Els bisbes parlen del beat Joan Pau I

GIEC Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del beat Joan Pau I, de llibertat i respecte, de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, de la formació litúrgica del Poble de Déu, de sentir la diòcesi, de l’inici del camí de l’Assemblea Sinodal, de la Mare de Déu de la Mercè, de la Festa de l’Enviament i d’anunciar l’Evangeli.

El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que “el passat diumenge 4 de setembre el Papa Francesc va beatificar el Papa Joan Pau I, el Papa del somriure com va ser conegut”, el qual va morir sobtadament trenta-tres dies després de ser elegit Papa. Expressa que la mort prematura del papa Joan Pau I “va deixar potser a l’ombra la seva figura, la seva qualitat humana i senzilla, el seu magisteri, la seva profunditat espiritual…”. Diu que “la seva imatge d’home amable, proper i bondadós de seguida va captivar el món sencer”, que “aquesta imatge va ser formada immediatament després d’aparèixer al balcó de la Plaça de Sant Pere després de la seva elecció” i que “la seva presència cordial el va fer una figura molt estimada abans i tot de començar a parlar”. Recorda que el seu lema era “el Papa de la humilitat” i afirma que “el seu optimisme amagava sens dubte una profunda vida interior arrelada en Déu, i tota una vida de servei a Déu i la seva Església i al món”. Manifesta que “quan veiem que en el món es valora tant l’orgull, la prepotència, la supèrbia, l’agressivitat, la violència, Déu ens dona la lliçó d’humilitat i bon humor d’un nou beat del nostre temps, Albino Luciani, Joan Pau I, el Papa dels trenta tres dies”. Finalment, recorda les següents paraules d’aquest Papa: “Estic pensant aquests dies que amb mi el Senyor actua amb un vell sistema seu: pren els petits del fang del carrer i els posa enlaire; pren la gent dels camps, de les xarxes del mar, del llac, i en fa apòstols. És el seu vell sistema. Certes coses el Senyor no vol escriure-les ni al bronze, ni al marbre, sinó fins i tot a la pols, de manera que estigui ben clar que tot és obra i tot és mèrit només del Senyor”.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “un dels drets més desitjats i defensats per una democràcia és la llibertat d’expressió” i que “és molt necessari que, allunyant-nos de tot sistema autoritari i manipulador de consciències, cada ciutadà i ciutadana se senti amb el dret d’expressar la seva opinió i hi trobi canals adients”, així com que “és molt important, a més, que es valori el sentit de la crítica i del discerniment”. Afirma que “les crítiques positives són sempre benvingudes perquè ajuden a créixer i a fer examen de consciència a nivell social i eclesial” i que “mai no es pot caure en un silenci volgut si això implica deixar sense veu alguna persona o grup de persones, la situació de les quals reclama justícia social”. Considera que “tothom s’ha de poder expressar”, però que “ho farà honradament quan posi en primer lloc el progrés dels altres, de tots”. Manifesta que “entristeix quan la manera d’exercir la llibertat d’expressió s’afilia als insults, a les ofenses particulars, als prejudicis sense coneixement de causa” i que “encara fa més llàstima quan aquest menyspreu amaga un interès egoista per part del seu autor o simplement una actitud banal enfront de l’altre i del seu sofriment”. Expressa que “nosaltres, els qui volem seguir Jesucrist, no podem caure en aquests paranys” i que “sense caure en la trampa del pacifisme, hem d’aprendre a mesurar les paraules, no per encobrir la mentida, és clar, sinó per generar un espai d’innocència i d’honestedat a través del qual l’altre pugui ser conegut des del seu interior i des de la seva integritat”. Finalment, diu que “en definitiva, es tracta d’expressar-nos sempre amb llibertat, però respectant també la llibertat de tots”.

El cardenal Joan Josep Omella comunica que “el proper diumenge, 25 de setembre, l’Església celebra la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat”, una “iniciativa del papa Francesc per reflexionar sobre com acollim les persones que es veuen forçades a cercar un futur lluny de la seva terra i de la seva gent”. Expressa que “el missatge del Papa per aquesta Jornada posa l’accent en la necessitat que els migrants i refugiats que ja viuen entre nosaltres siguin també protagonistes en la construcció del futur que volem”. Afirma que “la presència de migrants i de refugiats a les nostres comunitats és una oportunitat de creixement humà, cultural i espiritual per a tots” i que “és una oportunitat per conèixer millor el món i la bellesa de la diversitat”. Recorda que “l’Església de Barcelona ja fa anys que viu la creixent diversitat dels seus membres com una riquesa irrenunciable” i que “s’han constituït parròquies i comunitats anomenades «personals», que ajuden els membres vinguts de cultures diverses a viure la fe sense perdre els seus costums i tradicions”. Manifesta que “el Sínode sobre la «sinodalitat» en el qual estem immersos ens recorda que caminar junts en la diversitat és el camí per construir l’Església que Jesucrist vol”. Demana que “acollim els migrants i refugiats com a nosaltres ens agradaria ser acollits” i que “compartim amb ells els nostres projectes, somnis i compromisos”. Finalment, diu que “ningú no ha de ser exclòs en el treball pel Regne, que situa sempre al centre els habitants de les perifèries existencials” i que “entre ells hi ha molts migrants i refugiats, desplaçats i víctimes del tràfic de persones, amb qui Déu vol edificar el seu Regne, perquè sense ells no seria el Regne que Déu vol” i prega que demanem a Déu intensament que “ens obri el cor i la ment per acollir amb amor l’estrany”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “el Papa Francesc, el 29 de juny d’aquest any, ens va regalar la bella i profunda Carta apostòlica Desiderio Desideravi sobre la formació litúrgica del Poble de Déu amb la qual vol “invitar tota l’Església a redescobrir, custodiar i viure la veritat i la força de la celebració cristiana” i demana que “s’ajudi el Poble sant de Déu a beure de la font principal de l’espiritualitat”. Explica que “en el número 16 d’aquesta Carta, el Sant Pare ens anima a redescobrir el sentit teològic profund de la litúrgia i la seva importància dins la vida de l’Església, convidant-nos a tots a aprofundir en la formació litúrgica”. Expressa que “un aspecte que hauríem de tenir especialment en compte és que la litúrgia i la celebració de l’Eucaristia no és un èxit nostre ni un fruit dels nostres desitjos, sinó el do de la Pasqua del Senyor que, quan l’acceptem amb docilitat, transforma la nostra existència”. Comenta que “el document convida a cuidar tots els aspectes de la celebració, i a més, ens demana que tinguem en compte les normes litúrgiques establertes per l’Església, per no sostreure a l’assemblea allò que li pertoca, és a dir, el misteri pasqual celebrat en la manera ritual que l’Església estableix”. Afirma que “són 3 les dimensions que emergeixen clarament de l’impuls conciliar envers la renovació de la vida litúrgica: 1.- La participació activa i fructífera; 2.- La comunió eclesial animada per l´Eucaristia i els sagraments de l´Església; i 3.- L’impuls a la missió evangelitzadora a partir de la vida litúrgica que involucra tots els batejats”. Finalment, recorda que “fou St. Pau VIè. qui, en promulgar la Constitució de Sda. Litúrgia, va dir: “Déu al primer lloc; la pregària, la primera obligació; la Litúrgia, la primera font de la vida divina que se’ns comunica, la primera escola de la nostra vida espiritual, el primer do que podem fer al poble cristià, que amb nosaltres creu i prega…””.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, expressa que “diverses circumstàncies han motivat que parlem aquí de l’Església i, més concretament, de la nostra església diocesana, l’Església més pròxima i concreta”. Diu que “la participació diocesana en el Sínode Universal és una d’aquestes ocasions en què hem de reflexionar i revifar el sa sentit de pertinença a l’Església”, que “és quelcom indispensable per a la nostra fe, perquè Jesucrist no ens va salvar individualment, sinó socialment i comunitària”. Afirma que “cadascun de nosaltres viu tot el misteri de l’Església en la seva pròpia diòcesi” i que “la Diòcesi és l’Església propera i concreta, la realitat més pròxima del Poble de Déu, de la presència de l’Esperit vivent en la comunió de germans”. Manifesta que sentir l’Església és “molt més que saber-ne alguna cosa, en teoria o en la realitat”, que “és més fins i tot que professar la fe en ella com fem en el Credo, o que arribem a col·laborar amb ella en alguna obra…”, que “sentir l’Església és una cosa molt més íntima i personal; és veure’s a si mateix immers en la vida de l’Església”. Explica que sentir la Diòcesi significa que “experimento personalment la seva vida”, que “la Diòcesi no és per a mi quelcom extern, que observo, del que estic ocasionalment informat, que jutjo i opino sense més” i que “la Diòcesi forma part de la meva “identitat cristiana”, de manera que quan em veig deixeble de Crist, no puc oblidar que ho soc pertanyent al Poble que Ell “es va triar com heretat” i que veig proper i concret”. Finalment, diu que “des que la nostra Diòcesi va néixer tenim com a objectiu aconseguir el sentit de pertinença diocesana”, que “en les nostres aportacions al Sínode diem que necessitem més informació i comunicació interna”, però que “ni tan sols això és suficient” i que “és una virtut que cal adquirir amb l’experiència i que cal demanar a l’Esperit com a do de la fe”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, expressa que “pas a pas el Sínode Diocesà va fent el seu camí”, però que “aquest no és res sense els molts que, com expressa la paraula «sínode», estem caminant junts”. Recorda que el “18 de setembre del 2022, els grups sinodals passen el testimoni a l’Assemblea Sinodal, a fi que tots els qui la constitueixen continuïn caminant amb les mateixes actituds pròpies: escolta de la Paraula de Déu, diàleg fet d’escolta i sinceritat, mirada ampla, pregària, i tot això, en la comunió de l’Església i sota la llum i guia de l’Esperit Sant”. Afirma que “la celebració d’aquest diumenge a la nostra catedral és, de fet, la primera sessió de l’Assemblea Sinodal”, perquè, “encara que seran moltes les sessions, l’assemblea és única, tant per la unitat dels treballs amb la mateixa finalitat com pels membres que la componen, els quals tenen el dret i el deure de participar en totes les sessions”. Diu que aquesta celebració “és històrica, pel fet de reprendre la tradició multisecular del nostre bisbat, el qual, al llarg dels segles, ha celebrat molts sínodes”. Manifesta que “la participació dels laics, en nombre i significació, és una altra realitat que inaugura a la nostra diòcesi el que va sembrar el Concili Vaticà II i que resta plasmat en l’ordenament jurídic eclesial”. Finalment, diu que “la invocació de l’Esperit Sant a l’inici de l’Assemblea Sinodal, així com la renovació de les promeses baptismals, la professió de fe i el compromís del treball per a bé de la missió de la comunitat cristiana, seran els elements distintius d’aquesta celebració eucarística històrica que expressa que som l’Església de Crist que, amb esperança, «peregrina entre les persecucions del món i els consols de Déu»”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que “dissabte que ve celebrem la festa de la Mare de Déu de la Mercè, una advocació mariana unida històricament a la fundació de l’ordre mercedària per al rescat dels captius”, que “segons la tradició, la Mare de Déu va inspirar aquesta fundació a sant Pere Nolasc, a sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume I” i que “aquesta vinculació al carisma dels mercedaris ha portat a que aquesta festa mariana se celebre d’una manera especial en els centres penitenciaris”. Ens convida a tenir presents en la nostra oració “als presos i a les seues famílies i éssers estimats” i demana que “ells ocupen en el nostre cor el lloc que ocupen en el cor de la Santíssima Verge”. Informa que a la diòcesi de Tortosa “dos grups de voluntaris col·laboren amb els equips de pastoral dels centres penitenciaris de Mas d’Enric a Tarragona i Albocàsser a Castelló”. Expressa que “acostar-se amb actitud cristiana als qui estan privats de llibertat perquè compleixen una condemna exigeix, en primer lloc, evitar qualsevol judici condemnatori” i que “acompanyar als privats de llibertat significa ajudar-los a que no obliden que, encara que en molts moments puguen sentir-se rebutjats i arriben a pensar que ningú els vol, això no és cert”, ja que “Déu és sempre fidel en l’amor als seus fills” i “el cristià, seguint l’exemple del seu Senyor, ha d’estimar els qui més necessitats estan de ser estimats”. Manifesta que “no s’ha d’oblidar que la persona privada de llibertat pel motiu que siga no perd la dignitat pròpia de l’ésser humà” i que “la privació de llibertat no justifica que els altres drets de la persona siguen retallats”. Finalment, diu que està convençut que “la presència dels voluntaris en els centres penitenciaris és una gran ajuda perquè els presos se senten més valorats en la seua dignitat humana”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, anuncia “la celebració de la Festa de l’Enviament de dijous que ve, 22 de setembre, a la catedral, a les 19 hores” i convida tothom a “participar en aquesta celebració que dona ànims als assistents i fomenta el sentit de pertinença a la comunitat”, així com a “dues altres celebracions del curs: la Missa Crismal, la tarda del Dimarts Sant, i l’Assemblea diocesana, l’últim dissabte de maig”. Expressa que “tots els altres elements que conformen la vida cristiana ordinària els desenvolupem a les nostres parròquies i comunitats”, però que “a més de la dimensió parroquial és bo i convenient que participem en les propostes diocesanes que possibiliten una millor ajuda en la litúrgia, en la formació i en l’harmonització dels criteris pastorals”. Afirma que “l’Església, que vetlla pel pòsit de la fe, és l’encarregada de transmetre al llarg dels temps el seu contingut a totes les nacions perquè totes les generacions i cultures coneguin la persona, el missatge i l’obra de Jesucrist” i que “tot això ho recordem i duem a terme a la nostra diòcesi amb una celebració festiva en què el bisbe envia tots els membres d’aquesta comunitat a l’anunci permanent”. Recorda que “tots som enviats a predicar amb alegria i a viure amb autenticitat el tresor que es va dipositar en el nostre cor quan ens van batejar” i que “amb aquest anunci manifestem el clima d’unitat i el vincle de fraternitat”. Considera que “els qui pertanyem a l’Església tenim l’obligació d’anunciar la Bona Nova, cadascú segons les responsabilitats que li han estat confiades”. Finalment, diu que “tenim una llarga tradició que hem rebut dels nostres avantpassats i la traslladem a la generació següent” i que “això ens dona un gran motiu d’alegria i d’esperança perquè aportem a la nostra societat l’estil que humanitza i ressalta la dignitat de tot ésser humà”.

El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que durant aquest curs ha pensat “escriure algunes gloses reflexionant sobre què significa evangelitzar, que, com sabem, és la missió de l’Església”. Parteix de “les paraules de Jesús als seus deixebles, recollides a l’evangeli de Sant Marc: “Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la creació” (Mc 16,15)” i diu que “aquest mandat de proclamar la bona notícia ens compromet avui també a nosaltres, que ens considerem deixebles de Jesús” i que “per a l’Església no hi ha tasca més important ni més urgent que anunciar la Bona Nova de Jesús”. Considera que “proclamar Jesucrist ha de ser una prioritat per a cadascuna de les persones que formem l’Església” i que “ha arribat el temps que tots ens comprometem amb seriositat a la missió de viure l’evangeli i anunciar-lo”. Expressa que té la impressió que “força cops els cristians ens entretenim fent moltes coses i deixem en segon pla la proclamació de l’evangeli” i recorda que “a través de la nostra paraula, es pot produir la conversió del cor, que fa possible la trobada entre l’home i Déu”. Afirma que “si de veritat l’anunci és prioritari, aleshores tot a la nostra vida estarà al servei de la predicació de l’evangeli” i que “aquest ha de ser també el criteri per destriar allò que és important a la vida de les parròquies o d’una comunitat cristiana”. Finalment, diu que creu que “les nostres comunitats necessiten un canvi de mentalitat, per deixar de mirar-se a si mateixes i començar a pensar com podem acostar-nos a tantes persones que s’han allunyat de la fe, als qui viuen en la indiferència i també als qui, tot i ser integrats a l’Església, viuen rutinàriament la seva fe” i demana que “el Senyor ens guiï i enforteixi per ser fidels a l’apassionant missió que ha posat a les nostres mans”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: Barcelona, Girona, Lleida, Sant Feliu de Llobregat, Solsona, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Urgell, Vic.