Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(GIEC) Diumenge 31 de maig, en la solemnitat de la Pentecosta, es clou el temps pasqual, el temps joiós de la resurrecció del Senyor, amb l’enviament de l’Esperit Sant, que és el gran do que el Senyor regala a l’Església i a tota la humanitat. Aquest dia l’Església celebra el Dia de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar amb el lema «Vers una renovada Pentecosta». La Jornada d’aquest any té molt present el Congrés de Laics celebrat el passat mes de febrer, un moment de gràcia en el que es va recordar la importància de ser una Església en sortida, que camina sinodalment, prenent consciència de Poble de Déu i de la necessitat d’anar a l’encontre de l’altre, deixant-nos tocar per la realitat del nostre temps.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat de la Pentecosta i del Dia de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar, així com del Llibre de la vida, del sagrament de la Confirmació, de la pregària a la Mare de Déu i de l’Eucaristia en la pròpia comunitat.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que l’Evangeli de Joan “exposa que Jesús, en una festa a Jerusalem, exclamà: «Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui” i que “deia això referint-se a l’Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell”. Afirma que “es tracta de deixar entrar l’Esperit del Senyor en les nostres vides” i que aquest “és el secret de la nostra personalitat com a creients i el que fa madurar veritablement les comunitats cristianes”. Manifesta que en la diada de Pentecosta “els apòstols, reunits al Cenacle, en un primer moment més temorencs que esperançats, es deixen atrapar per l’Esperit Sant i es converteixen en homes audaços per donar testimoni que «Crist és el camí»”. Demana que com els apòstols, ens deixem atrapar per l’Esperit. En la Pasqua de Pentecosta, ens convida a “parar atenció a aquesta gran festa que celebrem els cristians, cloenda de la cinquantena pasqual”. Diu que “és la festa del silenci; la festa de posar-se a escoltar Déu, de deixar-se interpel·lar pel seu Esperit”. Recorda que Maria “en l’anunciació diu les paraules justes” i “es deixa prendre per Déu, es deixa atrapar pel seu Esperit”. Afirma que “és fonamental deixar que el vent de Déu porti la iniciativa” i que “per això s’han de passar hores de silenci, amb Déu. Atents a la seva Paraula, afermats en l’Esperit que hi ha en nosaltres pel baptisme i per la imposició de mans en la confirmació”. Finalment, demana que ens deixem “modelar per l’Esperit!” i ens recorda que “creats per la llibertat, no anem sols pel món”, que “cal que siguem més conscients de tan bona companyia” i que “és el secret del creient i el secret de les comunitats cristianes autèntiques i fervoroses”.

El cardenal Joan Josep Omella, diu que amb la festa de la Pentecosta “l’Església ens recorda que Déu ens ho ha donat tot”: “Déu va estimar tant el món que ens va entregar el seu únic Fill” i “avui agraïm a Déu que ens hagi donat també el seu Esperit”. Afirma que “a l’Evangeli, Déu se’ns mostra sovint com a Esperit, com a alè vital, com a vent lliure que guareix i dona vida” i que Déu “sempre és nou, sempre sorprèn” i ens adverteix que “sovint ens pot passar que tenim una vida tan organitzada, que no deixem espai per a la novetat de l’Esperit Sant. Creiem que ho sabem tot i no deixem que Déu ens renovi”. Recorda que “el dia de la Pentecosta, quan Jesús dona l’Esperit Sant als seus deixebles, ells no hi intervenen, tan sols l’acullen”, que “per acollir l’Esperit de Déu cal estar en silenci i escoltar amb el cor” i que “acollir l’Esperit implica passar de pensar en Déu a aprendre a percebre’l en el més íntim i profund del nostre ésser”. Manifesta que “si acollim l’Esperit del Senyor tornarem a néixer a una vida nova i esdevindrem sembradors d’esperança i il·lusió en les circumstàncies més adverses”. Diu que “demanem amb insistència al Senyor que ens enviï el seu Esperit” i que “reservem algun moment del dia per estar simplement en actitud conscient d’acollida”. Finalment, demana a l’Esperit Sant que vingui, que ens enviï un raig de la seva llum perquè sapiguem veure Crist en totes les persones, especialment en les que més pateixen i en les que estan més allunyades d’Ell, que insufli en els nostres cors la brisa de l’esperança i que ens animi a sembrar en el món la tendresa del Pare. 

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “Pentecostès és la festa del foc de l’Esperit Sant en nosaltres i en el món” i que “nosaltres ja posseïm aquest Esperit”, ja que “pel baptisme i la confirmació fa estada permanent dins nostre, i misteriosament ens ajuda i vivifica” i “en cada Eucaristia se’ns reparteix abundosament perquè visquem en la unitat de l’Església i perquè donem el testimoni de Crist que el món necessita descobrir en els deixebles”. Afirma que ens cal “deixar-nos guiar amb confiança per aquest Esperit que ens fa estimar i adorar el Pare, que ens enforteix per confessar la fe en Jesucrist amb valentia i coherència”. Manifesta que “per la Confirmació, l’Esperit Sant que rebem com un gran do, ens fa apòstols de Jesús”, que “Apòstol vol dir “enviat”” i que ser enviat “és esdevenir testimoni seu, valent, generós, servidor de tots, que anuncia el Regne de Déu i treballa per la pau”. Diu que portem “la missió de ser testimonis de Jesús, que transformen el món i l’omplen de l’amor que prové de Déu” i que “per això en aquest dia recordem i intercedim per l’Acció Catòlica i per tots els moviments d’apostolat eclesials, agraint la florida dels darrers anys de tants moviments i carismes nous”. Exclama que “avui li diem amb tota l’Església: Veniu Esperit Sant Defensor!” i demana a l’Esperit Sant que ens ajudi “a sortir més forts d’aquesta pandèmia que ens assetja”, que ens transformi i ens faci “testimonis més autèntics de Jesús”, que faci que “reprenguem amb entusiasme evangèlic l’acció eclesial i la vida dels nostres pobles i ciutats després de la pandèmia” i que ens guiï “pels camins de la confiança, de la solidaritat i del servei”. Finament, ens desitja una “santa Pasqua granada dels fruits de l’Esperit”. 

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que celebrem la jornada de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar “en un moment difícil i encara ple d’incertesa a causa de la pandèmia”, però “amb l’esperança posada en Crist ressuscitat, que camina amb nosaltres tots els dies fins a la fi del món”. Recorda que “Maria, el dia de Pentecosta, va presidir amb la seva pregària el començament de l’evangelització sota la influència de l’Esperit Sant”. Afirma que “Maria continua intercedint com a Mare a favor dels homes”, que “la mediació de Maria en l’acció evangelitzadora ajuda a portar els evangelitzats fins a Crist, per a rebre la salvació, perquè en ella tot condueix a Crist, tot remet al seu Fill, a contemplar-lo, a escoltar-lo, a acollir-lo, a seguir-lo” i que “ella ens ajuda a interpretar també avui els esdeveniments que vivim sota la llum del seu Fill Jesús, i ens ajuda a créixer en l’esperança que és imprescindible en l’obra de l’evangelització”. Manifesta que “nosaltres som els apòstols de Jesucrist en la societat del segle XXI, enviats a anunciar l’evangeli als nostres contemporanis”, que “la responsabilitat de la nostra missió és gran”, però que “en aquesta missió no estem sols, perquè també ens acompanya Maria, estrella i Mare de l’Evangelització”. Finalment, diu que “ella ens ajudarà a viure una renovada Pentecosta, a viure com a Poble de Déu en sortida, en comunió fraterna, dedicant-nos a l’obra de la missió evangelitzadora des del primer anunci, portant a la pràctica l’acompanyament personal i pastoral, promovent la formació dels fidels laics i fent-nos presents en la vida pública com el ferment enmig de la massa, oferint la nostra fe i donant raó de la nostra esperança”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la Pentecosta arriba plena de fruits i de reptes”, que un primer fruit és que, en la vigília de Pentecosta, a la catedral, impartirà “el baptisme, juntament amb la confirmació i la comunió eucarística, a un jove que ho hauria d’haver rebut en la Vetlla Pasqual” i que “a més, també rebran la confirmació diversos joves de diferents edats i llocs de la nostra diòcesi”. Afirma que “el gran fruit de la Pasqua de Jesucrist és la vida nova que reben els qui creuen en ell per mitjà dels sagraments” i que el fet que “joves nostres rebin els sagraments cristians i ho facin amb ganes en aquests moments, és signe cert que el Senyor és viu i que ell continua suscitant enmig del món un poble ben seu”. Manifesta que “una altra realitat que està unida a la Pentecosta i a l’Esperit que es vessa sobre l’Església naixent, és el nostre Sínode Diocesà” i que “un sínode és sempre sota el guiatge de l’Esperit Sant”. Diu que “en la pregària pel Sínode Diocesà li demanem a l’Esperit Sant que encengui els nostres cors amb el foc del seu Amor”, que “l’Esperit Sant és aigua viva, sempre nova i fresca, com la que raja d’una font”, que “l’Esperit Sant és el creador de la novetat sempre nova en l’Església i en el món” i que “solament ell és capaç de fer possible que nosaltres vegem nous horitzons fressant camins de nou anunci de l’Evangeli als pobres”. Finalment, diu que “per això, perquè confiem en l’acció de l’Esperit Sant i

perquè les persones necessitem l’esperança que brolla de la fe en Crist, el nostre Sínode Diocesà continua fent el seu camí” i torna a dir als feligresos de la diòcesi de Vic: «Església de Vic, aixeca’t i camina sense por!».

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “quan fem la professió de fe manifestem amb convicció que creiem en l’Esperit Sant” i que “avui ens cal també «mostrar» com l’Esperit Sant continua present i actuant en l’Església i en les persones oferint els seus dons: saviesa, intel·ligència, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu” i ho intenta “«mostrant» alguns fets”, com ara que “aquells onze apòstols i altres deixebles de Jesús, jueus d’un petit país, commocionats encara per la mort de Jesús en creu i amb la novetat inesperada de la resurrecció, són capaços d’iniciar el seu testimoniatge i de reunir una comunitat de seguidors de Jesús, gràcies a l’Esperit rebut en la festa de Pentecosta”. Afirma que “l’existència i la missió de l’Església durant 21 segles, conscients que som Poble de Déu format per persones limitades i pecadores, afrontant totes les situacions i fets de la història, ha estat possible gràcies a l’Esperit”. Manifesta que “les respostes de l’Església als importants reptes històrics de recollir i comunicar les grans obres de la intel·ligència humana i de la saviesa sobre Déu, la creació de monestirs, d’asils, hospitals, escoles, universitats... són obra de l’Esperit”. Destaca que “la tasca dels sanitaris, dels treballadors dels serveis essencials, dels capellans, dels voluntaris, i la paciència i fortalesa de les famílies en aquest temps de pandèmia també són obra de l’Esperit”. Finalment, diu que “avui, festa de Pentecosta, ens cal professar la fe en l’Esperit, captar la seva presència i demanar: «veniu, Esperit Sant!»”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “si la nostra vida és com una pàgina en blanc, dues mans van omplint tots els seus espais buits amb un relat cada vegada més extens i apassionant: la mà de Déu, el seu Esperit, i la nostra mà, guiada per la nostra llibertat”. Es pregunta “quin serà el resultat, quan les nostres mans es deixin portar per la de l’Esperit” i diu que “justament en això consisteix la santedat”. Recorda “dues grans místiques, cercadores, des de la seva conversió, de l’amor de Déu en Jesucrist: santa Àngela de Foligno i santa Teresa d’Àvila” i diu que “ambdues van escriure el seu «Llibre de la vida»”. Afirma que l’obra d’Àngela de Foligno “conté l’itinerari vital de la santa des de la seva conversió, en recerca amorosa de la humanitat de Crist, la seva unió i identificació amb Ell”. Manifesta que l’obra de santa Teresa d’Àvila “venia a ser el llibre de la vida, és a dir, el llibre en el qual es descriu el camí cap a la plenitud d’amor en Jesucrist”. Destaca que “és molt important descobrir la semblança dels camins de totes dues dones, perquè palesa la idea de la constant «gramàtica» de Déu, de la seva manera d’obrar en cadascú i en la història”. Diu que “la gramàtica de Déu, podem dir, la manera com escriu l’Esperit Sant en la nostra pàgina en blanc, obeeix a unes constants essencials, que es repeteixen”: “Sempre demana creure en Jesucrist i estimar-lo absolutament”. “Sempre tracta en comunió de germans, mai en solitari”. “Sempre treu de la prostració mitjançant el perdó i l’esperança”. Finalment, es pregunta “què pot impedir que cadascun de nosaltres escriguem el nostre propi «Llibre de la vida»?” i “no serà una obligació escriure’l, tot i que només sigui amb fets i paraules?”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, vol dirigir-se “als joves que durant aquests mesos anàveu a rebre el do de l’Esperit Sant en el sagrament de la Confirmació” i els vol convidar a “què mantingueu viva la il·lusió per rebre aquest sagrament que us uneix amb més força al Senyor i a l’Església”. Recorda que “en la litúrgia de la Confirmació l’Esperit és enviat a cadascun de nosaltres tal com va ser enviat als apòstols el dia de Pentecosta, és a dir, en tota la seua plenitud” i que “si en eixe moment és vessat en els nostres cors és perquè arribem a viure plenament com a cristians”. Per això, li agradaria que “abans de rebre la Confirmació tinguéreu un moment de sinceritat amb vosaltres mateixos i amb el Senyor, i en un clima d’oració us féreu aquesta pregunta: Què ha de canviar en mi per a ser cada dia millor cristià?”. Diu que “no es tracta que de la nit al dia canvie tot i us convertiu de sobte en uns cristians perfectes”, ja que “l’Esperit Sant no actua en les nostres vides d’una manera espectacular, sinó que ho fa silenciosament”. Diu també als joves que “l’Esperit Sant farà que no mori en vosaltres el desig de ser vertaders amics del Senyor” i que si tenen aquesta inquietud poden estar contents, perquè és un senyal que han rebut la Confirmació amb serietat i responsabilitat. Afirma que “mantenir la coherència entre la fe i la vida, i no avergonyir-se de ser cristians donant testimoniatge amb delicadesa i respecte, són les exigències que naixen d’aquest sagrament”. Finalment, demana que “l’Esperit que rebreu en la Confirmació us doni la força que necessiteu perquè el món no mate la vostra fe”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “en el poble cristià el mes de maig ha estat especialment significatiu per dirigir-se a la Mare de Déu”, “admirant la seva valentia en el sí de l’Anunciació, pregant amb ella, seguint els seus passos en el camí de la santedat”. Recorda que el papa Francesc “va començar aquest mes de maig amb una brevíssima carta dirigida a tothom en la qual ens aconsellava la proximitat i la pregària amb i a Maria, la nostra Mare, resant el Rosari” i que “afegia dues pregàries i ens convidava a repetir-les diàriament després de l’experiència tràgica de la pandèmia que tot el món ha sofert en els últims mesos”. Afirma que en el seu cas, a l’acabar el mes de maig, desitja “reiterar a tot el poble cristià la importància de la pregària en qualsevol circumstància, feliç o tràgica”. Recorda  “les tres notes indispensables amb les quals es caracteritza la dimensió orant de tota persona: Fe en un Déu personal, viu; fe en la presència real de Déu; i, tercera, confiança en què el Déu que ens ha parlat, i segueix revelant-se escoltarà la nostra pregària”. Diu que “han estat uns mesos molt complicats en els quals hem percebut el temor, el sofriment, el consol i l’esperança en molts rostres del nostre entorn” i demana que acudim “sempre a la Mare de Déu”, ja que “ella atendrà les súpliques i aplanarà el camí dels dubtes, de les incerteses i obrirà l’horitzó de la fraternitat”. Finalment, demana que “les nostres pregàries siguin constants cap als difunts, els malalts i les seves famílies; els cuidadors, les autoritats…”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, amb l’impacte ben viu d’haver tornat a missa, glossa una altra de les claus de la nova pastoral que ens anunciava fa unes setmanes: “l’eucaristia en la pròpia comunitat”. Recorda que “vivim un temps d’estar més al nostre poble, de voltar gens o poc” i que “tenim per davant un estiu de moure’ns només a l’interior de la nostra zona, d’estiuejar en el nostre propi país, segurament també de fer-ho a la pròpia segona residència o bé en equipaments dispersos per les nostres muntanyes”. Afirma que “aquesta realitat és una oportunitat per vincular-nos més i més a la nostra comunitat parroquial o bé a la de la nostra parròquia de referència a través de la participació en una mateixa eucaristia”. Manifesta que “per a créixer en la vida cristiana cal quelcom més que la missa i, sobretot, que la missa on, quan i com em sembla”: “cal una comunitat, un grup de vida cristiana i una eucaristia bella i ungida que ens ajudi a vincular-nos més a Déu en comunitat”. Reconeix que “malauradament, una de les conseqüències d’aquesta pandèmia serà la reducció de les misses en les parròquies petites”. Diu que es tem que “després d’aquests quasi tres mesos d’aturada, un grup de fidels deixaran de venir a l’eucaristia” per l’edat avançada, la por, la pressió dels fills, la descoberta de la missa de la televisió..., que “ho hem d’entendre” i que “apareix, però, l’oportunitat de fer aquest pas vers l’eucaristia dominical viva, fraterna, orant i evangelitzadora on ens trobem tots els que ens sentim membres i creixem en la nostra vida de fe i on convidem aquells que estan cercant, especialment després d’aquesta sotragada social i cultural”. Finalment, demana que “aprofitem els canvis que provoca aquesta pandèmia i creixem en la nostra vida comunitària i espiritual: tots a la missa major de la nostra parròquia o unitat pastoral”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.