L'experiència de pintar

(Nati Crespo) Primer de tot, voldria donar les gràcies per l’oportunitat que se’m dóna de compartir la meva experiència com a pintora. Reconec que en un primer moment vaig rebre la proposta com a un compromís incòmode i pesat. Normalment pinto, no parlo de pintura. A més, fer-ho implicava al·ludir a la relació que la pintura té amb la meva vivència de la fe. Una relació que sempre he sentit com a inqüestionable, però que era quelcom purament experiencial. El que se’m demanava m’ha obligat a reflexionar, a posar paraula i dono les gràcies per això.

Respecte als orígens de la vocació, dir que la meva primera il·lusió era ser metgessa. No vaig obtenir la nota de la selectivitat necessària per accedir a la facultat de medecina i em vaig veure obligada a cercar una altra alternativa. Així és com vaig optar per fer Belles Arts. Un escull estudiar això o allò en funció de la pròpia personalitat i interessos. Avui m’adono que allò pel que has optat i al que dedicaràs temps i atenció va configurant, al seu torn, una manera de ser i d’estar a la vida. En el meu cas, pintar ha implicat donar espai a la introspecció, a la cerca solitària, anar a l’encontre de “quelcom” inefable que et crida, t’excedeix i davant del que només pots rendir-te mentre poses mans a l’obra. És en aquest punt on sento que pintura i espiritualitat es troben. Ambdues comparteixen la mateixa disposició interior. (Llegir més)