(Fra Lluís Arrom) Voldria fer una reflexió sobre la santedat franciscana, que m’agrada anomenar seràfica, perquè em sembla que una característica molt nuclear d’allò franciscà és l’amor, però un amor no qualsevol, un amor com el de Déu, un amor sense límits. Tradicionalment el nostre Orde s’ha anomenat seràfic. Em sembla que això ve de sant Bonaventura comentant l’aparició del serafí crucificat a sant Francesc. Tradicionalment es considera als serafins com els àngels de l’amor, el cor angèlic més pròxim a Déu, els àngels que s’abrusen d’amor a Déu.
I sant Francesc és com un àngel d’amor. Per a ell la seva relació amb Déu, amb els altres i m’atreviria a dir que amb tot allò creat, amb tot el que viu és una relació de profund amor. L’estigmatització a La Verna és l’expressió màxima de tota la vida de sant Francesc en la qual la seva gran aspiració serà identificar-se amb Jesús. Si Déu, el meu amat ha mort clavat en una creu, jo també vull ser clavat en una creu amb Ell. I ja no em puc acontentar amb menys que això. Aquest és l’esperit de sant Francesc. (Llegir més)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.