Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(GIEC) El proper dimecres dia 8 de desembre, l’Església celebra la solemnitat de la Immaculada Concepció de la benaurada Verge Maria, la plena de gràcia, en la qual se’ns recorda que Déu va escollir Maria com la mare del seu Fill i la va preservar de tota màcula de pecat original des de la seva concepció.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat de la Immaculada Concepció de la benaurada Verge Maria, així com de fer confiança a Jesús de Natzaret, de l’expectació i de preparar Nadal amb responsabilitat.

El cardenal Joan Josep Omella recorda que “en ple temps d’Advent, el proper dimecres dia 8 de desembre celebra­rem la solemnitat de la Immaculada Concepció” i voldria parlar-nos de “Maria, la nostra Mare i la Mare de l’Església”. Afirma que “els valors que encarna santa Maria són més vigents i actuals que mai”, que “l’Evangeli segons sant Lluc s’hi refereix com la «plena de gràcia» (Lc 1,28)”, que “des del moment de la seva concepció, Maria va esdevenir una escollida per Déu” i que “gràcies a la voluntat del Senyor, Maria es va convertir en la «més santa», la «més bella» i la «més humil», i va quedar preservada de pecat original”. Comunica que “el mateix dia en què l’Església universal celebrarà aquesta solemnitat, a l’Arxidiòcesi de Barcelona es viurà un moment molt esperat per tots”, ja que “es culminarà la construcció de la torre de la Mare de Déu” de la basílica de la Sagrada Família, una torre dedicada a Maria, de 138 metres d’alçada, que “serà la segona més alta del conjunt de la basílica i estarà coronada per l’estrella de Maria, que serà un llum enmig de la nit a la ciutat de Barcelona”. Ens anima a seguir pels mitjans de comunicació la cerimònia que amb motiu de la solemnitat de la Immaculada Concepció tindrà lloc a la basílica de la Sagrada Família, aquest dimecres a les sis de la tarda. Finalment, demana que “la llum i el far que representa aquesta torre ens animi a construir un món més humà i fratern” i també demana a Déu que, “per intercessió de santa Maria, ens concedeixi el do de viure units a ell, de manera que també nosaltres puguem ser, com Maria, una llum en la foscor per a tants germans nostres que deambulen pel món sense conèixer el veritable rostre de Jesucrist”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “als inicis de l’Advent la mirada dels creients se’n va vers la Verge Maria, la nostra Mare Immaculada, model d’acollida de l’acció de l’Esperit Sant i model d’acollida dels germans”, que Maria “és el nostre gran model en el camí sinodal” i que “ella camina al davant i obre el camí de l’Església”. Recorda que “Maria va rebre de l’arcàngel Gabriel l’anunci de la vinguda del Verb de Déu a les seves entranyes, per obra de l’Esperit Sant, i no dubtà del que li era anunciat, sinó que va creure i va donar-se del tot a aquest Misteri de Presència i d’Amor”. Afirma que “amb un sí ple d’entrega incondicional als designis del Pare, acollia la salvació i la feia possible per a tota la humanitat”, “un sí, una llibertat lliurada, una obediència humil i pobra, un cor tot immaculat i ple de Déu, que acceptava la gran vocació de ser Mare de tots els pobles, fills seus en Crist”. Demana que “aprofundim les actituds de la Verge Maria per tal d’imitar-les”: “escoltar més la Paraula de Déu, dedicant-li major atenció, apartar-se sempre del pecat i de la mediocritat de vida, respondre amb promptitud i generositat el que Déu ens fa saber en l’oració i els fets de cada dia, comprometre’s a estimar tothom, acollint els sofriments dels qui ens envolten, anar sempre més lluny dels càlculs i les pors, la indiferència i l’egoisme i donar un sí ben generós a Déu, passi el que passi, sabent que allò que Ell ens demani, segur que serà bo per a nosaltres”. Finalment, diu que l’Advent és “estar atents i confiar en el Déu que arriba, per obrir-li així que truqui i ens trobi vetllant, oberts a respondre un sí ben generós a la seva crida. Com Maria, la Mare Immaculada, tota de Déu i tota nostra”.

El bisbe de Vic i administrador apostòlic de Solsona, Romà Casanova, diu que “l’Església és tota santa i immaculada, perquè ha estat netejada amb la sang del seu Espòs, Jesucrist”, és “santa en la seva naturalesa i pecadora en els seus fills”. Afirma que “la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria ens posa al davant, al mateix temps, el misteri de Maria, la Mare de Déu, i el de l’Església, Esposa de Crist”. Recorda que “l’Església afirma, des de la seva fe, que Maria, a causa de la seva maternitat divina i per un privilegi únic, és tota santa i immaculada”, és a dir, que “en el seu cor cap pecat, fins i tot ni el pecat original, mai no hi ha fet niu”. Expressa que “Maria és gran per ser la Mare de Déu i per haver cregut en el Senyor” i que “la seva grandesa és la de deixar-se fer pel Senyor”. Adverteix que “podem tenir el perill de situar Maria fora de l’Església”, però recorda que “ella n’és un membre, el primer, el principal i el més excel·lent, que, com diu el concili Vaticà II, «ocupa en la santa Església el lloc més elevat després de Crist i el més acostat a nosaltres» (LG, 54)”. Manifesta que “l’Església, mirant-se en l’espill de Maria, es veu tota santa i immaculada, sense la taca del pecat” i que “això ens omple d’esperança”. Finalment, diu que “Maria, amb tota la seva veritat, bellesa i amor, ens diu que podem vèncer el pecat”, “que és possible un món millor, on no regni el pecat ni la mort”, que “en ella, unida al seu Fill, el Salvador nostre, s’ha fet realitat aquest món millor” i que “per això sabem que l’Església sempre és jove i preciosa, malgrat que els pecats dels seus fills entelin la visió de la seva realitat més profunda: tota santa i immaculada”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu és la festa mariana per excel·lència d’aquest temps litúrgic” i que “en ella els cristians ens alegrem i donem glòria a Déu pel poder de la seua gràcia, que en la Mare del Senyor ha mostrat tota la seua eficàcia”. Afirma que “el designi de Déu sobre la humanitat i sobre cada persona és un projecte d’amor molt més gran del que podem imaginar”, que “abans que nosaltres penséssim en Déu, Ell va pensar en nosaltres” i que el Senyor “ens ha creat per a ser feliços, i eixa felicitat està en la santedat i en l’amistat amb Ell”, però que “les persones sembla que mai estem contentes amb el que tenim, amb allò que rebem de Déu” i “sempre volem més, desconfiem de Déu, volem ser com Ell”. Expressa que “Maria, en canvi, ens mostra el camí per a retornar al designi de Déu, per acollir en la nostra vida el seu pla d’amor: “sóc l’esclava del Senyor”, li diu a l’àngel després que aquest li anunciés que era una criatura de gràcia i havia estat escollida per a ser la Mare del Messies”. Manifesta que “Maria ens mostra el camí que porta a la vida: el de la senzillesa i la humilitat”. Es pregunta “com és el món que construïm quan volem ser com déus?” i “com seria el món si tots seguíssim el camí que la Mare del Senyor va viure amb tota la seua humilitat, senzillesa i naturalitat?” i respon que “seria una anticipació del Regne de Déu, del Regne de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, d’amor i de pau”. Finalment, demana que “aquest Advent vivim cadascú de nosaltres un camí espiritual per a ser com Maria, per acollir com Ella a eixe Jesús que ens du la vida de la gràcia, i per poder arribar a viure en eixa gràcia i eixa amistat amb Déu que va fer de Maria una criatura única”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “dimecres celebrem la festa de la Concepció Immaculada de Santa Maria Verge, que en aquest temps podem contemplar associada a l’advocació de la Mare de Déu de l’Espe­rança” i que “la festa de la Mare ens ajuda a viure el temps d’Advent”. Expressa que “Déu preparà la millor mare per portar-nos el seu fill, Jesucrist, esperança per al seu poble i per a tota la humanitat” i que “la millor mare havia de ser la plena de gràcia, immaculada des de la seva concepció”. Afirma que “contemplem en Maria les meravelles que Déu ha obrat en ella, la felicitem i ens hi encomanem”, però que “també ens cal esperar aquell que Maria va esperar amb amor de Mare: Jesús”. Manifesta que Maria és mo­del d’esperança, “perquè com a filla del poble d’Israel esperava la promesa de Déu, el Messies, el que alliberaria el seu poble”, “perquè confià del tot en l’anunci de l’àngel, el missatger de Déu, i en el seu poder per esde­venir la mare de Jesús” i “perquè captava el que calia fer en cada moment per estar al costat de Jesús, per ajudar uns nuvis, per estar al peu de la creu, per acompanyar l’Es­glésia que naixia”. Manifesta també que Maria “és model del qui creu i espera” i que “ella digué «sí» a Déu, i que estava disposada a assumir la maternitat”. Afirma que “Déu, avui, per oferir i mantenir l’esperança en la Salvació compta amb nosaltres, com va comptar amb Maria” i que “a cada moment se’ns demana: vols col·laborar?”. Finalment, demana que “Maria Immaculada ens ajudi a acollir, anunciar i oferir Jesucrist, aquell que és esperança de Salvació de tota per­sona per al nostre avui i per al futur”.

L’administrador diocesà de Terrassa, Salvador Cristau, diu que la solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria “és una de les grans festes que dediquem a la Mare de Déu, Mare nostra també, Mare dels que hem estat fets fills de Déu pel baptisme”. Afirma que “contemplant aquest misteri nosaltres, els fills, creiem que en Ella no hi ha ni va haver-hi mai cap taca de pecat, cap ombra d’egoisme, des del primer moment de la seva existència”. Recorda que “els homes, des del principi de la creació, ens vàrem apartar de Déu que ens havia creat”, però que “el Senyor no ens ha deixat perduts a la nostra sort, sinó que ha volgut retornar-nos a aquella vida que havia creat amb amor i va establir un projecte de salvació per a tots els homes”. Expressa que “Maria representa el restabliment del designi de Déu a la humanitat, donant-nos una mare concebuda sense cap taca i destinada a portar al món el seu Fill, fet home com nosaltres en tot, excepte en el pecat”. Considera que “el que veiem en Maria, Immaculada, plena de Gràcia, ens anima a nosaltres pecadors, sabent que tenim una mare plena de Gràcia” i “ens anima, ens ajuda i alegra l’esperança d’arribar a ser una mica semblants a Ella, com els fills s’assemblen a la mare”. Finalment, diu que “Maria ens porta la vida veritable que és Crist, i que volem rebre en el Nadal”, que “l’Advent és un camí d’esperança” i que “en Maria Immaculada l’esperança de la humanitat ha estat realitzada, i la seva esperança és també la nostra esperança”.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “amb el temps d’Advent que vam estrenar la setmana passada podem dir que la vida cristiana recomença” i que “ho fa donant un vot de confiança a Jesús de Natzaret”. Afirma que “la civilització va endavant” i que “ara tenen la paraula la tècnica, la informàtica i els mitjans digitals”, però es pregunta “anem cap a una civilització millor? Cap on caminem?”. Expressa que “toca a l’individu de preocupar-se de respondre adequadament a aquesta pregunta cabdal” i que “davant preguntes de vida o mort, l’home prudent cerca qui li pot donar una resposta satisfactòria”. Manifesta que “Jesús de Natzaret, que, com afirma sant Lluc, «era un home que Déu va acreditar […] obrant […] per mitjà d’ell, miracles, prodigis i senyals» (Ac 2,22), ha revelat que Déu és Pare i que a casa seva guarda estances per a nosaltres un cop passat el treball d’aquí. I que ell mateix va «a preparar-nos-hi estada» (Jn 14,2)” i expressa que “és una manera de parlar perquè els senzills entenguem que som fets per viure amb Déu”. Pregunta si fem confiança a Jesús de Natzaret o no n’hi fem” i destaca que “aquesta és la clau de l’Advent: la confiança que ens mereix la persona de Jesús”. Afirma que “amb l’Advent podem dir que la vida cristiana recomença, i revé fent confiança a Jesús de Natzaret”, que “per a fer el camí més planer, ja a l’entrada trobem una dona que hi va creure de debò: Maria, la seva mare; el model més sublim de l’Advent, és a dir, de l’espera de Jesús”, que “ara Ella és amb Déu i ens acompanya en el nostre caminar pel món” i que “escoltant Jesús ens trobarem amb Maria; contemplant Maria no perdrem de vista Jesús”. Finalment, ens convida a fer “el camí d’Advent”, ja que “aquest camí sí que arriba a Betlem”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que l’expectació, “això tan necessari per viure l’Advent, i tota la nostra fe, és més que “espera””, que “és desig, anhel, ànsia” i “neix de la consciència d’una necessitat, i creix en la mesura que aquesta necessitat és més urgent i la convicció és més certa que aquesta necessitat pot ser satisfeta”. Afirma, però, que “ens hem de preguntar si encertem o no a l’hora d’anhelar alguna cosa”, ja que “una cosa és l’expectació d’un premi quan juguem a la loteria, o de l’alumne davant d’un examen, i una altra cosa és l’expectació davant de la perspectiva de l’experiència d’estimar i de ser estimat”. Expressa que “el secret és descobrir les necessitats més reals, més autèntiques, urgents i profundes” i que “l’expectació que permet descobrir el sentit de l’Advent es desvetlla quan la nostra mirada és més realista i ens veiem amb l’anhel de veritat, sentit, justícia, amor, vida…”. Reconeix que “les crisis, els conflictes, posen al descobert les mancances i necessitats profundes, com hem pogut comprovar aquest any” i que “és en aquestes zones que limiten les mancances psíquiques i les necessitats espirituals on més fàcilment es descobreix la gran expectació de l’Advent”. Manifesta que “l’Advent és expectació de ser salvats”, que “per això, l’Advent no té sentit per a aquell que no reconeix i desitja salvació” i que l’Advent “és el temps del descobriment de la nostra realitat sense dissimulacions, encara que de vegades faci mal”. Finalment, diu que “la sort és que aquest descobriment no és més que el pas necessari cap a l’esperança”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “els cristians vivim en aquest temps d’Advent una preparació interna i externa per celebrar la vinguda del Fill de Déu” i que “entre nosaltres repetim molt que hem de fer aquesta preparació amb responsabilitat”. Recorda també que “s’anomena responsabilitat la capacitat que té tot subjecte actiu per reconèixer i acceptar les conseqüències d’un fet realitzat lliurement” i que “s’aplica també a una persona digna de crèdit”. Reconeix que cal tenir en compte una qüestió prèvia: “la responsabilitat com a exigència per a cadascun de nosaltres com a creixement personal, que comporta l’absència d’agressivitat i no fer-la servir mai com una arma llancívola contra el nostre proïsme”. Afirma que “amb aquesta actitud de ser responsables volem posar la mirada en el Nadal i en la seva preparació”. Ens convida a ser “responsables davant de Déu per buscar i construir la pau en els nostres ambients ordinaris de la família, del lloc de treball i de les relacions socials”, a ser “responsables davant del Senyor que neix per transitar per les sendes de la fraternitat i per viure de la felicitat que ens porta, i que hem après a compartir-la”, a ser “responsables davant dels altres per ser cada dia més austers, per ser més solidaris, per practicar una caritat més constant, per dedicar més temps al servei de la societat i de la mateixa Església” i a ser “responsables també davant de la nostra pròpia consciència, que ens obligarà, més tard, a penedir-nos dels nostres oblits, de les nostres omissions, de les nostres indiferències”. Finalment, expressa que “si actuem així, amb llibertat, acceptant les conseqüències dels nostres actes…, serem sempre dignes de crèdit i anunciarem Nadal amb la nostra vida”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.