Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Fra Òscar Bernaus) 

Un experiment
Fa anys, quan vivia a Alemanya, em van regalar un llibre titulat La paraula més bonica de l’alemany. Es tracta d’un llibre que recollia el resultat d’un concurs internacional promocionat pel Goethe Institut, entre d’altres institucions alemanyes, en què es demanava a la gent –ja s’endevina pel títol– quina trobaven que era la paraula més bonica de l’alemany i que justifiquessin la seva elecció. El llibre recollia el resultat final amb algunes de les aportacions de la gent que el jurat havia trobat més interessants. Hi havia respostes donades per nens, absolutament delicioses de tant innocents ensems que originals com eren; n’hi havia de fetes per estrangers que havien après o estaven aprenent la llengua i havien quedat fascinats per expressions sorprenents. Hi havia paraules que cridaven l’atenció per la dificultat de poder-ne explicar el sentit, perquè eren com intraduïbles. També eren molt cridaneres algunes explicacions que oferien els participants. Un experiment d’allò més interessant. D’entre les moltes paraules escollides, me’n van cridar l’atenció dues que m’agradaria compartir amb vosaltres, si teniu una mica de paciència. (Llegir més)