Certes informacions publicades pels mitjans de comunicació semblen indicar que es vol posar en qüestió o menystenir el dret fonamental dels pacients hospitalaris a rebre atenció religiosa de la seva confessió, recollit, entre d’altres, en la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària (Departament de Salut, 2015).
Rebre atenció i acompanyament religiós o espiritual i practicar actes de culte forma part del dret fonamental a la Llibertat religiosa. Com és prou conegut, aquest dret, inherent a la dignitat humana, és reconegut per tots els Tractats Internacionals de drets humans i, òbviament, també per l’ordenament jurídic espanyol i català.
En un Estat democràtic, l’Estat no només ha de respectar els drets fonamentals, sinó també protegir-los i remoure els obstacles que impedeixin als ciutadans exercir-los de forma plena, real i efectiva.
En aquest sentit, el dret a la llibertat religiosa es pot veure obstaculitzat quan les persones es troben en circumstàncies o espais que restringeixen la seva mobilitat o les seves capacitats (centres hospitalaris, penitenciaris, d’internament de menors, estrangers...). En aquests casos, correspon als poders públics el deure de garantir que els ciutadans puguin exercir la seva llibertat religiosa, especialment quan es troben en un centre públic o limitats a causa d’una decisió de l’autoritat.
En el cas concret dels centres hospitalaris, no solament es produeix una dificultat real per al pacient per accedir a l’atenció religiosa i celebrar les pràctiques i rituals religiosos. El sofriment o dolor propi de la malaltia o problemàtica de salut i, en molts casos, el procés de viure la mort, fa sovint encara més necessària i oportuna l’atenció espiritual i l’expressió de la vivència religiosa, que permet donar suport, sentit i consol en aquestes difícils moments vitals.
De fet, cada cop hi ha un major consens en l’àmbit sanitari en el fet que l’acompanyament i atenció espiritual i religiosa contribueixen eficaçment a un millor procés de curació o a una bona atenció terapèutica, així com al benestar físic i psíquic del pacient, considerat en la integritat de la seva persona.
Totes aquestes raons expliquen i justifiquen el deure dels centres hospitalaris, especialment els públics o concertats, de garantir una adequada atenció religiosa als pacients, posant tots els mitjans necessaris per fer-lo efectiu (personal, espais, horaris, circuits, informació, formació dels professionals...). I com que l’Estat ha de ser neutral en matèria religiosa, aquesta prestació s’ha de garantir a través de i en col·laboració amb les confessions religioses.
És per això que l’Estat espanyol ha subscrit diferents acords amb les principals confessions religioses (Església catòlica, Esglésies evangèliques, comunitats islàmiques i entitats jueves) en els que assumeix el seu deure de garantir aquesta prestació.
En el cas de l’Església Catòlica, aquest deure és recollit en l’Acord sobre Afers Jurídics entre l’Estat espanyol i la Santa Seu de 1979 (art. IV) i, posteriorment, mitjançant un Acord entre l’Estat espanyol i la Conferència Episcopal espanyola de 1985 (vinculant per a la Generalitat), en el que es regulen les condicions d’aquesta prestació i en el qual l’Estat es compromet a finançar els costos que aquesta prestació comporta.
Igualment, la Generalitat de Catalunya va formalitzar l’any 1986 un acord amb els bisbes catalans per concretar els termes d’aquesta col·laboració en l’àmbit de la sanitat pública catalana, que inclou el finançament del personal necessari, que ha de ser qualificat i que molt sovint són treballadors laics.
Seria realment incomprensible posar en qüestió aquests acords, obstaculitzant i limitant així els drets dels pacients, o que l’Administració volgués defugir la seva responsabilitat, confiant aquesta important prestació a les limitades i fluctuants possibilitats d’un “voluntariat”. Més el aviat el que correspon avui és millorar, actualitzar, reforçar i estendre aquesta prestació a tots els pacients que ho desitgin, amb independència de la seva confessió, en favor del seu dret a la salut i el seu benestar, i en vistes a una atenció sanitària de qualitat i integral.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.