Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Fra Jacint Duran) Hi ha un autor francès, Charles Péguy, profundament creient, que va morir l’any 1914. Té uns textos d’una profunda bellesa, poètics alguns d’ells: “El Misteri dels sants innocents”, o “El pòrtic del misteri de la segona virtut”, on fa referència a l’esperança...

En aquest llibre diu que la fe és com un arbre, com un roure arrelat i ferm. I a l’ombra de les seves branques neix la caritat, que agombola totes les angoixes del món. I l’esperança és com la gemma (el borronet o botó) que neix a les branques pel mes d’abril, aquella gemma que farà possible les noves branques. És petita l’esperança. De fet, el text diu: “la petita esperança”. (Llegir més)