Els bisbes parlen del Sínode sobre els joves, del papa Pau VI i de l'Oratori musical Episcopus

Durant el mes d'octubre que acabem d'iniciar, se celebrarà a Roma la XV Assemblea general ordinària del Sínode dels bisbes. En aquesta ocasió, per voluntat del papa Francesc, es reflexionarà sobre els joves, la fe i el discerniment vocacional. L'objectiu fonamental d'aquesta assemblea no és un altre que reflexionar sobre com l'Església ha de complir la seva missió de convidar els joves a conèixer i estimar Jesucrist, anunciar-los el missatge de l'Evangeli i ajudar-los a descobrir la seva vocació.

També el mes d’octubre, concretament diumenge 14, tindrà lloc, a la plaça de Sant Pere de la Ciutat del Vaticà, la canonització, presidida pel papa Francesc, del papa Pau VI juntament amb l’Arquebisbe Óscar Romero i els també beats Francisco Spinelli, Vicente Romano, María Catalina Kasper, Nazaria Ignacia de Santa Teresa de Jesús i Nunzio Sulprizio.

D’altra banda, properament, en el marc del projecte “Episcopus”, se celebrarà a la Catedral de Vic (12 d’octubre), al Monestir de Ripoll (13 d’octubre), a La Seu de Manresa (3 de novembre) i a Santa Maria d’Igualada (10 de novembre), el concert “Oratori musical Episcopus”, organitzat pel bisbat de Vic. El diumenge 14 d’octubre, el concert també se celebrarà al Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, en un acte organitzat conjuntament amb la Conferència Episcopal Tarraconense. El concert "Oratori musical Episcopus" és una obra musical religiosa original composada per Mons. Valentí Miserachs i escrita per Mn. Josep Ruaix, a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès i 11 corals catalanes, que representa un diàleg imaginari entre els bisbes Oliba i Torras i Bages, l’un des del cim imaginari del Montseny, l’altre des del cim de Montserrat, recollint textos de la Bíblia, de la litúrgia, de Verdaguer i de Josep Carner. És un dels actes centrals en commemoració del mil·lenari de l’inici de l’episcopat del bisbe Oliba com a bisbe de Vic (1018-1046) i del centenari, el 2016, de la mort del bisbe Torras i Bages.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Sínode sobre els joves, del papa Pau VI i de l’Oratori Musical Episcopus, així com d’anar a treballar a la vinya del Senyor, del discerniment polític, del treball decent, de prioritats pastorals per a aquest curs 2018-2019 i dels béns parroquials.

Dues de les cartes dominicals parlen del Sínode dels Bisbes sobre els joves (altres bisbes ja n’havien parlat amb anterioritat: http://www.tarraconense.cat/index.php?arxiu=fitxa_document&id=26777).

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, continua amb el tema de la vocació dels joves, “convidant a tothom a pregar per l’èxit d’aquesta convocatòria en la qual el papa Francesc ha posat tanta esperança per al futur de l’Església”. Diu que “qualsevol vocació té tres fases: discerniment, recerca de certesa i fidelitat” i que “la primera i la segona necessiten l’escolta de Déu i l’assessorament de persones experimentades”. Destaca que “un dels temes del Sínode és com millorar per ajudar els joves en la recerca de certeses, com fer-ho respectant al màxim la seva llibertat, les seves consciències” i diu que “per a això cal partir del punt que la decisió és personal, sabent, com s’ha dit, que “les preguntes sobre vocació es fan amb el cap i es responen amb el cor”. Sobre la tercera fase de qualsevol vocació, la fidelitat, afirma que és “el compromís assumit lliurement davant Déu, sigui fidelitat matrimonial, sigui a una vocació religiosa o al sacerdoci que impliqui celibat” i que “és una qüestió d’amor, no sols de força de voluntat”. Finalment, ens convida a demanar a la Mare de Déu “que els joves sàpiguen respondre amb promptitud a la crida i que acompanyin com ella Jesucrist en les alegries i en el dolor durant tota l’existència terrenal”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que l'Església no es predica a ella mateixa, sinó a Jesucrist i que “aquest és el servei que vol prestar a la humanitat i, per tant, també als joves”. Afirma que “no podem oblidar que la vocació cristiana és única: és una vocació a l'amor, que en cadascú ha d'assumir una forma concreta en les decisions que es van prenent al llarg de la vida i que inclouen l'elecció d'estat, la professió, el compromís social i polític que cadascú vulga assumir, l'estil de vida, la gestió del temps i dels diners”. I destaca que “si l'Església vol complir la seua missió d'ajudar als joves a trobar el seu camí i viure’l amb alegria, no hem d'oblidar tres principis fonamentals en la pastoral juvenil”: “intentar que arriben a descobrir que el millor tresor que poden trobar en la vida i que han d'esforçar-se per cuidar, és l'amistat amb Jesucrist”; “acompanyar-los personalment, de manera que se senten escoltats i compresos i, des d'ací, es disposen a ser generosos amb Crist i amb els altres”; i, finalment, “tenir present que aquest acompanyament ha de fer-se amb delicadesa, respectant la seua llibertat”.

Dues de les cartes dominicals parlen del papa Pau VI. El cardenal Joan Josep Omella diu que la propera canonització de Pau VI “ens obliga a fer memòria agraïda del seu ministeri pastoral, perquè, enmig d’una època no gens fàcil per a la vida de l’Església, va saber-ne esdevenir un timoner audaç i prudent”. Recorda que a Pau VI “li va tocar portar a terme la gran obra del Concili Vaticà II”. Afirma que “és coneguda l’especial admiració del papa Francesc pel pensament de Pau VI” i que “Pau VI, en els últims anys de la seva vida, va expressar que, malgrat els sofriments i la creu, l’espiritualitat pastoral culminava en el fervor i el goig”. Diu també que “tant per al papa Francesc, com per a Pau VI, és prioritària una Església de diàleg” i que “el papa Francesc vol una Església “samaritana”, servidora, pobra” que “és el que explicitava Pau VI quan en el seu viatge a l’ONU es preguntava què podia aportar l’Església en elconjunt de les nacions. I responia: l’Església és “experta en humanitat””. Finalment, el cardenal Omella diu que “per al papa Francesc i per a Pau VI, en tota acció evangelitzadora cal l’anunci i el testimoni”, que Pau VI afirmava que “l’home d’avui escolta més de grat els testimonis que els mestres o, si escolta els mestres, és perquè són testimonis” i que això “és el que demanen els joves a l’Església, tal com afirma l’Instrument de Treball del Sínode de Bisbes”: “Que l’Església sigui una institució que brilli per l’exemple, la competència, la coresponsabilitat i la solidesa cultural” i que els pastors de l’Església siguin “transparents, acollidors, honestos, atractius, comunicatius, accessibles, alegres...”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que els seus primers records del papa Pau VI estan relacionats amb un llibre que va llegir abans d’entrar al Seminari Major: Diàlegs amb Pau VI, de Jean Guitton, uns diàlegs que “tracten sobre tot el diví i l’humà, i reflecteixen la sensibilitat espiritual i cultural del Papa Montini, així com la seva atenció als goigs i aspiracions, a les angoixes i esperances dels seus contemporanis”. Recorda que Pau VI “va continuar i finalitzar amb èxit el Concili que havia convocat i iniciat Sant Joan XXIII, va posar en marxa les reformes corresponents en els diferents àmbits, reorganitzà la Cúria i va crear el Sínode de Bisbes”. També afirma que “el seu pontificat es caracteritza pel diàleg: a l’interior de l’Església, amb les altres confessions cristianes, amb les altres religions i també amb el món”, que “el seu Magisteri és ampli i profund, assenyalat per documents rellevants sobre la Mare de Déu, sobre qüestions socials, sobre la regulació de la natalitat, el celibat sacerdotal i sobre l’evangelització”. Recorda que Pau VI va ser “el primer Papa modern que viatjà pel món, i el primer en fer servir l’avió com a mitjà de transport” i que fou “un home intel·ligent, culte, brillant i profundament espiritual, i al mateix temps humil i reservat”. Finalment, el bisbe de Terrassa diu que Pau VI fou “un gran Papa. Un gran sant” i demana que en donem gràcies a Déu.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “des de finals de l’any 2015 i fins a finals d’aquest any, 2018, han estat moltes les iniciatives d’índoles diferents: culturals, religioses, celebratives, patrimonials... , que s’han realitzat arreu de la nostra diòcesi” i que “en aquest temps fem memòria de dos bisbes més, els quals són figures eminents de la nostra història”: “tindrem el goig de viure un diàleg entre el bisbe Oliba i el bisbe Torras i Bages, ambdós «patriarques», no solament de la nostra Església de Vic, sinó també de la nostra Catalunya”, amb un oratori musical d’homenatge per a aquestes dues figures senyeres. Aquest esdeveniment poètico-musical “serà un moment de trobament amb la nostra història i geografia, per a escoltar com el nostre cor batega d’amor a la nostra Església de Vic”. El bisbe de Vic informa que l’oratori s’interpretarà “en quatre llocs significatius de la diòcesi, a fi que tothom que hi vulgui participar ho pugui fer a prop de la seva residència”, “però també, donada la transcendència d’aquests dos bisbes de Vic, es podrà viure a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona”. Finalment, ens convida a participar-hi, “ja que ha estat pensat per a vosaltres, que estimeu el nostre bisbat de Vic” i afegeix que està segur que “en gaudireu i, al mateix temps, us encoratjarà a viure amb orgull la fe en Crist”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que el Senyor ens reclama amb insistència que anem a treballar a la seva vinya i que la nostra resposta “ha de ser com la dels servents que saben que estan fent el que el Senyor vol i els mana, contents d’haver estat cridats i menys pendents dels resultats, com de poder col·laborar en l’acollida del Regne de Déu”. Diu que “tenim al davant tot un curs, un temps de gràcia i un temps per a viure l’amor i les obres de la fe” i ens vol recordar alguns esdeveniments que marcaran el present curs 2018-2019: l’exhortació apostòlica “Alegreu-vos-en i celebreu-ho” (“Gaudete et Exsultate”), el Sínode dels Bisbes que acaba de començar a Roma, que tracta de “Els joves la fe i el discerniment vocacional”, la canonització el dia 14 d’octubre a Roma de “St. Pau VIè. papa, i St. Òscar Romero, bisbe. Dos grans pastors de referència que van ser fidels martirialment a la vocació rebuda”; els 50 anys (el març de 2019) del Missal Romà de Pau VIè “que fem servir per celebrar l’Eucaristia, font i cim de la vida cristiana”, entre altres temes. Finalment, ens convida a anar amb el Senyor a treballar per la seva vinya estimada, diu que “el Senyor ens ajudarà a “fer tot el que Ell ens digui”, i Maria ens sostindrà” i ens desitja un bon inici del curs.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, continua parlant del discerniment polític i, més concretament, de les qüestions que giren entorn del matrimoni i la família, “on els polítics sembla que es troben lliures i “desimbolts” per expressar-se i decidir”. Diu que “avui pocs polítics respondrien cabalment a la pregunta: què entén per família, per matrimoni, per educació, etc.?” i que “tots, tanmateix, legislen i adopten decisions polítiques sobre aquestes matèries”. Afirma que “donada la facilitat que existeix avui per “mentalitzar” les masses, l'escassa formació que hi ha sobre aquestes qüestions, i la temptació de guanyar vots costi el que costi, la sospita de pragmatisme, i de populisme, que és la seva conseqüència immediata, està ben fundada”. També diu que “el polític ha de saber que tota llei i tota praxi política, a més de regular la vida del ciutadà, també produeix un efecte “educatiu” en la majoria del poble” i que “aquesta majoria arriba a pensar que tot el que legalment és permès, és moralment bo”. Destaca que nosaltres “pensem que el valor i la dignitat del polític s'ha de mesurar per la seva capacitat, la seva intel·ligència i la seva valentia, per fer possible la realització de grans ideals” i conclou que “segurament, si les polítiques familiars no responen a aquest plantejament, assistirem a una degradació de la nostra societat”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, parla del treball decent, amb motiu de la Jornada Mundial pel Treball Decent que se celebra diumenge 7 d’octubre. Diu que “parlar del treball decent obliga a considerar alguns conceptes de forta implantació en aquesta societat occidental: la feina, el salari, el capital, el benefici” i que “també obliga a mirar, almenys, els dos últims segles de la nostra història: organitzacions sindicals, associacions empresarials, lluites i enfrontaments, convenis i contractes, els sistemes econòmics, neoliberals o de forta implantació estatal”. Diu que “la paraula «decència» aplicada al treball, recordava el papa Benet XVI en la seva encíclica Caritas in Veritate, significa una feina que, en qualsevol societat, sigui expressió de la dignitat essencial de qualsevol home o dona”, que el papa Francesc “ha parlat moltes vegades d’aquest tema en els cinc anys del seu pontificat”, “amb molta claredat i demanant amb urgència el compromís personal”, i que “les seves paraules sempre colpegen la nostra consciència adormida i ens ajuden a preguntar-nos, tant si contractem com si som contractats, si valorem a l’altre en la seva dignitat humana i acompanyem la seva tasca tenint present la llibertat, la justícia i la caritat”. Finalment, reconeix que “el tema és complex” i diu que el seu únic consell per a tots, “i per a mi el primer, es reduiria a no teoritzar molt i a practicar més intensament la caritat cap a l’altre”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que com cada curs, proposa, com a Església Diocesana, unes prioritats o accents pastorals “que cal estudiar i valorar per orientar, renovar i promoure la missió confiada a les nostres parròquies, moviments i associacions”, unes prioritats que “són fruit de la reflexió dels consells pastoral i presbiteral, i també dels arxiprestes i d’algunes delegacions” i que es poden trobar en un “document especial encartat en el full parroquial”. Informa que “el document té dues parts”: la primera “és una reflexió per recordar la identitat del cristià” amb la finalitat de “fonamentar les diverses prioritats pastorals, que concreten la missió de l’Església avui”; la segona part “presenta les diverses prioritats per a aquest curs”. El bisbe de Girona afirma que la primera prioritat és “creure en Jesucrist i anunciar-lo”. Una altra prioritat és “estimar i servir”, “des de l’experiència fonamental de l’Amor de Déu i que transmetem com a l’amor als altres, concretant-lo en el respecte, l’acolliment i el servei”. El bisbe de Girona afegeix que “les prioritats cerquen conscienciar els laics de la seva identitat, de la seva missió i responsabilitat”, així com que “cal reforçar el sentit eclesial dels batejats, ja que sovint «van a l’església, però no se senten Església»”. Finalment, ens anima a llegir el document i a decidir què cal fer!

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, parla dels béns parroquials. Recorda que fa poc més d’una setmana “fórem acusats d'haver robat terres i immobles privats i "del poble", a l'empara d'una "llei franquista", que ens concedia immatricular - registrar per primera vegada sense disposar d'escriptura de propietat - terrenys o immobles en el Registre de la Propietat” i diu que aquesta acusació, “feta sense aportar cap prova i sense explicar les raons d'aquest mecanisme de registre que podia usar l'Església fins l'any 2015, és falsa i malintencionada”. A més, explica breument “el context general d'aquesta acusació, que continua suscitant curiositat mediàtica” i reconeix que “com que el Bisbat i les parròquies no tenen cap afany d'aglutinar patrimoni, més aviat suporten amb molta dificultat el seu manteniment, si s'ha comès algun error estem oberts a la revisió de l’expedient en qüestió”. Finalment, diu que “és bo que arran de la polèmica conegueu com vetllem per allò que pertany a cada comunitat parroquial i que ha de servir per a fer possible la vida cristiana de tots els fidels”.