(Fra Jesús Romero) Una dona trucava aquest matí a laporta del convent. Era una senyora d’uns vuitanta pocs, com ella mateixa em digué al llarg de la nostra curta conversa. Demanava informació i, de pas, si teníem alguna cosa per a uns néts seus. Enmig de la conversa amb ella, com sovint ens passa amb tantes persones que vénen si hom té un poc temps per regalar, podem trobar-nos amb la sorpresa de ser com il·luminats, interpel·lats per la presència d’unes petites perles d’humanitat.
“Jo sóc de resar, sap?”, em deia. “Jo reso cada dia el rosari, amb els dits, sap?” I m’ensenyava com. “Perquè no m’agrada que em vegin pel carrer amb un rosari a les mans. Però el reso cada dia perquè em dóna molta alegria”. I seguí dient-me: “Jo vaig a un menjador social, sap? És que així puc estalviar una mica de diners per donar-lo als néts o a la família, que ho necessiten”. (Llegir més)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.