He cregut adient reflectir en la premsa escrita (La Vanguardia, 11-VI-2010, p. 26) una part de la segona aportació sobre el burca. Ara bé, la poca disponibilitat d’espai m’obliga a incorporar alguns aspectes d’exemplificació i d’aclariment. Aprofito el blog.
La primera aportació la teniu disponible a Burca (I): epidermis i dermis.
"El uso del burka en Cataluña es estadísticamente insignificante. Pero el conjunto de debates que afloran en nuestra tierra al observarlo son muchos. Temas apasionantes y no menores para nuestro ADN cultural. La polémica de estas semanas no estaba prevista pero es evidente que el tejido requiere una reflexión a fondo. Si no, el otro tejido -el social- se resentirá. Abrir un debate no es lo mismo que dictar norma y quizá la cuestión haya ido más lejos de lo esperable. Frecuentemente nos despierta la espoleta de una posible regulación legal y que muchas de las polémicas sociales bullen a partir del intento de normativización.
La universalización de un hecho, aunque defendamos la diversidad, puede ser un buen test para ponderar una situación. ¿Qué pasaría si toda la ciudadanía -hombres y mujeres- vistiera el burka? Es evidente que el velo integral está pensado para otra configuración de presencia y participación social: la visibilidad garantizada de muchos y la invisibilidad social de otras. Coordenadas distintas. No es nuestro modelo.
Queremos nuestra libertad y la de los demás. Hoy por hoy, la utilización de burka en un espacio público -de tránsito o de recreo- no debería causar ningún problema. Siempre quedará la pregunta sobre si es una elección hecha con libertad, pero hay que aceptar la mayoría de edad y la conciencia personal. Cabe discrepar del problema de la seguridad y de la falta de convivencia. Tenemos suficientes referencias de delincuencia y de incivismo al margen del burka. No, pues, a una ley generalizada en su contra por esas razones. En cambio, por reciprocidad y responsabilidad parece razonable exigir su prohibición en el contexto de equipamientos y servicios donde se requiere una relación personalizada.
También apoyamos la integración y esta necesita oportunidades en plural. Si esa es nuestra opción política y social no podemos desarrollarla a base de forzar el tejido social intentado digerir o contraponer todo. Hasta el mejor entrelazado puede desgarrarse. En nuestro mundo multicultural integrar exige innovar. Eso es, soluciones nuevas para nuevos retos más allá de la polarización autodefensiva de los distintos colectivos. ¿Qué propuestas innovadoras se han puesto sobre la mesa?" (LV, 11-VI-2010)
I ara, alguns elements més.
1.- Oportunitat i temps. Temps cultural versus temps normatiu. M’ha cridat molt l’atenció aquest “afanyar-se” en elaborar una determinada llei. Som coherents amb altres processos? Des de la detecció d’un possible problema -recordar casos relacionats amb venda d’alcohol, espais fumadors...-, fins a la seva regulació o legislació, quin temps ha transcorregut? A què vénen aquestes presses? El nombre d’afectats requereix aquest procés? Quan l’origen dels conflictes no és de caràcter delictiu sinó cultural cal uns terminis prudents.
2.- L’oportunitat de la coherència. Més enllà d’actituds fora mida de caràcter personal -que sempre les tindrem i de tots colors-, cal evitar l’estigmació, la sensació de persecució obsessiva o la incomprensió. Aquells col·lectius i grups polítics que demanen la seva prohibició por motius d’”igualtat i dignitat” hauran de fer un veritable examen de consciència sobre què fan en relació a altres temes com la prostitució; els que demanen “visibilitat” hauran de fer una revisió sobre la transparència en determinats afers de la “seva gent”; aquells que es prediquen com una veu representativa i definitiva caldrà que es preguntin què en pensa la resta del partit...
3.- Oportunitat d’innovar. Què pot significar en aquest context innovar? Idees creatives que ajudin a desenvolupar nous escenaris. Suggereixo algunes però l'important és l'esperit.
La primera d’elles és una actitud d’enginyeria o arquitectura social. Efectivament, el burca és una petita qüestió en el context d’altres temes -alguns de caràcter cultural i altres de caràcter religiós-: ensenyament de la religió a les escoles públiques, espais per a les comunitats i construcció de mesquites, certificació dels productes hallal, gestió dels cementiris, normalització dels imams, percentatge de joves que arriben a la universitat, diversitat de col·lectius i comunitats a l’interior d’una gran tradició... No podem analitzar el tema ni pretendre donar resposta aïlladament. A semblança del món informàtic cal preparar “plataformes” que facilitin la interoperativitat de comunitats, estructures i llenguatges diversos. Efectivament, quelcom similar a allò que fa una arquitectura SOA (Service Oriented Architecture / Arquitectura Orientada a Serveis) amb una base tecnològica oberta que permet la relació, comunicació i la producció entre mòduls heterogenis -també els desenvolupats inicialment amb programari lliure-. O si es vol de una altra manera, conjunt complex d’adaptadors, interconnectors i interfícíes. Estem d’acord en una cultura de la mediació però convindria disposar a priori de “plataformes” d’intercomunicació. Cal reflexionar més sobre quines són les gateways culturals contemporànies i quin paper juguen -en un entorn de crisi laboral- els serveis a la ciutadania i, en general, tots els equipaments. No són aquests uns veritables hubs de les societats occidentals?
En segon lloc, resultaria ben interessant que aquestes alçades fos la dona musulmana qui liderés i donés una resposta holística, és a dir, educativa. Benvingudes les iniciatives com les trobades de dones musulmanes de Catalunya.
Una tercera destinada a aquells espais públics o privats que desenvolupin un servei. Convidaria als seus responsables a introduir aquests rètols: "En aquest establiment volem servir la persona, a vostè. Per reciprocitat, responsabilitat i qualitat necessitem mantenir una relació personalitzada". I, sobretot, explicar i compartir el sentit d’aquesta idea a les comunitats musulmanes.
La quarta, consistiria a proposar a les comunitats musulmanes una petita innovació en el burca. Afegir una cremallera que permeti alliberar la part superior cap enrere a l'estil d'una caputxa. És a dir, que es pugui superar el dilema del “sí o del no” per un d’”altra manera” segons la circumstància i el procés personal.
També aconsellaria als ajuntaments el facilitar gratuïtament connexió a internet i prestar portàtils a aquestes dones: accés a la xarxa, ensenyar a fer gestions per web i regalar aplicacions amb jocs de rol participatius i interculturals. En definitiva, afavorir l'obertura al món, les relacions i l'autonomia des d'una posició no conflictiva i autoregulada.
Finalment, una innovació a l'hora de regular o legislar: no precipitar-se i buscar un consens previ en les qüestions d'"alt voltatge". I si arriba el moment, faci’s. Amb solidesa, coherència, convenciment i suport.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.