Santa Madrona “versió beta”

Diuen que tot espai de comunicació en xarxa està permanentment “en construcció”. Per això l’acte de celebració dels 5 anys del portal d’informació religiosa CatalunyaReligió al remodelat espai de l’església parroquial de Santa Madrona del Poble-Sec tenia tot el sentit del món: un espai que resta en construcció, obert a les activitats que la comunitat de la parròquia i l’arxiprestat amb el barri vulguin oferir. L’acte d’ahir no va ser pròpiament el de la inauguració de l’espai, això s’esdevindrà ben properament quan se’l pugui apropiar i celebrar la comunitat parroquial, però sí que va ajudar a veure com pot funcionar l’espai. Així com hi ha una “fase beta”, preparatòria i d’ús restringit, en una pàgina web, igualment l’acte d’ahir va esdevenir el “Santa Madrona, versió beta”. Em fa certa gràcia que sigui “beta” i no una altra lletra de l’abecedari perquè la “bet” hebrea apareix ja al bell principi de la Bíblia, a la primera paraula, “Bereshit”, que vol dir “Al principi”, però també és la primera lletra de “bayit” i “betel”, que vol dir “casa” o “casa de Déu”. Fer una acte en un espai “en versió beta” no deixa de ser una manera de fer habitable un espai.

Durant l’acte vaig poder parlar i explicar el projecte a diversos capellans dels quals ja els n’havia parlat anteriorment, per exemple a les xerrades de fa un any que va organitzar el Centre d’Estudis Pastorals amb motiu de la clausura de “L’any de la fe” (aquí), i em comentaven “ara ho veiem clar!” perquè mai és el mateix interpretar plànols que trepitjar la obra feta. Una cosa que els remarcava, a part de la funció polivalent de l’espai, és la importància de poder dissenyar conjuntament un pla pastoral entre arquitectes i la comunitat creient. Si hi ha una espai com Santa Madrona és perquè hi ha hagut un grup de gent que s’ha pres la molèstia de repensar els espais de cara a amortitzar-los amb seny i visió evangelitzadora, que és el que demana el Papa Francesc a l’Evangelii Gaudium (Núms. 73 i 210)

Pel que fa a l’adequació de l’espai per a l’acte concret, es va apostar per col·locar l’element separador de la nau principal al segon creuer del temple, deixant un espai de benvinguda i control de l’accés a una banda i alliberant la resta de la nau principal per l’altra part. Com que encara no hi ha posats els bancs ni el nou mobiliari litúrgic (de fet encara hi ha força pols de l’obra malgrat les diverses “mopades” que hem anat fent al terra tècnic), vam poder gaudir excepcionalment de l’espai sencer. La tarima elevada del presbiteri va servir per als parlaments i les projeccions, les quals es feien recolzant el projector i l’ordinador des de la darrera de les noves grades, mentre que la gent ocupava la nau central. Per tal de focalitzar els espais es va procedir a fer una encesa de les llums de la nau central i del baldaquí, deixant a les fosques la nau transversal i la resta. No calia dir res, la gent no anava als llocs que estaven a la fosca. Per altra banda, els passadissos de les naus laterals van ser utilitzats com espais servidors, ja fos per seure o pel servei de càtering. L’acústica? Prou bona, espacialment a prop del baldaquí on hem disposat els nous altaveus, malgrat la reverberació pròpia d’un espai gran.