GIEC De l’1 al 6 d’agost tindrà lloc a Lisboa la XXXVII Jornada Mundial de la Joventut, amb el lema «Maria se n’anà decididament», una trobada de joves d’arreu del món amb el Papa, un pelegrinatge, una festa de la joventut que reunirà centenars de milers de joves per a celebrar la fe i la seva pertinença a l’Església.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada Mundial de la Joventut, així com de gaudir de la vida, del curs passat i d’anunciar l’Evangeli amb tota la nostra vida.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, s’adreça especialment als joves de l’arquebisbat de Tarragona, els quals alguns surten “aquest cap de setmana cap a Lisboa per a participar en la Jornada Mundial de la Joventut” i d’altres s’hi faran presents “amb la pregària i contactant amb els vostres companys a través de mòbils i tauletes”. Els diu que “aquesta Jornada Mundial és una festa que ens fa prendre consciència a tots de la riquesa que vosaltres sou per al poble sant de Déu i per a la societat en general” i que “serà motiu d’alegria contemplar la multiplicitat de dons que manifestareu, així com la diversitat de cultures i vivències de fe que els germans d’altres països ens faran descobrir”. Els recorda que el lema de la JMJ “ens proposa dues actituds”: aixecar-se, és a dir, “apartar la mirada del propi ego, dels propis problemes”, “moure’s més enllà de la pròpia zona de confort, deixant les seguretats i comoditats que paralitzen” i “aprendre que el centre de la meva vida no soc jo, sinó Jesús i, en ell, cada home i cada dona a qui em disposo a servir”; i “la segona actitud que Maria ens ensenya és la pressa en la partença”, “la pressa de Déu, una pressa que no té res a veure amb el temps cronològic, sinó amb un irrefrenable desig d’encomanar a tothom l’amor”, una pressa que “és moviment, foc, desig d’estimar, de servir, de donar-se”. Manifesta que aquestes dues actituds “ens recorden que l’evangeli és una aventura, una revolució d’amor generós” i que en això els joves tenen “molt a dir i a ensenyar-nos”. Alhora, desitja que “nosaltres, membres de la comunitat diocesana”, continuem acompanyant els joves en l’experiència creient. Finalment, demana que “com Maria, i ajudats per ella, aprenguem tots a desviure’ns per a fer possible el miracle de l’evangeli”.
El cardenal Joan Josep Omella diu que “la propera setmana, a Lisboa, els joves seran protagonistes d’una iniciativa engrescadora”, “la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ)”, “una iniciativa de l’Església universal que ha esdevingut una cita important per a molts joves”. Expressa que en aquesta Jornada els joves “tindran una meravellosa oportunitat d’aprendre i de viure la fe” i que el lema d’aquesta propera trobada internacional “se situa just a continuació del sí de Maria a la voluntat de Déu manifestada per mitjà de l’àngel”, quan “Maria deixa casa seva per anar a visitar la seva cosina Elisabet”. Informa que “el papa Francesc es trobarà amb milers de joves d’arreu del món, carregats de somnis i esperances” i que “pregaran junts i renovaran el seu compromís d’anunciar l’Evangeli i de transformar el món seguint el testimoni de Jesús”. Considera que “els joves necessiten i tenen dret a rebre l’anunci alegre de l’Evangeli” i que “aquest encontre serà una oportunitat per a ells de viure l’alegria de l’Evangeli”. Comunica que “més de 3.000 joves de l’arxidiòcesi de Barcelona s’aplegaran a Lisboa i se sumaran a aquest encontre de l’Església universal”, que “la darrera setmana del mes de juny, prop d’un centenar de joves de les parròquies de Sant Mateu i Sant Rafael de Barcelona ja van iniciar a peu el llarg camí que uneix Barcelona amb Lisboa” amb un doble objectiu: preparar les seves ànimes i els seus cors per a la trobada i la comunicació amb Jesucrist i col·laborar en el finançament de la construcció del nou temple parroquial amb una singular campanya on es convida a contribuir amb un euro per cada kilòmetre recorregut per cada jove”. Finalment, demana que “preguem pels fruits d’aquesta JMJ en els joves d’arreu del món que celebraran amb alegria i esperança la fe i la pertinença a l’Església”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que aquests dies els joves del bisbat d’Urgell “ja són a Cascais provinents de Coimbra”. Expressa que seran “dies de fraternitat, reflexió, pregària i joiosa participació” i que la finalitat principal de la JMJ és “posar Jesucrist al centre de la fe i la vida de cada jove, perquè sigui el punt de referència constant, la llum per a cada iniciativa i per a tota tasca educativa de les noves generacions”. Afirma que “una JMJ és un pelegrinatge en la fe, un fòrum per als joves, on s’experimenta la presència de l’Esperit, s’intenta ajudar-los a redescobrir la centralitat de la Paraula de Déu i dels sagraments en la vida diària, i crida els joves a ser uns testimonis ferms de Jesús”. Considera que les JMJ “s’han convertit en el més gran esdeveniment evangelitzador de l’Església i en la millor escola de pastoral juvenil”. Recorda que “la primera JMJ va tenir lloc a Roma l’any 1986, i després van venir Buenos Aires (1987), Santiago de Compostel·la (1989), Czestochowa (1991), Denver (1993), Manila (1995), París (1997), Roma (2000), Toronto (2002) Colònia (2005) ja amb Benet XVI, i Sydney (2008), Madrid (2011)” i “ja amb el Papa Francesc Rio de Janeiro (2013), i Panamà (2019)”. Finalment, demana que “des de la nostra Diòcesi, visquem aquesta setmana, units a aquests esdeveniments de gràcia, amb l’oració, la comunió i el seguiment dels actes per TV”, ja que així “tindrem el Papa a prop, que convoca els joves preferentment, però també tots els cristians, a viure units al Senyor, posant-lo com el fonament més important de tota la nostra vida” i demana també que “siguem joves amb aquests joves”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, comunica que “uns cent trenta joves formaran part del grup del bisbat de Vic que s’encaminarà vers Lisboa per participar en la Jornada Mundial de la Joventut, convocada pel papa Francesc”. Expressa que “hi ha moltes persones que, havent participat en les convocatòries del Sant Pare, en diversos llocs del món, en tenen un gran record i reconeixen que foren molt significatives, tant per a la seva vida de fe com en les opcions vocacionals que van prendre després de participar-hi”. Recorda que “és molt important el treball amb els infants i els joves per al futur de la nostra Església diocesana, per a les nostres parròquies i comunitats”, un treball que “demana molta dedicació”, ja que “tots necessitem ser escoltats i acompanyats, però encara més els adolescents i joves”. Reconeix que “ens falten persones que, tocades per la misericòrdia de Déu, puguin portar al jovent una paraula propera, ferma, clara i comprensiva de l’esperança d’un futur obert, des de la certesa de l’amor de Déu”. Destaca que “els qui van vers Lisboa tenen un encàrrec de Francesc: «Abans de posar-vos en camí aneu a visitar els vostres avis, feu una visita a una persona gran que estigui sola! La seva pregària us protegirà i portareu al cor la benedicció d’aquest encontre»”, però que “també a la gent gran el Papa ens demana: «A vosaltres us demano que acompanyeu amb la pregària els joves que celebraran la Jornada Mundial de la Joventut. Aquests nois i noies són la resposta de Déu a les vostres peticions, el fruit del que vau sembrar, el signe que Déu no abandona el seu poble, sinó que sempre el rejoveneix amb la fantasia de l’Esperit Sant»”. Finalment, demana que “acompanyem, doncs, amb el nostre suport i la nostra pregària els joves del nostre bisbat que participaran en la JMJ a Lisboa”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, comunica que “aquest diumenge vint autocars surten des de diferents punts de la geografia diocesana per portar més de 1.000 joves de la diòcesi a Lisboa, acompanyats pels seus catequistes i mossens” i que ell mateix també parteix cap a Lisboa per trobar-se “amb tots ells i molts més”. Recorda que el papa Francesc, en el seu missatge per aquesta Jornada Mundial de la Joventut, expressa que somnia que a la JMJ els joves tornin a “experimentar l’alegria de la trobada amb Déu i amb els germans”. Afirma que “Maria, Mare de Déu i Mare nostra, esdevé el model dels joves en moviment, que sap sortir d’ella mateixa per anar a l’encontre de la persona necessitada”, que “ella no es tanca en les seves preocupacions, no queda paralitzada davant les dificultats, sinó que anteposa la necessitat de l’altre i, confiant en Déu, emprèn amb decisió el camí per anar a l’encontre de la seva cosina Elisabet” i que “Maria ens acompanya en el nostre pelegrinatge cap a Lisboa”. Considera que tot pelegrinatge sempre és una experiència “de fe en Déu que descobrim viu enmig nostre i aprofundim en les catequesis i les celebracions” i “d’encontre amb els altres companys de camí que esdevenen veritables amics i germans en el Senyor”. Manifesta que “anem a Lisboa per experimentar el goig de la trobada amb Jesucrist i amb els germans”, però que “tornarem amb el compromís de viure el camí de les trobades concretes, del goig de la presència del Senyor, a casa nostra, a la família, a l’escola…”. Finalment, expressa que confia en “la pregària de tots els diocesans pels fruits d’aquesta nova Jornada Mundial de la Joventut que tant de bé pot fer a tots els joves que hi participaran, entre ells, 1.050 de la nostra diòcesi”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “projectem el temps de descans, segons entenem el sentit de tota la nostra vida”, fet que significa que “en siguem conscients o no, de fet l’expectativa que tenim davant les vacances es correspon amb un determinat sentit de vida i que, segons aquest sentit, les vacances seran frustrants o positives”. Informa que “fa uns dies que vam rebre un llibre interessant: la traducció catalana de l’obra de la Pontifícia Comissió Bíblica, “Què és l’home? (Salm 8,5) Un itinerari d’antropologia teològica”” que “és el resultat de l’oportú encàrrec que va fer el Papa a aquesta Comissió d’elaborar un document que comentés els capítols 2n i 3r del llibre del Gènesi”, amb l’objectiu de “respondre des de la Sagrada Escriptura les grans qüestions sobre l’ésser humà”, “unes qüestions que avui ens plantegem des del repte d’orientar el nostre temps lliure, però que, en ser fonamentals, sempre van ser un repte per a la humanitat”. Considera que “la resposta està en els orígens”, que “en la Sagrada Escriptura, per a reconèixer el que és la persona humana en el seu ser més veritable segons la voluntat de Déu (i alhora conèixer més a Déu), l’Esperit va inspirar els relats dels orígens de la humanitat”, relats on “trobem qui és l’ésser humà, què va fer Déu en crear-lo, què esperava Ell de nosaltres…”. Afirma que “Déu va voler des de sempre que la persona humana visqués i gaudís de la vida” i que “un jardí evoca bellesa, fertilitat, utilitat i, si està situat a l’Edèn, significa que contenia promesa de delit i goig”. Finalment, considera que “la vida humana avui no és tan bella”, ja que “vam perdre el paradís”, però expressa que “sembla que fins avui continua viu en tots nosaltres l’anhel de gaudi que Déu va introduir en el cor humà” i que “Déu mateix sempre va somiar a retornar-nos la felicitat”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “el final d’un període de temps en la vida personal o en la història de les institucions té la seva importància perquè permet fer un balanç del que s’ha fet, corregir aquells aspectes en què s’ha fallat, compartir amb els altres l’alegria dels possibles èxits i tractar de mirar el futur amb esperança, millorant en tots els ordres”. Afirma que “l’Església, les parròquies i la diòcesi, no tanquen per vacances”, sinó que “romanen sempre obertes per a la celebració dels sagraments, per atendre els problemes de la feligresia i per recordar els aspectes essencials de la vida cristiana”. Resumeix els esdeveniments diocesans més rellevants i agraeix “la col·laboració de moltes persones en la bona marxa de la nostra comunitat diocesana”. Assenyala “alguns títols de les quaranta-vuit glosses publicades al llarg del curs que ara acaba”, “una mostra dels escrits del bisbe, sabent que la diòcesi, gràcies a Déu, és molt més rica en iniciatives i realitzacions”. Recorda que als seus escrits “hi trobem glosses informatives que fan referència a esdeveniments de l’Església”, així com “notícies de la nostra diòcesi: La festa de l’enviament, La Verge de l’Acadèmia, L’Assemblea Diocesana…”. Comenta que sobre temes generals, aquest curs ha parlat de “migrants i refugiats, Contra la fam, Acompanyant malalts, Dia del treball”, entre d’altres. Sobre consells i criteris, de “cuidar els altres, Pau i austeritat en l’Advent, Responsabilitat i amabilitat, Donar gràcies” i “per acabar, sobre altres assumptes igualment importants: Inscripcions a l’escola, Dia del llibre, Davant les eleccions, Defunció del Papa emèrit Benet XVI…”. Finalment, reconeix que “alguns temes es repeteixen com em repeteixo jo mateix en l’agraïment a tothom”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “Jesucrist realitza la seva missió amb tota la vida” i que “la constitució conciliar sobre la revelació diu que Jesucrist duu a terme l’obra que el Pare li va encomanar “amb tota presència i manifestació de si mateix” (DV 4)”. Expressa que “Jesucrist és l’epifania de l’amor del Pare” i que el Concili afegeix que “Jesucrist duu a terme la revelació de Déu i l’obra de salvació “amb paraules i amb obres, amb senyals i amb miracles, sobretot amb la seva mort i amb la gloriosa resurrecció d’entre els morts, i finalment enviant-nos l’Esperit de la veritat””. Afirma que “amb els seus gestos, Jesús manifesta que Déu és amor”, que “la proximitat als petits, el tracte amb els malalts, els pecadors i els exclosos revela l’amor desinteressat del Pare”, que “amb les paraules, revela els misteris del Regne i la intimitat del Pare” i que “amb els seus miracles revela el Regne present i l’amor del Pare als més petits”. Considera que “com el Crist, també nosaltres hem d’anunciar l’Evangeli amb tot el nostre ésser, amb paraules i obres” i que “tot cristià ha de confessar que Jesús és el Fill de Déu viu i deixar que la seva persona i el seu missatge cobri vida en ell”. Manifesta que “és el testimoni de la nostra pròpia vida el que ha d’atreure cap a Jesucrist” i que “tota la nostra vida ha de convertir-se en una predicació de l’Evangeli”. Finalment, diu que li agrada molt “aquesta reflexió que va escriure sant Carles de Foucauld quan era a Natzaret: “Tota la nostra vida ha de ser una predicació de l’Evangeli per l’exemple: tota la nostra existència, tot el nostre ésser ha de cridar l’Evangeli sobre les teulades; tota la nostra persona ha de respirar Jesús, tots els nostres actes, tota la nostra vida ha de cridar que nosaltres som de Jesús” (Meditacions sobre els sants evangelis, núm. 324 )”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: Barcelona, Girona, Lleida, Sant Feliu de Llobregat, Solsona, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Urgell, Vic.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.