(Eloi Aran) Rares vegades un edifici de nova planta vinculat a una institució eclesial rep el reconeixement social que ha obtingut el nou Centre per al Servei de Distribució d’Aliments (SDA) a Campclar, obra del despatx NUA arquitectures, rebent el primer premi de la Biennal Alejandro de la Sota- Mostra d’arquitectura de Tarragona i sent seleccionada per formar part del pavelló de Catalunya de la 15a Biennal d’Arquitectura de Venècia. Es tracta d'una petita edificació realitzada a finals de 2014, de 82m2 i un pressupost molt ajustat de 634€/m2, promogut per Càritas Diocesana i la Parròquia de Santa Tecla de Campclar (Tarragona), que mereix una doble atenció, tant per la part tècnica i compositiva com per la seva manera de respondre a la tasca social de la comunitat parroquial.
Respecte a la lectura arquitectònica cal destacar, primerament, el diàleg entre la nova edificació i el temple existent, en els que es dóna una certa continuïtat amb materials ceràmics en l'acabament de les façanes principals, mentre que la coberta i façanes longitudinals es resolen amb una xapa metàl·lica de color verd situada sobre una estructura de pòrtics metàl·lics, convinant així la doble lògica industrial-artesanal pròpia de les edificacions properes.
La planta s'organitza en tres franges: una zona de magatzem vinculada a l'accés rodat des del carrer, un àmbit de servei que actua com a filtre, i un espai de distribució vinculat a l'accés peatonal des de la plaça de l'església, que actua com a punt de reunió previ a l'inici del servei de distribució. La separació entre els tres espais es realitza a través de dues divisions situades a la franja de servei realitzades parcialment amb xapa deployé, fet que permet aconseguir la visió longitudinal de tota la profunditat del centre.
Pel que fa a la resposta social, l'equipament està gestionat per voluntaris de la comunitat parroquial i també s'ha comptat amb 120 voluntaris per finalitzar les tasques d'acabats en un sol matí (la obra es va fer en un temps rècord de tres mesos per poder accedir a una subvenció). Aquest vincle amb la comunitat significa la construcció no només per la seva forma i finalitat, sinó per la mateixa manera de procedir. És en aquestes accions que l'arquitectura, tot i tenir en aquest cas una finalitat social, esdevé també religiosa, en tant que va a l'arrel etimològica del terme i "re-lliga" les persones entorn d'una comunitat que celebra el motor evangèlic de la seva acció en l'edifici anàleg del costat (el temple).
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.