"Franz Tunda, 32 anys, sa i eixerit, un home jove, fort, amb molt de talent, era al cor de la capital del mon, i no savia quina cosa devia fer. No tenía cap professió, cap amor, desig, cap esperança, cap ambició. Innecessari ja que ell no era ningú en el mon".
Franz Tunda es el protagonista de "La fugida sense fi", escrita el 1927 i publicada en català el 1995 per l'Editorial Bromera. Roth fou un excel.lent periodista en els anys 20 a Viena i Berlín. L'any 1933 es va veure obligat a fugir d'Al.lemanya doncs la seva vida perillava: era jueu. En les seves obres hi ha una gran capacitat d'observació d'uns protagonistes que han perdut la pàtria i el sentit de la vida. Com ell. Si voleu recordem dins de la seva bibliografia, "La llegenda del Sant Bevedor" (en català a "Cercle de Viena") i "La marxa de Radetzky" (en català a "Proa")
Porto aquest paràgraf de Roth perquè acabem de celebrar -ahir- la festa de Santa Clara d'Assis que Pius XII va a declarar patrona de la TV l'any 1958, just quan aquest mitjà encara no era de masses. Es curiosa l'evolució de la tele: d'un artefacte (Fellini en deia que era "l'electrodomèstic que parla") a un mitjà de comunicació social en els anys 70, fins avui, un mitjà d'entreteniment vulgar. I de la vulgaritat a la innecessarietat hi ha un pas. Pot semblar apocalíptic però no ho es. Repeteixo les paraules de Roth en forma de preguntes: Quin es l'ofici de la tele d'avui, a qui estima, a qui desitja, amb quina ambició?. Però sobre tot, amb quina esperança?.
Es cert que Pius XII la va fer patrona de la tele perquè Clara va estar molt de temps postrada al llit, des d'on seguia els oficis religiosos, fet que amb la televisió es resolia el mateix problema de les persones que no podien sortir de casa seva. Però a mi m'interessa la figura de la seguidora de Sant Francesc d'Assis per un altre motiu: ho va deixar tot per solidaritzar-se amb els pobres, per abocar-se amb ells. Quan un veu un programa de la tele dels nostres dies es pot preguntar "on son els pobres". Hi son a les estadístiques però no a la TV. I si els meus companys m'ho permeten, quina es la relació dels professionals de la tele amb els pobres?. Que fem per ells o amb ells?. Serem com Franz Tunda, sense cap amor, cap desig, cap esperança, cap ambició?. Serem innecessaris?
Una cita més de Joseph Roth: las darreres paraules de "La fugida sense fi": «De tan sobrer com ell, no n'hi havia ningú al món».
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.