Vés al contingut

La universitat ha esdevingut una realitat complexa i diversa que genera una alta presència en els mitjans de comunicació. Actualment és notícia per diferents raons. En efecte, en primer lloc, per alguna circumstància relacionada amb la seva clàssica triple funció (docència, recerca i transferència), per exemple, en parlar dels resultats acadèmics, dels assoliments en el camp de la investigació o de les necessàries relacions amb el món empresarial. Ho és, també, per algun fet d’actualitat vinculat a la política universitària, per exemple, la governança, el finançament, les taxes, les aliances entre universitats, etc. Finalment, per un seguit d’escrits o de reflexions que intenten explorar el present i el futur d’aquesta institució.
L’esdevenidor de la universitat vindrà significativament determinat per la seva capacitat d’«acollida» i d’«encontre». Però no ens referim únicament a un encontre com a conseqüència de la mobilitat dels professors i estudiants o per ser un escenari que aplega diversitat de grups socials. Tampoc es tracta d’entendre l’acolliment simplement per la lògica actitud d’acollida davant les distintes cultures. La universitat, com a conseqüència d’allò més genuí d’ella mateixa (universitas), està cridada a consolidar-se com una important estructura social d’encontre i d’acollida. En aquest sentit, la universitat si no vol perdre la seva veritable vocació haurà d’afavorir un «encontre» de l’estudiant amb els sabers, el propi jo i la identitat personal, la comunitat, la professió i la veritat. I això s’ha de realitzar a través de la docència (pensament crític), de la recerca (pensament creatiu), de la transferència (pensament i acció dialògica) i de la cooperació (compromís ètic i solidari).
Pel que fa a l’«acollida», la universitat és, alhora, una organització que té com objecte la transmissió de coneixements i l’afavoriment del desenvolupament de competències amb la intencionalitat d’assolir la formació integral de l’universitari/a per viure i donar respostes a la societat globalitzada. Per tant, la universitat és un espai privilegiat on l’arribada i la permanència al «món universitari» es converteix en veritable acolliment al «nostre món», ara per ara, local i global.

Publicat a Catalunya Cristiana, edició 1660, 17 de juliol de 2011, p. 13.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.