Aprendre a rebre

(Fra Josep Manuel Vallejo) Una de les coses que més ens costa als humans és la gratuïtat. Allò gratuït, allò que no costa diners, no ho valorem. Que ens donin coses sense haver-nos-les guanyat, no ho tolerem. Servir, ajudar i donar costa molt menys que ésser servits, que deixar-nos ajudar. Els humans ja no sabem rebre, ja no tolerem la gratuïtat. I fixem-nos que això també ens passa amb Déu. Volem ser bons, volem donar coses a Déu, fer mèrits. No entenem que l’amor de Déu és gratuït, fins i tot per a aquells que no se’l mereixen.

Jesús no va ser comprès pels seus contemporanis precisament per això, perquè predicava un Déu que estima gratuïtament, sense esperar res a canvi. Per això, sopa amb els pecadors amb els que no s’ho mereixen; per això va a casa de Zaqueu i es deixa convidar per ell, per un pecador públic; per això explica la paràbola del Fill Pròdig, quan aquell fill esparracat que s’ho havia patejat tot, torna i rep una abraçada immensa i un banquet sobreabundant. És gratuït l’amor de Déu, és desbordant. Per això, explica Jesús aquella paràbola dels obrers d’última hora, on aquells que han treballat una hora només, cobren el mateix que aquells que han treballat dotze hores. Déu és generós, Déu és sobreabundant, Déu vol que estiguem bé, com uns pares amb els seus fills, que no els tracten en funció de com es porten sinó que els tracten en funció de que són fills.

Jesús predicava això, i segurament aquest va ser un dels motius de la seva mort, perquè els jueus no toleraven que relativitzés la Llei, no toleraven un Déu que no obligués a complir la Llei ni a guanyar-se el seu amor amb el nostre esforç. És aquesta mentalitat la que va portar als jueus a condemnar Jesús.

Maria és la plena de gràcia perquè sap rebre, perquè s’ha deixat regalar per l’amor de Déu. I per això viu l’alegria de qui sap rebre el favor de Déu. “Alegra’t, plena de gràcia, el Senyor és amb tu”. “Alegra’t, perquè estàs plena del Senyor”. Aquí hi ha la font de la nostra alegria, no en el fet que siguem bons o virtuosos, que això és molt difícil. No podem ser bons, sols Déu és bo, però si malgrat això Déu ens omple gratuïtament dels seus favors, aquí hi ha la font de l’alegria evangèlica. Maria viu l’alegria de qui se sap regalada pel Senyor, gratuïtament, sense mèrit; ella tan conscient de la seva petitesa.

El nostre Déu és una bogeria d’amor que està delerós perquè l’acollim a casa nostra. Això és el que vol, que li obrim la porta, que l’acollim a casa nostra. Déu està desitjós de regalar-nos el seu amor desbordant. Només cal aprendre a rebre, aprendre a deixar-nos ajudar, aprendre a deixar-nos estimar.