Un grup de migrants i refugiats a Lesbos | Vatican News

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Fa uns dies s’ha publicat el Missatge de Francesc per a la 55ª Jornada Mundial de la Pau, que celebrarem el proper 1 de gener de 2022, titulat “Diàleg entre generacions, educació i treball: instruments per a construir una pau duradora”.

Com és sabut, la Jornada Mundial de la Pau va ser instituïda per Pau VI l’any 1967, com una invitació de l’Església a reflexionar, pregar junts i fer passos concrets cap a la pau en el món.

Des de l’inici del seu pontificat, el Papa Francesc ha publicat ja nou Missatges per aquesta Jornada. Els anteriors els ha dedicat a la cultura de la cura (2021), al diàleg, la reconciliació i la conversió ecològica (2020), la bona política al servei de la pau (2019), migrants i refugiats cercant la pau (2018), la no-violència com a estil de política per la pau (2017), vèncer la indiferència per conquerir la pau (2016), la necessitat de superar totes les formes d’esclavatge i avançar cap a la fraternitat (2015) i la fraternitat com a fonament i camí per la pau (2014). He tingut ocasió de comentar cada un d'ells en aquest blog i això m'ha fet personalment un gran bé.

Aquest conjunt de de missatges despleguen i subratllen les principals idees del magisteri social de Francesc, recollides en les seves grans cartes encícliques o exhortacions, especialment a Evangelii Gaudium, Laudato si’ i Fratelli Tutti. Totes elles, juntament amb la resta de les seves cartes, missatges, discursos, homilies i gestos, constitueixen un extraordinari cos doctrinal i pastoral de gran profunditat i impacte, mereixedor d’estudi i divulgació, que enriqueix i amplia la gran tradició de la doctrina social de l’Església iniciada per Lleó XIII. Segurament deixaran una empremta de llarguíssima durada. De fet, crec que el seu mestratge és ja una referència ètica i intel·lectual ineludible per a tots els creients cristians i diria que per totes les persones de bona voluntat que es preocupen pel món.

Algunes preocupacions fonamentals recorren i estructuren tot aquest pensament social: la cura dels més fràgils i de la terra, la cultura del diàleg i la pràctica de la fraternitat com a vies fonamentals per avançar cap a la justícia i la pau.

Enguany el Papa aprofita el seu missatge per expressar, un cop més, el seu lament pels mals que pateix el món: el “soroll ensordidor de les guerres i els conflictes”, “les malalties de proporcions pandèmiques”, “els efectes del canvi climàtic i de la degradació del medi ambient”, “l’empitjorament de la tragèdia de la fam i la set”, i el persistent domini, tantes vegades denunciat per ell, “d’un model econòmic que es basa més en l’individualisme que en el compartir solidari”.

I ha volgut oferir algunes breus reflexions sobre tres camins per a construir una pau duradora.

En primer lloc, el diàleg entre les generacions, com a base per a la realització de projectes compartits. Com deia, bastir una cultura del diàleg i el trobament és una crida constant de Francesc des de l’inici del seu Pontificat. N’ha parlat abastament sobretot al capítol VI Fratelli Tutti, amb sàvies paraules que caldria rellegir. L’element específic d’aquest Missatge és el seu èmfasi en el diàleg intergeneracional, on ha volgut subratllar que els actuals reptes socials i la promoció d’una sana política fan imprescindible construir un diàleg entre la gent gran, “dipositària de la memòria” i els joves, “continuadors de la història”, com dues generacions que es necessiten mútuament, els primers aportant l’experiència existencial, sapiencial i espiritual, els segons, la creativitat i el dinamisme. Solament així serà possible viure arrelats en el passat per aprendre de la història i a la vegada germinar somnis de futur.

En segon lloc, l’educació, com a factor clau de llibertat, responsabilitat i desenvolupament humà integral. Francesc lamenta que darrerament s’ha reduït la despesa en aquest àmbit, mentre que s’ha incrementat la despesa militar mundial fins a xifres rècord. Per això, fa una crida urgent per tal que els governs “elaborin polítiques econòmiques per invertir aquestes tendències, alliberant recursos financers que s’utilitzin per a la salut, l’escola, les infraestructures i la cura del territori”, sobre la base d’un “pacte educatiu global per a i amb les generacions més joves, que involucri en la formació de persones madures a les famílies, comunitats, escoles i universitats, institucions, religions, governants, a tota la humanitat.  

I, finalment, el repte d’assolir un treball digne per tothom, imprescindible per a una plena realització de la dignitat humana. D’aquest repte Francesc n’ha parlat sempre amb insistència. En aquest Missatge lamenta els estralls causats per la COVID en el món del treball, especialment l’informal i en els migrants, en un context on solament un terç la població mundial compta amb protecció social. El Missatge insisteix en la idea, fonamental en tota la doctrina social cristiana, del valor del treball més enllà de la seva productivitat econòmica, com a factor clau per al desenvolupament i maduració de la persona i per a la construcció de la pau, la justícia i la solidaritat. Per això reclama un cop més que es promoguin arreu del món condicions laborals decents i dignes, orientades al bé comú i a la cura de la creació. Això demana assegurar a la vegada la llibertat de les iniciatives empresarials i la seva renovada responsabilitat social, per tal que el benefici no sigui l’únic principi rector.

Sempre he cregut, i ho vull repetir, que la Jornada Mundial de la Pau hauria de servir almenys perquè els creients i les comunitats cristianes llegim (i rellegim) aquests Missatges amb atenció, els meditem, preguem i en fem debat col·lectiu, a fi que el seu potencial transformador no sigui desaprofitat i caigui en el buit. La construcció de la pau, com ha dit moltes vegades Francesc, passa per la conversió, personal i comunitària, a la pau. Meditar la doctrina social de l’Església i l’ensenyament de Francesc és, certament, una gran ajuda en aquest camí.