Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(GIEC) Diumenge 23 de maig, en la solemnitat de la Pentecosta, es clou el temps pasqual, el temps joiós de la resurrecció del Senyor, amb l’enviament de l’Esperit Sant, que és el gran do que el Senyor regala a l’Església i a tota la humanitat. Aquest dia l’Església celebra el Dia de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar amb el lema «Els somnis es construeixen junts», un lema inspirat en la carta encíclica del papa Francesc, Fratelli Tutti, sobre la fraternitat i l’amistat. La Jornada d’aquest any se centra en el Congrés de Laics, que ha complert el seu primer aniversari, i en el context actual, marcat per la pandèmia, animant a continuar remant com a Església, per tal de fer realitat els somnis expressats en el Congrés, marcats pel camí del discerniment i de la  sinodalitat.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat de la Pentecosta, així com del Dia de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar, de gloriar-se, d’anar i anunciar, del do de consell, del testament vital i l’eutanàsia i del ministeri de catequista.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que les paraules «l’Esperit Sant […] és Senyor i infon la vida.» “extretes de la professió de fe del Concili de Constantinoble de l’any 381 i que resem en l’anomenat Credo llarg de la missa, ens ajuden a entrellucar què volem dir quan els cristians afirmem que creiem en l’Esperit Sant”. Expressa que l’Esperit Sant “és Senyor, és a dir, és Déu com el Pare i el Fill”, “obra en la nostra vida infonent-nos la vida veritable”, “obra en l’amor recíproc dels fidels, com a Esperit d’amor i de comunió fraternals” i “ens fa viure la joia de l’Evangeli, tot i les contrarietats i dificultats de l’hora present, agreujades per la pandèmia”. Transcriu un petit fragment que sant Pau tramet en forma de pregària en la qual prega al Pare que, “per la riquesa de la seva glòria, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior”. Afirma que “la petició que sant Pau fa al Pare és bona per a fer-la avui, quan el mot decepció s’ha fet un tòpic i la por, com la humitat, ens va penetrant fins al moll dels ossos”. Demana que “sapiguem superar les pors”, com ara “la por a la societat i a les persones que no pensen com nosaltres; la por a la veritat nua; la por a la fidelitat i a un compromís per a tota la vida…” i recorda que “el Pare no ens estalviarà de passar per aquestes pors, com no va estalviar-les al seu Fill”, però que “en elles ens dona el seu Esperit, que és principi de vida” i que “en el fracàs més absolut ens vivifica, ens aixeca de la pols i ens encoratja per a posar-nos a caminar de nou”. Finalment, demana que ens posem a caminar i recorda que “tenim l’Esperit que el Pare ha vessat en nosaltres, que ens comunica vida i joia per a no aplanar-nos i poder continuar endavant”.

El cardenal Joan Josep Omella, proposa un petit exercici: que “observem el vent, un element extraordinari que ens envolta i que tots percebem”. Diu que tot i que no podem veure el vent, “paradoxalment podem observar-lo”, que “ningú dubta de la seva existència, perquè ens frega el cos, el sentim xiular i notem els seus efectes” i que “encara que de vegades sembla que no existeixi, ens pot sorprendre amb una ràfega sobtada”. Afirma que “és difícil observar i explicar el que no veiem”, però que “hi ha realitats com l’Esperit Sant, de les quals tenim constància, més enllà de percebre-les o no amb els cinc sentits”. Expressa que l’Esperit Sant “és com el vent”, que “és una realitat espiritual, una força impetuosa que rebem en el baptisme i en la confirmació, que s’ofereix per acompanyar-nos i guiar-nos” i que “per rebre’l, cal demanar-lo i desitjar-lo”. Manifesta que l’Esperit Sant és “l’alè de Déu”, “la força divina que ens arrossega, que ens impulsa per avançar i que ens orienta en el camí”, “el foc que ens omple de fortalesa”, “l’amor misericordiós que ens revela el missatge viu de Jesús”, “el vent que aviva el foc de la fe i que ens il·lumina per comprendre les veritats de Déu” i manifesta també que “en definitiva, és una rafegada d’amor que s’escola per tot arreu i ens eleva”. Afirma que “confiar en l’Esperit Sant és confiar en Déu, com van fer els apòstols en la Pentecosta”. Finalment, demana que ens deixem omplir per l’Esperit Sant i que “diguem des del fons del cor: «Vine, Esperit Sant, encén en nosaltres el foc del teu amor. Vine i renova la faç de la terra.»”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, exclama que “Crist ha Ressuscitat i ens envia l’Esperit Sant Defensor!” i que “celebrem la Pasqua granada dels fruits de l’Esperit!”. Recorda que “Crist ens acompanya a través del seu Esperit Sant” i demana que “acollim en aquesta Pasqua, amb humilitat i reverència, l’Esperit de Crist” i que ens deixem portar “pel seu alè de llibertat i el seu foc de caritat ardent”, així com que “cuidem la vida espiritual, sabent que Ell ens guia i ens sosté, alimenta la nostra oració i fa convincent el nostre testimoniatge cristià”. Afirma que “l’Esperit és aquell do del Pare i del Fill que habita dins nostre i silenciosament ens va guiant vers la plenitud de la veritat i ens va transformant en amics de Déu i imatges de Crist” i que l’Esperit “ens dona les paraules adients i ens fa valents en els combats de la fe”. Manifesta que pel baptisme i la confirmació l’Esperit Sant “s’ha fet company  invisible però real de la nostra vida per sempre”, que “no estem mai sols, ja que Ell ens acompanya” i que “l’Eucaristia ens el regala sempre de nou, perquè ompli de goig tota la nostra vida, ens perdoni els pecats i ens elevi a una confiança gran i abandonada en les seves mans”. Recorda que “és Pentecosta, el dia en què ha actuat el Senyor”, el dia en què “Crist uneix el que era dividit en moltes llengües i ensenya a parlar l’única llengua comprensible, la de l’amor”, quan “culmina la victòria del Ressuscitat sobre la mort, i triomfa la vida”. Finalment, prega que li demanem al Pare “que enviï als nostres cors l’Esperit del seu Fill, per fer-nos fills seus, per unir-nos en Església santa i catòlica, per enviar-nos a anunciar fe i a donar testimoni del Regne de Déu”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, a partir de diferents versets de la Bíblia, fa una pregària a l’Esperit Sant. Li demana que vingui i que aleni “sobre nosaltres perquè no continuem destruint la terra, fent-la caòtica i tenebrosa, sinó que edifiquem la nostra terra perquè sigui un habitatge acollidor per a tothom”. També li demana que ens ajudi a “contemplar la natura com la primera carta de Déu a tots nosaltres, descobrint-hi la seva voluntat creadora d’harmonia entre constel·lacions, natura, flora, fauna i persones”. Demana també a l’Esperit Sant que vingui “sobre l’Església, figura de Maria, perquè amb la seva missió faci néixer de nou Jesucrist en el cor dels creients i de totes les persones”, que ens condueixi “als deserts del nostre món, deserts sovint de fe, d’esperança, d’amor; deserts on sembla difícil que pugui néixer la vida cristiana” i que ungeixi i enviï “l’Església a acollir i a socórrer els pobres tot confiant-los l’Evangeli”. Prega a l’Esperit Sant, que ens concedeixi a tots, “pel ministeri de l’Església, el perdó i la pau”, que ens faci “testimonis de Jesucrist a casa nostra, entre els amics, els companys i entre els qui fem junts el camí de la vida” i que vingui “sobre les nostres parròquies, comunitats, moviments, associacions, perquè amb el seu capteniment i la seva paraula testifiquin la Bona Nova de la Salvació”. Finalment, prega a l’Esperit Sant que vingui “en aquesta Pentecosta” i que faci que “cadascú amb la seva identitat pugui escoltar l’anunci de l’Evangeli”.

L’administrador diocesà de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “celebrem el dia de l’Acció catòlica i de l’Apostolat Seglar, i se’ns convida a descobrir la riquesa del laïcat en la vida del Poble de Déu”. Recorda que “el Congrés de Laics va esdevenir una invitació a fer realitat el somni del discerniment i de la sinodalitat”. Afirma que “el cristià ha de caminar com a fill de la llum”, que “això comporta la tasca de discernir per a descobrir contínuament la voluntat de Déu” i que “això ho aconsegueix en la mesura amb que ha rebut el do de l’Esperit, principi dinàmic i norma del seu obrar”. Expressa que “per tal que l’existència cristiana pugui desenvolupar-se amb autenticitat, cal contrastar contínuament el que Déu suscita amb les inclinacions dels instints humans o de les forces del mal que són contràries a l’Esperit de Déu” i que “el discerniment ens ajuda a descobrir la voluntat de Déu, el seu pla de salvació en el dia a dia de la nostra vida i en la història”. Manifesta que “som cridats a descobrir la veu de Déu a l’interior del cor i també en el crit de cada germà que trobem en el camí” i que “aquesta veu ens porta a escoltar per a sanar les ferides i alliberar les persones”. Diu que “l’altre gran somni és el de la sinodalitat, que ha de dur-nos a descobrir que formem un únic Poble de Déu, pastors, vida consagrada i laics, i que tots som necessaris per a portar a terme la missió evangelitzadora”. Finalment, demana que “la celebració d’aquest dia de l’Acció catòlica i de l’Apostolat Seglar ens ajudi a seguir avançant en el procés d’impuls i dinamització del laïcat” i que “la Mare de Déu, reina dels Apòstols, ens condueixi en el camí, i l’Esperit Sant ens ompli de les seves benediccions perquè fem realitat, en l’Església i en el món, els somnis de Déu per a la humanitat”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “no ens sona bé l’expressió “gloriar-nos”” que podem dir que “significa un “excés” d’autoestima” i que “no ens agraden les persones que van de triomfadors per la vida”, ja que “hi veiem vanitat, prepotència, orgull”. Tot i així, recorda que sant Pau “usa aquesta paraula moltes vegades” i “sabia que el gran error de la seva vida era haver-se gloriat en coses que no tenien valor”, que “havia comès el gran error de gloriar-se en el que ara veia buit i una pèrdua…”, però que “ara sí, després d’haver cregut en Crist, sabia i proclamava “que es gloriava en el Senyor””. Recorda que diumenge de Pentecosta “celebrem que la glòria contemplada en Jesucrist que se’n pujà al cel és participada ja per nosaltres en rebre el seu mateix Esperit”. Expressa que “l’Esperit de Jesucrist vol passar al nostre interior i habitar estant en la nostra carn feble” i que “aquesta és la millor medicina contra la baixa autoestima” perquè “l’autoestima que s’adquireix mitjançant l’acumulació de qualitats, mèrits i triomfs… tard o d’hora s’esvaeix”. Afirma que “l’amor que realment em fa viure és gratuït”, “és un amor de l’ésser més poderós, que no obstant això s’ha fet menyspreable per mi, fins a compartir la meva feblesa”, “és un amor que em fa amable, perquè em regala el do del seu amor, és a dir, del seu Esperit”. Manifesta que “aquest do és real en mi” i que “aquest és el nostre valor, la base de la nostra estabilitat, la font de la nostra llibertat i de la nostra alegria”. Finalment, diu que “en això ens gloriem, amb la més sincera humilitat, perquè tot ho hem rebut i aquesta mateixa glòria també la comparteixo amb el meu germà, amb qui ni tan sols goso comparar-me” i que “així neix i es gloria l’Església”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “el fet que Jesús se’n puja al cel i seu a la dreta del Pare, fa néixer en el nostre cor dos sentiments que s’encreuen”: “la joia de la victòria de Crist” i “la inquietud de l’encàrrec missioner que ell ens deixa: Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la bona nova de l’Evangeli (Mc 16,15)”. Afirma que “la joia, quan és profunda i autèntica, ens aboca a fer-ne partícips els altres” i que la bona nova cristiana “al mateix temps que fa néixer la joia en el cor del qui es deixa trobar per Jesús, no pot deixar de fer-se anunci”. Expressa que “l’encàrrec missioner de Jesús als seus deixebles: «Aneu i anuncieu», l’hem de fer ben nostre” i que “el sant pare Francesc no es cansa de recordar-nos que tot cristià és, al mateix temps i inseparablement, deixeble i missioner”. Reconeix que quan escoltem aquest encàrrec missioner que Jesús ens adreça, “experimentem la inquietud del qui veu al davant una tasca no gens fàcil i que convida a anar per camins que ens fa por de fressar”, però que “en el fons el que ens passa és que no acabem d’estar prou enamorats del Senyor”. Manifesta que “solament des de l’amor a ell es pot entendre la urgència missionera” i que “és el convenciment que sense Crist res no té sentit, que sense ell no hi ha futur, que amb ell tot s’il·lumina, fins els enigmes més profunds en el cor de tota persona humana”. Finalment, diu que “la inquietud de l’encàrrec missioner del Senyor ens empeny a l’aventura apostòlica en tots els àmbits del que és veritablement humà” i que “de l’abundància del cor parla la boca” i demana que “el nom i el missatge de Jesús, el Senyor, brolli, doncs, del nostre cor i dels nostres llavis”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “les persones construïm la nos­tra vida mitjançant les deci­sions que anem prenent en les diferents situacions en què ens tro­bem” i que “l’Espe­rit Sant, mitjançant el do de consell, ens il·lumina perquè a cada moment prenguem les decisions que estan més d’acord amb l’Evangeli”. Afirma que “aquest do és necessari per diversos motius”, per exemple “perquè po­den haver­-hi situacions en les quals no tenim clar què hem de fer”, perquè “no sem­pre és possible triar amb claredat entre el bé o el mal”. Reconeix que “de vegades cal un discerniment” i que “això pot ocórrer en tots els àmbits: familiar, social i po­lític”. Expressa que “les nostres opcions respecten l’ordre de la justícia si ens condueixen a la fi per a la qual hem estat creats i, per tant, si ens acosten a Déu” i que “la primera qüestió en tot procés de discerniment moral és si el que fem ens apropa o ens allunya de la meta a la qual ens encaminem”. Manifesta que “en tota decisió on es posen en joc els valors morals, el creient, no sols ha de tindre en compte el contingut de la seua ac­ció, sinó que ha de ponderar també les motivacions que l’impulsen a actuar d’una determinada manera i la forma de dur­-la a terme”. Finalment, diu que “pel do de consell, l’Esperit Sant ens il·lumina per a contemplar la nostra vida i jutjar sobre les nostres actuacions a la llum de la voluntat de Déu, que és un pare bo que ens estima” i que “això ens dona claredat en l’actuar; calma la inquietud que provoquen els dubtes quan la decisió no és fàcil; i ens fa experimentar l’ale­gria que sent qui actua amb rectitud”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “aviat entrarà en vigor la llei orgànica sobre la regulació de l’eutanàsia que es va aprovar al Congrés dels Diputats el passat 24 de març”. Manifesta que els catòlics “sempre estarem en contra de les normes que impedeixen néixer un ésser ja concebut i posar fi a la vida d’una manera forçada i intencionada” i que “l’avortament i l’eutanàsia són dues realitats presents en la societat que ens parlen de mort i de fracàs quan es pretén imposar-les com una solució vàlida que fa passar per sobre el desig individual i l’oblit del compromís social”. Vol recomanar que “s’utilitzi el recurs del Testament vital per part de tota persona que s’oposi que altres decideixin sobre la seva vida i la seva mort”, un document que “es resumeix en un breu text en què, després d’afirmar les creences pròpies i assenyalar les dades personals, manifesta tenir la capacitat legal i la llibertat per prendre aquesta opció i que si arribés a patir una malaltia greu “[…] m’administrin les cures bàsiques per a pal·liar el dolor […] i que no se m’apliqui […] en cap de les seves formes l’eutanàsia o el “suïcidi mèdicament assistit” ni que se’m prolongui de manera abusiva i irracional el meu procés de mort””. Comunica que “aquesta decisió, signada per l’interessat, ha d’anar acompanyada alhora de la signatura de dos testimonis que no hi tinguin una vinculació familiar o professional” i que “ha de ser inscrita en el Registre corresponent de la comunitat autònoma on viu”. Finalment, diu que “la nostra obligació és oferir l’adequada informació als catòlics i a tots aquells que no accepten una llei que no està d’acord amb les pròpies conviccions” i que han donat a conèixer “l’existència d’aquest testament vital als sacerdots i les comunitats religioses perquè puguin respondre als fidels d’una manera clara i subjecta a les prescripcions de l’Església catòlica”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, comunica que “el dia 10 de maig, es va publicar el Motu proprio Antiquum ministerium, pel qual el Papa estableix el ministeri laical de catequista”, un nou ministeri que “té orígens molt antics”, ja que “ja apareix germinalment en l’Evangeli de Lluc i en les cartes als Corintis i als Gàlates”. Recorda que el Concili Vaticà II va redescobrir “els ministeris laicals, presents en l’Església primitiva”, que l’any 1972, el papa Pau VI va escriure “la carta apostòlica Ministeria quaedam, en la qual concreta els dos primers ministeris que poden confiar-se als laics: lector i acòlit” i que “ara, el papa Francesc els amplia, instituint aquest ministeri tan antic i tan necessari: el del catequista”. Diu que “el document presenta el catequista com un testimoni de la fe, un mestre, un mistagog, un company i un pedagog, cridat a posar-se al servei pastoral de la transmissió de la fe des del primer anunci fins a la preparació per als sagraments de la iniciació cristiana, fins a la formació permanent”. Expressa que el Papa veu que cal que els catequistes “estiguin arrelats en una vida d’oració, d’estudi i que siguin membres actius de la comunitat” i “posa  de manifest com el ministeri laical de catequista té també “un fort valor vocacional” perquè “és un servei estable donat a l’Església local” que requereix “el degut discerniment per part del Bisbe” i un ritu que pròximament serà elaborat per la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments. Finalment, diu que “el Papa convida a les Conferències Episcopals a “fer efectiu el ministeri del catequista” establint el procés formatiu i els criteris normatius necessaris per a accedir a ell”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.