Novembre: dos importants esdeveniments eclesials

Aquest mes de novembre hi haurà dos esdeveniments eclesials importants en les nostres deu diòcesis: la cloenda de l’Any Sant de la Misericòrdia (Solemnitat de Crist Rei, dia 20) i la celebració de la Setmana de la Bíblia (del 21 al 26), la qual culminarà amb el Diumenge de la Paraula (Primer diumenge d’Advent, dia 27). Es podria dir que un esdeveniment porta a l’altre. La font de la misericòrdia és Déu mateix, el Pare que té cura de tots els seus fills, que els porta al cor i que els sosté en les seves necessitats i anhels. I la misericòrdia només es pot exercir si l’amor al proïsme, i especialment l’amor als pobres, fa estada en els creients. La pràctica de la misericòrdia demana un «cor ben pur», no sotmès a sentiments violents, i un «esperit ferm», que superi la divisió amb el perdó (Salm 51,12). Aquest Any Sant hem redescobert les tantes obres i mostres de misericòrdia que poden créixer en el món, i que provenen de la descoberta de l’Evangeli de la compassió. Una vegada més, tal com ha manifestat el Papa Francesc a Lund (Suècia), la Paraula és «central en la vida de l’Església». El gran fruit de la Reforma promoguda per Martí Luter va ser subratllar aquesta centralitat. Quatre segles i mig després, amb el Vaticà II, l’Església catòlica ha col·locat la Paraula al bell mig de «la seva acció eclesial, de la seva espiritualitat, de la seva vida». Ens ho recordaven els nostres bisbes en la seva invitació a celebrar la Setmana de la Bíblia i el Diumenge de la Paraula (Comunicat de la CET núm. 280). Ens ho recorda la constitució conciliar Dei Verbum en el seu número 21, que comença així: «L’Església ha venerat sempre les divines Escriptures com també ha venerat el cos mateix del Senyor». I continua: «Per això, especialment en la sagrada litúrgia, no deixa mai de prendre el pa de vida de la taula… tant el pa de la paraula de Déu com el cos de Crist».

En aquest segon Post-Concili, iniciat l’any 2013 amb l’elecció del Papa Francesc, la proposta de la Paraula passa per la relectura i l’apropiació d’aquests ensenyaments de la Dei Verbum. La paraula de Déu ha de ser objecte de veneració, ja que, segons la coneguda expressió de sant Jeroni, ignorar o posar en un lloc secundari les Escriptures seria ignorar Crist. La paraula de l’Evangeli és Crist que parla, i en els sants dons eucarístics Crist es dóna. Ho fa amb el seu cos i la seva sang, amb la seva humanitat i la seva divinitat, amb la seva presència redemptora que restaura i eleva. Entrem en comunió amb la persona de Jesús mort i ressuscitat cada vegada que ens atansem a la comunió eucarística (1Co 10,16), però aquesta comunió és precedida per una escolta de «la veu viva de l’Evangeli», en expressió del Concili de Trento. Comunió amb el Senyor i escolta del seu Evangeli són els dos eixos de la litúrgia eucarística. Escoltem el Senyor i ens unim a ell en el banquet místic: Escriptura i calze, ambó i altar, la veu i la persona de Jesús que s’ofereix per salvar el món, ensenyament i donació cruenta de la vida. Per això l’eucaristia és el temps total, el temps en què creixen els misteris de la fe, el memorial del pa partit i la sang vessada per tothom, l’anticipació del banquet del Regne, el llindar de l’eternitat. La Paraula no és una «prèvia». El Crist Mestre esdevindrà el Crist crucificat, i el Crist ressuscitat, eucarístic i còsmic, serà el qui parlarà «del Regne de Déu» a l’Església apostòlica (Fets 1,3). Paraula i sagrament són les dues vies de celebració que hi ha en l’Església.

L’Eucaristia demana temps i espais d’adoració, i la Paraula demana temps i espais de veneració. L’una i l’altra, el Crist-Eucaristia i el Crist-Paraula, demanen una devoció. La presència real del Senyor en el sagrament del seu Cos i de la seva Sang troba un ressò directe en la seva veritable veu, la que escoltem quan es proclama el Sant Evangeli, a la qual s’afegeix la veu dels pobres, els seus amics i icones vivents de Jesús. Per això, en el Diumenge de la Paraula és bo que es visibilitzi la devoció a la Paraula. El Papa Benet, en l’Exhortació Apostòlica Verbum Domini, escriu: «Expresso el viu desig que floreixi una nova etapa d’un amor més gran a la Sagrada Escriptura per part de tots els membres del poble de Déu, de manera que... s’aprofundeixi la relació amb la persona mateixa de Jesús» (núm. 72). La Paraula és un lloc de trobament amb el Senyor, un temps extraordinari per a viure la seva presència i seguir-lo amb tot el nostre ésser. Andrea Riccardi ha subratllat que el segle XXI ha de ser el segle de la devoció a la Paraula, com a compromís d’una Església que ha sortit del Concili Vaticà II portant a la mà la torxa de la Paraula encarnada i viscuda enmig d’un poble que l’estima i la venera.

Els pastors del poble de Déu, que són per missió apostòlica ministres de la Paraula, que cada diumenge van construint la comunitat eclesial amb la Paraula proclamada i predicada, que llesquen el pa de l’Evangeli als qui volen nodrir-se de la paraula de Jesús, són cridats a treballar perquè la seva passió per la Paraula es comuniqui a moltes persones. Des de la pregària personal segons la lectio divina fins a la predicació preparada fidelment i feta a partir de les lectures proposades, des de la creació d’autèntiques escoles que s’atansin a l’Evangeli des de la vida i vagin a la vida des de l’Evangeli fins a la preocupació perquè els infants coneguin la Paraula i s’habituïn a llegir-la. El terme «devoció» pot ser declinat de moltes maneres, i en els pròxims anys l’Esperit ens ensenyarà nous camins d’amor a la Paraula. Posem, però, fil a l’agulla i comencem a bastir una realitat eclesial que pot portar molts fruits.

La Setmana de la Bíblia es presenta com una gran iniciativa llançada des de les parròquies, comunitats, arxiprestats, diòcesis, i seria bonic que es mogués en els terrenys eclesial (la Bíblia a la litúrgia, a les catequesis, a les escoles, a la pregària personal) i cultural (la Bíblia i l’art, la literatura, el teatre, la música, el cinema, en col·laboració amb molta altra gent). Tothom pot imaginar un acte o actes en el seu context per tal de donar cos a moltes manifestacions simultànies que converteixin la Bíblia en protagonista social i mediàtica del país entre els dies 21 i 27 de novembre. La plataforma de contactes i d’informació serà aquesta pàgina web (ja activa): www.setmanadelabiblia.cat Allí es penjaran tots els actes que es vagin fent en les deu diòcesis catalanes, i tothom en serà informat. En canvi, per tal d’enviar les informacions dels actes que es vagin programant a qualsevol nivell, cal fer servir aquest correu e-mail: setmanadelabiblia@gmail.com Tan bon punt es rebi la informació, aquesta es penjarà al web, que va organitzat en diòcesis.

La voluntat de la Conferència Episcopal Tarraconense i les entitats que preparen la Setmana Bíblica (Abadia de Montserrat, Associació Bíblica de Catalunya, Centre de Pastoral Litúrgica, Editorial Claret, Ràdio Estel – Catalunya Cristiana) és que molta gent es posi en marxa seguint la Paraula «que és llum dels meus passos» (Salm 119,105) –com diu el lema d’enguany. Es distribuiran pòsters a cada diòcesi a través dels organismes diocesans (secretaria general o secretariat d’animació bíblica), i hi haurà un fulletó amb una explicació sobre com llegir la Bíblia, adreçat als infants. També es farà, a través de les parròquies, una campanya de venda de Bíblies. El Diumenge de la Paraula serà la culminació de tot aquest moviment, amb motiu de l’entronització del leccionari del cicle A (Evangeli segons Mateu).

Que la paraula de Déu guiï «el poble que ha vist una gran llum» (Isaïes 9,1).

Armand Puig i Tàrrech

Rector de l’Ateneu U. Sant Pacià (Barcelona)