per a molts el Nadal tan sols és un temps de vacances, comerç i trobades familiars potser sense molt de sentit.

Però per a mi i molts cristians arreu del món és un temps de lectura, de reflexió, de trobada, de pau, de goig i de compartir que l’amor de Déu s’ha fet visible al llarg de l’història i en mig de la realitat dels temps, amb la vinguda al món del nen Déu fet home, capaç de transformar la vida d’aquells que l’esperen.

No sé com vius l’advent, però t’invito a llegir el capítol 2 de l'Evangeli de Lluc i potser gaudiràs de forma diferent d’aquest temps.

“Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.
Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.
A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'àngel els digué:
-No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.
I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:
-Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.
Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells:
-Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.
Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.
Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.
Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient:
-Ara, Senyor,
deixa que el teu servent
se'n vagi en pau,
com li havies promès.
Els meus ulls han vist el Salvador,
que preparaves per presentar-lo
a tots els pobles:
llum que es reveli a les nacions,
glòria d'Israel, el teu poble.
El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell.”