O_Lumen. Una iniciativa dominicana que aporta llum a l’Església

Escric aquestes línies a mode de llambregades arran de la visita que vaig poder fer a l’espai O_Lumen de Madrid el dimarts 4 de juliol acompanyat per en Xabier Gómez OP, dominic d’Azkoitia que va residir a Barcelona i parla un català voluntariós i gairebé perfecte. M’agradaria poder dedicar-hi més temps però preneu-vos-ho com unes notes de viatge “a raig” d’una iniciativa impulsada pels dominics a Madrid que pot ser referent per a Barcelona atès que no hi ha un espai amb aquestes característiques.

Què és O_Lumen?

L’espai “O_Lumen. Espacio para las artes y la palabra” es presenta com:

“Las artes y las palabras son lugares de encuentro y comunicación. También son espacios para el espíritu y las demandas de mayor calidad humana. Unen a las generaciones y abren cauces para diálogos de amistad y para la búsqueda de la verdad. O_LUMEN, espacio para las artes y la palabra se abre al encuentro de las demandas de profundidad, sentido y belleza y al diálogo con artistas y personas interesadas en las artes, especialmente con quienes buscan ahondar en la dimensión espiritual del ser humano. Un proyecto impulsado por los dominicos en la perspectiva de su misión al servicio de la Palabra.”

Un exemple referent de gestió dels béns immobles

Primerament, O_Lumen és un bon exemple de gestió del patrimoni i dels béns immobles de l’Església. L’oratori dels dominics va ser dissenyat, precisament, per l’arquitecte i dominic Francisco Coello de Portugal, un dels referents indiscutibles de l’arquitectura religiosa contemporània a l’Estat Espanyol (l’equivalent al que va ser per aquí el P. Enric Comas de Mendoza SJ) que es troba en molts llibres d’arquitectura arran del Santuario de la Virgen del Camino (1955), on va comptar amb la col·laboració de l’escultor Josep Maria Subirachs.

Posteriorment, els dominics decideixen reconvertir el seu convent en una residència d’estudiants que acaba embolcallant l’oratori, el qual queda integrat en la nova edificació, guardant l’espai d’oratori amb el seu accés des del carrer i li encarreguen la reforma a Antonio Ruiz Barbarin, que ja havia fet reformes de molts béns immobles de titularitat religiosa; com ara, per la Companyia de Jesús al Colegio de Nuestra Señora de el Recuerdo o la reforma del presbiteri de l’església de San Francisco de Borja. En aquesta intervenció, l’espai segueix sent l’oratori dels dominics, però s’adequa per a diverses opcions de caire cultural facilitant, per exemple, l’espai expositiu a través de plafons verticals mòbils o l’adaptació d’algun pany de paret per a projeccions. La intervenció també contempla la possibilitat de fer arribar llum a través d’una gran lluerna zenital filtrada per lames de fusta.

Un exemple referent d’activitat cultural i social de l’Església

Contràriament al que podria haver estat un espai d’autoreferencialitat dominicana, O_Lumen, sense perdre la seva identitat vinculada al carisma dominicà, sempre s’ha ofert com un espai per a les activitats de l’església diocesana. Diguem que han practicat des de l’inici una política de servei i aliances estratègiques que, avui dia, podríem anomenar “política sinodal”. Alguns exemples:

Relacionat amb l’àmbit educatiu, al febrer d’aquest any l’espai O_Lumen va acollir la celebració dels quaranta anys de l’aparició de la revista “Religión y Escuela”, editada per PPC. Una trobada que va comptar amb les intervencions de Carmen Pellicer, directora de la revista “Cuadernos de Pedagogía”; José María Moya, director del diari “Magisterio”; i Antonio Roura, director de “Religión y escuela” comptant com a moderador amb en Carlos Esteban, director de l’”Observatorio de la Religión en la Escuela”. (Veure notícia)

Relacionat amb l’àmbit de l’art contemporani i la teologia, i com a mostra de bon fer entre dues institucions a les quals la història sempre ha contraposat, el 2021 l’espai O_Lumen va acollir l’exposició “Vulnerables”, comissariada pel jesuïta i arquitecte Bert Daelemans SJ, professor a la Universitat de Comillas i un dels grans referents actuals en tot allò que te a veure en la vivència de l’espiritualitat amb l’art com ara “El abrazo en el arte”.

Relacionat amb l’ambit social, basta veure l’encert de l’actual exposició fotogràfica que hi ha muntada “Shame. European Stories”, una col·lecció otogràfica de retrats de víctimes i supervivents d'abusos en gran format. La iniciativa no és pròpiament d’una entitat d’Església, sinó de Justice iniciative i compta amb el patrocini del Consell d’Europa. Resulta summament interessant que el conjunt de fotografies d’aquestes realitats dissortades puguin estar acompanyades pel crucifix del presbiteri, incorporant o fent al·lusió al Just Sofrent. Un fet important a destacar és que l’acollida d’aquesta exposició va donar peu a que pogués ser inaugurada pel nou Arquebisbe de Madrid, Mons. José Cobo, qui va destacar, sobre el fet dels abusos a l’Església: «Queremos posibilitar procesos de sanación». (Notícia)

... no ens cal un “O_Lumen” a Barcelona?

La relació d’O_Lumen amb Barcelona no és inexistent o aliena. Tot i no voler fer una “sucursal “O_Lumen-Barcelona” sí que en Xabier Gómez, a través de la iniciativa de “ArsViva”, ha promogut l’encontre entre diferents entitats culturals de l’Església a Barcelona comptant també amb la presència de Margarita Bofarull RSCJ. La darrera col·laboració va possibilitar el projecte “Llavors”, una exposició que es va donar en tres llocs diferents: el Museu Diocesà de Barcelona, Càritas Diocesana de Barcelona i la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna (URL); tot comptant també amb la col·laboració de la Fundació Joan Maragall i de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya que en va proposar una guia didàctica a través de l’artista i docent del centre Escolàpies-Llúria, Goretti Pomé (veure proposta didàctica).

I la pregunta és evident: no ens cal un projecte i un espai com O_Lumen per a l’Església de Barcelona? Ens manca poder comptar amb un espai diàfan d’aquestes característiques que recolzi les activitats culturals, socials, artístiques i educatives. No hi hauria cap església que pogués servir? No seria això una oportunitat per revitalitzar, també, la presència dominicana a casa nostra?... o deixarem que la única referència sigui que el mercat de Santa Cateria reformat per Enric Miralles s’assenta en el que va ser un antic convent dominicà? Certament, a Barcelona comptem amb la Basílica de la Sagrada Família - i és una gran sort! – però cal pensar també en possibilitar altres espais més adequats per a aquests esdeveniments.