Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Crida l’atenció a qualsevol lector de l’Evangeli la diversitat de perspectives sota les quals cada evangelista narra el fet singular de la vocació/crida dels primers deixebles.

Cert: no podem oblidar la lliçó de l’Església naixent que desestimà l’exitós Diatessaron de Tacià el Siri, deixeble de Justí, quan vers l’any 170 d.C. harmonitzà i concordà els quatre evangelis en un de sol «a través dels quatre» (= Diatessaron) perquè superposant quatre perspectives s’elimina la singularitat de cadascuna d’elles. Però res no ens impedeix de fer una mirada atenta als diversos accents evangèlics perquè entre tots ens aporten una riquesa global que supera la individual de cada evangelista.

A Marc la primera preocupació de Jesús després del breu sumari sobre la seva predicació inicial  v.14-15 i pel tant la primera acció del seu Ministeri és que tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu i els digué: «Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes».   

Mc 3,14s i Mt 4,18s presenten el fet sota la perspectiva de la màxima profunditat teològica subratllant que Jesús va cridar els qui va voler. Aquí «voler» no és sinònim d’«estimar» sinó de «donar la gana»: en grec «estimar» i «donar la gana» s’expressen amb verbs diferents.  

Així som invitats a contemplar la dimensió teològica -la més profunda- de tot procés vocacional: els elegits al Ministeri sacerdotal ho som perquè al Senyor li ha donat la gana! I res més!

A Marc, en la vocació de Simó-Pere i dels seus companys, Jesús és qui pren del tot la iniciativa, sense mediació de ningú més. Els únics protagonistes de la crida apostòlica són Jesús, que és el qui crida, i els deixebles que, «abandonant les xarxes, se n’anaren amb Ell». Les circumstàncies són totes eliminades per concentrar l’atenció en la dimensió fonamental. 

Mc 3,14s especificarà millor la triple finalitat d’aquesta Elecció: «perquè estiguessin amb Ell, per enviar-los a predicar, amb poder d’expulsar dimonis»

La finalitat d’«estar amb Ell» no és la primera només perquè alguna ha d’anar en primer lloc, sinó perquè és la que fa possibles les altres dues! «Estar amb Jesús» és un estar dinàmic amb actitud de deixeble escoltant per a sintonitzar fins adquirir comunió de valors. Mai no podem oblidar ni menysprear aquesta primera finalitat.  

La finalitat d’«enviar-los a predicar» es fonamenta en què tot allò que aprendran i rebran del Mestre no és un privilegi per quedar-se’l ells sinó un tresor a compartir. Predicar és comunicar -a vegades de paraula i sempre amb testimoniatge- les experiències de gràcia viscudes. L’encàrrec evangelitzador coincideix amb la tendència humana a comunicar a l’altre allò que em fa feliç. 

La finalitat de «tenir poder per expulsar dimonis» avisa que no es pot construir el Regne de Déu sense destruir el Regne del Maligne. «Un home posseït d’un esperit maligne es posà a cridar: Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!» (Mc 1,23s): amb un poder/capacitat que als apòstols/enviats els hi ve de l’Enviant, Jesús.

*Mateu pràcticament copia l’esquema de Marc i pel tant té el seu mateix accent.

*Lluc, abans de narrar l’elecció dels Dotze (6,12s), ha presentat la relació ja existent de Jesús amb Simó i els fills de Zebedeu: fa temps que Jesús exerceix el seu Ministeri d’ensenyament i acció. A Natzaret ha presentat el seu programa (4,16s); després ha obrat miracles (4,33s.38s; 5,12s.24s) i  «predicava per les sinagogues dels jueus» (4,44). 

Dins aquest context ara «la gent s’apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu.., pujà en una de les barques que era de Simó.., s’assegué i instruïa la gent de la barca estant. Quan Jesús acabà de parlar, digué a Simó: “Tira llac endins i caleu les xarxes”».  (5,1s). 

L’objecció del pescador Simó és òbvia: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res». La més elemental lògica d’un pescador experimentat avisa amb seny: la proposta de «calar les xarxes», precisament ara, no té cap perspectiva raonable d’èxit.

Però a la lògica humana s’hi contraposa la docilitat del pescador Simó al Mestre Jesús: «Ja que tu ho dius, calaré les xarxes per pescar». L’autoritat del Mestre Jesús s’imposa a l’autoritat del mestre-en-l’art-de-pescar perquè una «pesca com aquella» (5,9) tant miraculosa serà símbol de l’altra pesca apostòlica que espera a Simó com a «pescador d’homes» (5,10). El pescador Simó havia comprovat ja l’eficàcia poderosa de la paraula de Jesús quan «Jesús s’acostà a la sogra de Simó que tenia una febre molt alta, va increpar la febre i la febre la va deixar» (4,38s).

Igual com Mc 3,13 (Jesús pujà a la muntanya) també Lc 6,13 destaca l’ambient previ de pregària que precedeix l’acció decisiva de la vocació dels primers deixebles: «Jesús se n’anà a la muntanya a pregar». Mentre Marc empra simplement el simbolisme de «pujar a la muntanya», Lluc especifica millor que «pujà a la muntanya a pregar».  

Lc 6,13 concreta la denominació teològica d’apòstols en el sentit etimològic d’«enviats» que Jesús els donà: «Va cridar els seus deixebles, n’escollí Dotze i els donà el nom d’apòstols»

*L’evangelista Joan ens invita a contemplar la mediació humana en la vocació dels Apòstols: Andreu arriba a Jesús pel testimoniatge del Baptista (Jn 1,35s); Simó hi arriba portat pel seu germà Andreu (Jn 1,40s); Natanael, invitat pel seu paisà Felip (Jn 1,44s).

 A l’evangeli de Joan, Andreu dóna «el primer» testimoni a favor de Jesús davant «el seu germà Simó».

Així el primer encontre d’Andreu i l’altre deixeble anònim amb Jesús tingué lloc pel testimoni del Baptista; i el primer encontre de Simó amb Jesús gràcies a l’acció del seu germà Andreu.

Certament la paraula i acció testimonial de l’altre no és prou perquè hom es decideixi a favor de Jesús; però sí pot ser el que posa en funcionament la dinàmica vocacional.

Tot arrenca de la suggeridora invitació «Veniu i ho veureu» (Jn 1,35s) que Jesús fa als dos deixebles del Baptista i que és veritable pedra-clau de tota invitació vocacional. 

Aquells dos deixebles del Baptista li pregunten a Jesús «Mestre, on us allotgeu?». Això equival a preguntar «Quina és la teva vida i quina oferta de vida ens fas?». Han anat a buscar Jesús, però encara no saben massa bé què busquen. Al final l’element clau és la invitació cordial de Jesús amb claredat: «Veniu i ho veureu». No és prou escoltar l’altre que t’ha parlat amb entusiasme de la proposta de Jesús. El pas decisiu és anar-hi tu i veure-ho personalment. El seguiment de Jesús sempre tindrà com element definitiu l’opció personal, clara i valenta, d’anar a Jesús i fer-ne experiència personal del viure amb Jesús.

Aprenem, doncs, la lliçó inherent a les perspectives complementàries dels evangelistes sobre el fet únic i singular de la crida que Jesús fa a alguns constituint-los apòstols/enviats seus i pescadors d’homes amb la triple missió radical d’estar amb Ell, per enviar-los a predicar, amb poder d’expulsar dimonis. 

Ens cal sobretot confiança en Déu: és el subratllat de Marc i Mateu.  No podem repetir avui l’error dels deixebles pensant «que ens enfonsem», perquè mereixeríem el retret del Senyor: «Encara no teniu fe?» (Mc 4,38s).

Fidels al subratllat de Lluc, cal a més no oblidar la lliçó d’aplanar una ruta per al nostre Déu, alçant fondalades i abaixant muntanyes (Is 40,3s) mitjançant una més dinàmica Pastoral amb joves i evangelitzadors que passin temps amb els joves proposant-los de seguir Jesús: perquè Jesús crida a  ser pescadors d’homes uns que ja són escoltadors de la seva paraula.

Cal també concretament que els preveres imitem l’estil del Baptista que encengué en Andreu el desig de conèixer Jesús; d’Andreu que portà el seu germà Simó on era Jesús; i de Felip que engrescà el seu paisà Natanael.

                                   José-Luis Arín Roig, prevere del bisbat de Tortosa