Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Carles Muñíz) No fa gaires anys que participo a la manifestació que convoquen moviments sindicals, coincidint amb l’1 de maig. Recordo bé, com un jove que acompanyo, va explicar-me la seva alegria perquè l’havien contractat en una empresa de menjar ràpid... una alegria que jo no entenia quan continuava compartint les condicions d’aquesta feina, especialment els horaris i el sou. La vida compartida d’aquell jove va ajudar-me a prendre més consciència del món laboral, on inevitablement, molts adolescents i joves del nostre país, es veuen abocats.

L’Oscar Martínez de la Facultat Pere Tarrés-URL i la Dessirée García de Càritas Barcelona van escriure un article al diari Ara, amb el títol “Treballar i continuar sent pobre és tendència”, i deien que la baixa qualitat i l’alta temporalitat de l’ocupació, impedia a moltes persones construir o mantenir el seu projecte vital basant-se en els seus ingressos laborals; i a ningú se li escapa que una de les franges de població més afectada per aquesta realitat és la dels joves.

Al llibre del Cohèlet llegim: "Entenc que no hi ha res millor per a l'home que fruir de tot el que fa: aquesta és la seva paga! Perquè, qui li podrà fer veure què passarà després d'ell?" (Coh 3, 22). Em sembla que és quelcom que podem desitjar per a tothom: fruir d’allò que fem!

El treball és un tema constant de conversa, perquè és una part molt important a les seves vides. El treball pot definir l'ús del temps i pot determinar el que poden fer o comprar. També pot determinar la qualitat i la quantitat del temps de lleure. El treball defineix la seva identitat i és un lloc fonamental on es desenvolupen amistats i altres relacions perquè generalment no es treballa sol. També parlen de la feina com a compliment d'una funció i com una cosa que proporciona un sentit. Els permet satisfer les necessitats bàsiques, però encara més important, buscar el significat i el compliment dels seus somnis.

Per això ens cal animar als joves que no esperin viure sense treballar, depenent de l'ajuda d'altres. Això no fa bé, perquè el treball és una necessitat, part del sentit de la vida en aquesta terra, camí de maduració, de desenvolupament humà i de realització personal.

No podem oblidar com el món del treball és un àmbit on els joves experimenten formes d'exclusió i marginació. La primera i la més greu és la desocupació juvenil. Aquesta desocupació a més d’empobrir, retalla en els joves la capacitat de somniar i d'esperar, i els priva de la possibilitat de contribuir al desenvolupament de la societat. Sovint la precarietat ocupacional que afligeix ​​als joves respon a l'explotació laboral per interessos econòmics.

La pastoral juvenil haurem de discernir com col·laborem en humanitzar el món del treball, treballant pel dret a un sou digne, a unes condicions laborals saludables, a una seguretat social i unes prestacions socials justes. Podem comprometre’ns a incorporar als nostres itineraris educatius l’economia social, amb les cooperatives i el comerç just. És un camí que podem recórrer junts amb la pastoral obrera de les nostres diòcesis, que a casa nostra ja fa anys que responen a la crida d’evangelitzar el món obrer.

Carles Muñíz és capellà, membre del SIJ i delegat de Joventut de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat