Vés al contingut

Hi ha actuacions en el patrimoni arquitectònic merament “restauratives”. Són actuacions que preserven el llegat arquitectònic i, sovint, de pas, es posa un “restaurant” al costat pels visitants afamats de cos i cultura. De ben segur coneixereu algun santuari o ermita reformada que compta amb servei de manutenció ben a prop.

Ara bé, n’hi ha d’altres que van més enllà i cerquen que el be immoble s’actualitzi en la seva funció i tingui vida a oferir o, més aviat, a acollir. Aquest és el cas de la “Llar Amadeu”, la recent rehabilitació dels espais inferiors al cambril de la Mare de Déu de Núria per tal d’acollir-hi activitats pastorals, preferentment amb joves, que vam tenir la sort de poder estrenar les quatre famílies provinents d’un grup de revisió de vida cristiana de la qual en formo part. Es tracta d’un conjunt de tres espais amb lliteres, dues cambres higièniques amb dutxes i un espaiós menjador equipat amb una cuina; arranjat tot de forma senzilla, acurada i pràctica.

L’accés a la “Llar Amadeu” es realitza des de la part posterior al santuari, donant directament a les pistes i a la zona de càmping, fet que facilita la seva independència i no destorba a l’activitat pròpiament litúrgica o espiritual dels qui accedeixen a Núria amb aquesta intencionalitat o, si més no, compten amb aquesta perspectiva dins les múltiples activitats que s’hi ofereixen. Així i tot, també hi ha la possibilitat ocasional d’accedir al santuari des de l’interior de la “Llar Amadeu”, que és una proposta molt interessant, per exemple, de cara a fer estones de pregària nocturna com va ser el cas de la nit de cap d’any amb tots els infants de les famílies esmentades.

Què hi havia anteriorment en aquest espais? Doncs un muntatge expositiu de difícil accés en el recorregut interior del complex de Núria. Desconec en què consistia aquesta exposició - ni tan sols en sabia de la seva existència -, però és evident que pels nostres infants han estat uns dies molt especials on han conegut la Mare de Déu de Núria i les històries de Sant Gil i Sant Amadeu, que ara formen part del seu imaginari compartit dins del marc d’una vivència amb amics i familiars.

Valguin aquestes línies com a felicitació per aquesta iniciativa, especialment per a les persones que en tenen cura i l’han dut a terme. Restar acollits sota l’empara de la Mare de Déu de Núria és ara una possibilitat molt “directa” que pot possibilitar la tasca evangelitzadora d’una vall que compta, per exemple, amb el primer monument dedicat a l’Encíclica Laudato Si’, una ruta on visitar les dues covetes dels sants esmentats o un Via Crucis modern tot pujant cap a l’Alberg del Pic de l’Àliga. No em resta més que animar-vos a descobrir la invitació dels Goigs de la Mare de Déu de Núria: «La Mare de Déu de Núria anem tots a visitar.»

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.