Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Josep Bofarull i Veciana (1943) i Núria Ventura i Mercè (1957) són els autors de Temps obert. Relat, criteri i proposta (Cossetània Edicions, Valls 2018), un llibre que és el fruit de llargues converses mantingudes entre ells dos, parlant sobre temes varis:  la fe, la formació dels laics, l’Evangeli, la litúrgia, la pregària, la dona en l’Església, el celibat, la pederàstia, l’avortament, l’eutanàsia, el futur de les parròquies, l’impacte del papa Francesc, el voluntariat, etc. Un capellà amb una llarga experiència pastoral i catequètica i una dona laica amb una àmplia activitat docent i periodística dialoguen serenament i apassionada sobre fe i vida, cadascun a partir de la seva experiència personal. El llibre conté també unes quantes col·laboracions, ben oportunes, d’altres cristians, començant per la de Sebastià Taltavull, bisbe de Mallorca, que signa el pròleg. 

La primera característica a destacar és que es tracta d’un llibre molt entenedor, molt clar, molt ben escrit. I això que els temes sobre la fe i la vida no són pas fàcils de tractar, ans requereixen ponderacions i matisos. D’una manera molt didàctica, Mn. Bofarull explica, per exemple, els set sagraments, o la pregària —que no és altra cosa, diu, que la fe que s’expressa, el respirar de la fe. La Núria fa sovint el contrapunt a les afirmacions del seu col·locutor i aporta nous matisos i encara més realisme al diàleg, de manera que la conversa entre ambdós és rica i amena, suggestiva i motivadora.

La segona característica que jo remarcaria és l’amplitud de mires i la llibertat de pensament a l’hora de tractar temes difícils o controvertits. Un tipus de religió a la carta, l’individualisme còmode, el relativisme moral, la presència de la societat civil en actes religiosos o el nomenament de bisbes, posem per cas, són aspectes que surten en aquestes converses. Allò sobre què parlen els dos dialogants són preguntes que moltíssima gent es fa en el dia a dia, ara i aquí. Sense passar per alt qüestions o punts sorprenents o paradoxals o anecdòtics —però reals com la vida mateixa!—, com ara el cas de catequistes de parròquia que ja no van a missa, o el fet que algun feligrès canviï de fila a l’hora d’anar a combregar quan distribueixen la comunió un prevere i un laic.        

I la tercera característica és la varietat de temes que apareixen en aquestes converses. Ja ha quedat implícitament dit, però encara podríem afegir-hi altres motius tractats per a acabar de fer explícita tal varietat: la pregària que no tracta de «convèncer» Déu ni «doblegar-lo»; la religiositat popular (processons); el luxe, el sexisme o la corrupció, incompatibles amb la manera de viure cristiana; la necessària renovació dels consells parroquials; la «moral de la gradualitat», segons Amoris laetitia; la preocupació pel futur d’Europa, etcètera.  

En resum, tenim a l’abast un llibre clar, unes converses lliures i sobre una gran varietat de temes. Cada un dels quatre grans apartats del volum (1. «Situar-se en la vida des de la fe», 2. «Ser fidel al camí que puja», 3. «Obrir-se l’horitzó» i 4. «Ressituar-se vers el futur») va precedit d’un text de caire volgudament literari, com una mena de davantal evocador d’una realitat viscuda, d’un temps fixat en la memòria. 

O sigui: dues cròniques, dos itineraris, però una sola fe. Un llibre, al capdavall, sobre el sensus fidelium.

Carles Riera,