Els bisbes parlen de Crist Viu i de la Jornada Mundial del Treball

(GIEC) Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de l’exhortació apostòlica Crist viu i de la jornada mundial del treball, així com de la Divina Misericòrdia, de l’himne pasqual Regina Coeli, de la nova Església, de la influencer de Déu, dels homes i dones del diumenge i de l’apostasia. Dues de les cartes dominicals parlen de l’exhortació apostòlica del papa Francesc Crist viu.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, donada la importància que el document Crist viu pot tenir en la tasca pastoral, diu que dedicarà unes setmanes a comentar-lo. Afirma que després de recordar-nos alguns personatges de l'Antic Testament que, sent joves, van ser escollits per Déu com a instruments en favor del seu Poble, el Papa “ens convida a dirigir una mirada a Jesús, qui, en paraules de Sant Ireneu de Lió, és “jove entre els joves per a ser exemple dels joves i consagrar-los al Senyor””. Recorda que “la joventut de Jesús va ser una preciosa preparació per a viure una missió que li exigiria el lliurament de la vida” i que “en la seua etapa de jove, Jesús es va anar «formant», es va anar preparant per a complir el projecte que el Pare tenia. La seua adolescència i la seua joventut el van orientar a eixa missió suprema”. Citant Sant Joan Pau II, el Papa ens diu que va viure un autèntic creixement espiritual, perquè “la plenitud de gràcia en Jesús era relativa a l'edat: hi havia sempre plenitud, però una plenitud creixent amb el créixer de l'edat”” i que “aquest creixement espiritual el va portar a intensificar el desig de lliurar-se plenament a la missió que el Pare li havia confiat”. El Papa diu també que “aquests aspectes de la vida de Jesús poden resultar inspiradors per a tot jove que creix i es prepara per a realitzar la seua missió” i que “això implica madurar en la relació amb el Pare i en l'obertura a ser conduït a realitzar la missió que Déu encomana”. Finalment, el bisbe de Tortosa demana “que no perdem la il·lusió per convidar als joves a dirigir la seua mirada al Senyor”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, diu que Crist viu és “un títol ben pasqual” i que el primer paràgraf d’aquest document li serveix per desitjar-nos a tots, però especialment als joves, una Santa Pasqua de Resurrecció. Reconeix que “fa un temps que estem vivint un reviscolament de la pastoral juvenil”: “estan naixent nous grups juvenils en algunes parròquies de referència de la diòcesi; les convocatòries de la delegació de joventut congreguen un bon nombre de participants; es confirma que tres joves demanen l’ingrés al Seminari Major; he rebut la notícia que una noia ha estat acceptada com a aspirant a les Carmelites Descalces de Mollerussa”. S’alegra de presentar-nos la carta del Papa sobre la vocació i el discerniment vocacional dels joves amb notícies tan fresques i alegres com aquestes. Recorda que “el papa Francesc el dia de la signatura d’aquesta carta, davant els joves congregats a l’esplanada del santuari de Loreto, els invitava a cercar la seva vocació” i que “de fet, aquest és el tema i l’objectiu de l’exhortació Crist viu”, document en el qual es presenta algunes nocions bíbliques sobre els joves i la joventut de Jesús, de l’Església, de Maria, “així com l’exemple d’un bon reguitzell de joves sants”, que “retrata l’ambient on avui creixen els joves” i en el qual s’anuncia als joves la bona notícia de Jesús en el cor de la seva vida i en el seu context vital i es parla de la vocació i el discerniment necessari per a descobrir-la. Finalment, diu que “una vegada més, els bisbes de Catalunya hem procurat que el text estigués a la vostra disposició, en català, gairebé al mateix temps que es feia pública l’exhortació i, des de la diòcesi, hem vetllat perquè la trobeu a les vostres parròquies per Pasqua” i ens convida a adquirir-la i llegir-la. Dues de les cartes dominicals parlen de la Jornada mundial del treball.

El cardenal Joan Josep Omella, recorda que amb motiu de la festa del treball de l’any passat, “el papa Francesc ens va fer arribar la seva preocupació amb un missatge de Twitter: «el treball és un element fonamental per a la dignitat de la persona»”. Recorda també que “ja fa molts anys que a l’arxidiòcesi de Barcelona li preocupa l’atur i la precarietat laboral”. Informa que “el passat mes de març el Seminari Conciliar de Barcelona va acollir la XXXI Trobada d’Estudi de la Pastoral Obrera de Catalunya, en la qual van participar totes les diòcesis amb seu a Catalunya”, amb l’objectiu de “consolidar la protecció social de la població activa desocupada”. Afirma que “no podem tancar els ulls davant d’aquells que malviuen amb pocs recursos ni davant d’aquells que treballen en males condicions” i que “moltes persones que recorren a Càritas el primer que demanen és feina”. Diu que “cal que governants, empresaris, directius i sindicats treballem en una mateixa direcció i ens esforcem per fer el possible perquè tothom tingui accés a un treball decent que garanteixi una vida digna” i que “el treball decent és un dret fonamental de la persona, imprescindible per construir una societat més justa, pròspera i cohesionada” i ens convida a preguntar-nos “si fem tot el possible per oferir l’Evangeli i l’encontre personal amb Jesucrist en el món laboral”. Finalment, demana que “el proper dimecres, dia u de maig, puguem celebrar tots la festa de sant Josep Obrer amb esperança i que la feina sigui sempre una font de vida”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “tot catòlic ha de conèixer el pensament de l’Església davant la problemàtica social que contínuament se’ns planteja. Amb més força al voltant de l’1 de maig, Festa del Treball”. Fa una crida a “llegir el Compendi de la Doctrina Social de l’Església”, on “comprovareu els àmbits relatius al desenvolupament social de la persona i la paraula que l’Església ha pronunciat per il·luminar les diferents situacions al llarg de la història”. L’objectiu de les seves línies és “oferir el títol d’alguns documents per llegir i argumentar i, el que és més important, per actuar amb criteri a la vida diària”. Diu que “en totes les èpoques milers de persones han acceptat amb molta felicitat l’anunci del missatge de Jesucrist”. Vol reduir el seu comentari a “la nostra època iniciada, més o menys, en el segle XIX, en l’anomenada revolució industrial en la qual ja hi va haver molta preocupació eclesial i una resposta significativa en l’encíclica Rerum Novarum, del papa Lleó XIII”. Recorda altres documents com ara l’encíclica del papa Pius XI Quadragesimo Anno, les del papa Joan XXIII Mater et Magistra i la Pacem in Terris, la Populorum Progressio del papa Pau VI o l’encíclica de sant Joan Pau II Laborem exercens, i del papa Benet XVI Caritas in Veritate, així com “els escrits i les nombroses declaracions de l’actual pontífex, el papa Francesc”. Finalment, afirma que “les actuals relacions socials, laborals i polítiques tenen un llarg camí de recorregut teòric en l’Església” i que “fa falta ara que tot cristià el conegui i tingui el criteri adequat per aplicar aquests ensenyaments a la seva vida diària, en la família, en l’empresa, en la societat, en el carrer...”.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, recorda que “l’any 2000 sant Joan Pau II va canonitzar Faustina Kowalska, polonesa com ell, i durant la cerimònia va declarar que cada segon diumenge de Pasqua se celebraria a tota l’Església el Diumenge de la Divina Misericòrdia”, una festa que “ha estès per tot el món una devoció cada vegada més ferma a la misericòrdia de Déu”. Diu que en la seva homilia el Papa es va referir així a la seva compatriota: «I tu, Faustina, do de Déu en el nostre temps, do de la terra de Polònia a tota l’Església, concedeix-nos percebre la profunditat de la misericòrdia divina, ajuda’ns a experimentar-la en la nostra vida i a testimoniar-la als nostres germans.». Afirma que “en 2019 la necessitat d’acollir-nos a la misericòrdia de Déu és més necessària que mai”, ja que “a l’Església s’estan vivint moments convulsos que han exigit que el papa Francesc convoqués bisbes de tot el món per a revisar comportaments escandalosos d’alguns sacerdots i altres membres del clergat, en una reunió per a la conversió i el compromís, mirant al passat i al futur”. Afirma que “l’Església és santa per la seva fundació i assistència divines, però està composta per pecadors i, en conseqüència, persones necessitades de perdó”. Finalment, diu que “no ens cansem d’acudir al cor de Jesús repetint l’oració de la Coroneta de la Misericòrdia: «Per la seva dolorosa passió, tingueu pietat de nosaltres i de tot el món.»”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que propera la festa litúrgica de la Mare de Déu de Montserrat, Patrona principal de Catalunya i de totes les Diòcesis catalanes, “és bo que li donem a la Verge Maria el lloc central que ocupa sempre en la celebració de la Pasqua de Resurrecció”. Recorda que Maria “es mantingué ferma al peu de la Creu de Jesús”, que “l’acompanyava adolorida, silenciosa i envoltada de soledat, però plena de fe i d’esperança, font de llum i de vida, perquè va creure i va estimar de forma única”. I diu que “nosaltres la rebem a casa nostra, l’estimem, la venerem i l’omplim de reconeixença agraïda”, així com que ”Maria continua acompanyant i ajudant el poble cristià en totes les seves necessitats”. Recorda que “durant el temps pasqual, l'Església venera i felicita la Santíssima Verge Maria pregant una oració molt antiga, el Regina Coeli, que és la pregària cristiana de l'Església catòlica en honor de la Verge Maria en el temps del goig pasqual, sempre unida a l’”al·leluia” de la resurrecció”, un breu i bellíssim himne pasqual que substitueix el rés de l'Àngelus durant el temps litúrgic de Pasqua i que “ja es cantava al segle XII i els framenors franciscans el resaven després de l'ofici de Completes, ja a la primera meitat del segle XIII”, un himne d'autor desconegut que la tradició atribueix al Papa St. Gregori el Gran. Finalment, l’arquebisbe Vives ens convida a resar i cantar el Regina Coeli amb fe i devoció i a portar “a la nostra Mare i Patrona, que des de Montserrat vetlla pel poble de Catalunya, tots els anhels i les necessitats del nostre país, perquè en les eleccions a les Corts de l’Estat surtin elegits aquells que millor i més encertadament treballin per la pau i la reconciliació, pel diàleg entre tots els pobles que formem l’Estat, cridats a estimar-nos i a col·laborar solidàriament”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “si fem cas a la Paraula de Déu, no hauríem de dir que un altre món i una altra Església, són possibles, sinó que són realitat” perquè “aquesta nova realitat se'ns ha donat. Algú ens l’ha regalada”. Afirma que el missatge de l’Apocalipsi (Ap 21,1.5) “ve a satisfer dos anhels, dues urgències apressants, que tenim avui: l'ànsia de paraules “veritables i dignes de confiança” i l'avidesa de novetats”. Constata que “el llenguatge que ens transmet la Revelació, i que els creients usem per a expressar la nostra fe, està amarat de l'adjectiu “nou”. Nou Testament, Nova Aliança, Nova Llei, Home nou...”, així com que “ningú no podrà negar que la nostra fe es fonamenta en la “Novetat radical de Jesucrist”. Una novetat que s'ha d'entendre en contrast amb el que denominem món pagà (sense Déu o amb déus falsos) i amb el règim anterior a Ell, és a dir, el judaisme”. Recorda que “amb Ell va començar el món nou, el cel i la terra nous”, que “l'Església va començar a existir com a Nou Poble de Déu. Va néixer de la novetat de l'Home Nou que és Jesucrist” i que “aquella novetat no va ser com a tal només fa dos mil anys, sinó que continua essent avui i aquí, una novetat constantment estrenada per l'Esperit de Jesucrist viu i present”. Finalment, diu que “l'Església té la seva història i el seu futur” i que “cada brot de vida de l'Esperit en ella és una meravellosa novetat”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que entrem “en el mes de maig, el mes de Maria” i recorda que “el papa Francesc significativament ha signat l’Exhortació Apostòlica Christus vivit el passat 25 de març, solemnitat de l’Anunciació del Senyor, i ho ha fet a Loreto, al Santuari de la Santa Casa”. Diu que aquest “no és un detall menor, sinó un gest carregat de simbolisme, que situa el document en la perspectiva mariana, tant en la seva dimensió juvenil com en la vocacional”. Diu que en el capítol segon d’aquesta exhortació, el Papa “ens parla de Maria, la jove de Natzaret”, que “ella resplendeix en el cor de l’Església i “és el gran model per a una Església jove, que vol seguir Crist amb frescor i docilitat”” i que “quan rep l’anunci de l’àngel respon amb generositat i confiança”, “se la va jugar i per això és forta, per això és una influencer, és la influencer de Déu!”. Afirma que “en el moment de l’anunciació Maria inicia un camí de fe i d’unió amb el seu Fill que mantindrà fins al final, acompanyant-lo en totes les circumstàncies, especialment en el seu dolor”, que “tot i el sofriment, quan el seu cor és traspassat per una espasa de dolor, es manté ferma al peu de la creu” i que “en els començaments de la vida de l’Església, els apòstols eren constants en la pregària amb Maria, la mare de Jesús, algunes dones i els seus germans”. Finalment, diu que “Maria continua vetllant pels seus fills: Quan ens trobem en dificultats, quan tot es fa fosc, ella és llum per al camí i és font de salvació” i demana que ens emparem a la seva protecció amb l’oració més antiga que es coneix dedicada a Maria.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “als primers cristians els coneixen com els homes del diumenge”, que “ells es reunien en aquest dia de la setmana per a celebrar quelcom molt seu, en un context molt diferent: no era pas un dia de festa; i, per això s’havien de reunir molt de matí” i que “amb la seva vida manifestaven que en ells hi havia alguna cosa que els feia diferents”. Afirma que “la celebració del diumenge, amb l’Eucaristia com a centre, és una realitat essencial per als cristians”, és una necessitat que neix del mateix cor de la nostra identitat cristiana, ja que “el qui de veritat creu en Jesús mort i ressuscitat, no pot deixar de viure en el diumenge la presència de Crist, en el memorial del seu misteri pasqual”. Afirma també que “el diumenge, l’Eucaristia i l’Església, són indestriables” i que “ens hem de llençar a viure amb més intensitat aquestes tres realitats a l’uníson”. Destaca que “l’Eucaristia dominical ha de ser desitjada i cercada”, que “la catequesi parroquial ha d’anar avançant vers el diumenge” i que “els infants han de tenir l’experiència de l’ensenyament i de la vida comunitària, en la celebració i en la caritat i comunió”. Finalment, diu que “tots junts hem de viure l’experiència del Senyor ressuscitat enmig nostre” i que “vivint la centralitat de Crist ens anirem configurant més i més a ell, i podrem donar el testimoniatge que el nostre món necessita per a descobrir que Crist és viu”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que la lectura dels Fets dels Apòstols d’aquest diumenge subratlla que als creients «cada vegada se’ls afegien més homes i dones que es convertien a la fe en el Senyor». Aquest fet l’ha portat “a reflexionar sobre el nostre moment actual”. Constata que “alguns homes i dones es donen de baixa de la fe i de la pertinença a l’Església”, que “coneixem aquest fet amb el nom «apostasia», perquè els qui ho demanen exigeixen que no siguin considerats més com a batejats i com a membres de l’Església”. Reconeix que aquestes peticions “certament són un motiu de tristesa, però alhora de fer-se preguntes en relació amb els motius pels quals aquella persona demana l’apostasia”. Diu que “la decisió és un dret de tota persona a causa de la seva llibertat, i emparada, entre altres, en la Llei de llibertat religiosa”, que “el fet ens suggereix un seguit d’interrogants” i que “ens cal ser molt respectuosos amb la decisió i, per tant, anotar a la partida de baptisme la inscripció de l’apostasia”. Recorda la narració evangèlica quan Jesús pregunta als seus si també el volen deixar, així com la resposta de Pere: «A qui aniríem? Només Vós teniu paraules de vida eterna» i diu que “aquesta ha de ser també la nostra resposta”. Ens convida a preguntar-nos pel testimoni que donem comunitàriament i personalment i a oferir signes i fets que atrauen. Finalment, diu que “desitjaria que els qui es plantegen l’apostasia es fessin preguntes”, ja que és una decisió important, no és un simple tràmit administratiu i “el Baptisme marca profundament la persona com a fill o filla de Déu, sembra en la seva vida la llavor de la Vida per sempre, ofereix la gràcia, el fa membre de la família de Jesús, l’Església”.