Bisbe Gordo: “El diàleg, a més d'intentar de ser clar, consisteix a dir i escoltar”

ISCREB El bisbe auxiliar de Barcelona Sergi Gordo ha estat l'encarregat de pronunciar la lliçó inaugural de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB). Gordo ha dedicat la ponència d'aquest dimarts al jesuïta Eusebi Colomer, amb motiu del 25è aniversari de la seva mort. Un acte al Seminari Conciliar de Barcelona que s'ha viscut "com un elogi de la seva formidable obra i personalitat i com una crida i un exigent estímul per a continuar aprofundint any rere any". La inauguració del curs de l'ISCREB ha estat presidida, per delegació del cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, per la delegada diocesana de Pastoral de Fe i Cultura, Margarita Bofarull.

L'obra del jesuïta que va ser professor a diferents institucions acadèmiques, entres elles l'Institut de Teologia de Barcelona del qual n'és hereu l'actual ISCREB, és "considerable". Com ha recollit Gordo, Colomer va ser "un pensador en diàleg; un divulgador de l'obra de Teilhard de Chardin; un investigador rigorós de la influència de Ramon Llull sobre Nicolau de Cusa; un estudiós eminent del pensament català medieval, de la filosofia alemanya de Kant a Heidegger, de l'ateisme modern; i un reivindicador de la relació entre filosofia i teologia”.

El bisbe Sergi Gordo ha conclòs que el binomi humanisme i transcendència ha estat una clau de lectura que ens ha permès una comprensió global de l’obra d’Eusebi Colomer. Una trajectòria que ha descrit com a exemplar “pròpia d'un mestre que recerca les fonts i que les analitza profundament en un to harmònic i coherent, amb rigor científic, claredat, transparència, precisió, seriositat de l'enfocament metodològic, gran erudició i modèlica equanimitat”.

És per això que Gordo qualifica a Eusebi Colomer d'home de diàleg obert i afable. "El diàleg, a més d'intentar de ser clar, consisteix a dir i escoltar; dir, però, no pas una paraula qualsevol, o impositora, forta, cridanera o insultant, sinó una paraula raonada (logos), fruit de la reflexió i de l'escolta.... saber escoltar, heus ací la qüestió, saber escoltar com Colomer ho feia."

En la conclusió ha insistit en què "necessitem dels altres, aprendre dels altres, de la part de veritat dels altres", amb un diàleg que no sigui unidimensional: "Per a Colomer, el diàleg humà no esgota tota la capacitat dialogal de la persona. Hi ha sempre diversos nivells del diàleg i aquest diàleg inclou l’ésser humà fins al més íntim d’ell mateix, és a dir, la seva dimensió religiosa, el diàleg amb Déu".

El pensament d'Eusebi Colomer

El bisbe auxiliar ha posat en relleu la preocupació que Colomer tenia sobre la humanitat. De la humanitat, Colomer deia que "més que enlairar-se, es rebaixa quan talla el punt d'unió que la relliga amb la transcendència". Aquesta reflexió, ha dit Gordo, qüestiona diversos interrogants: "Hi ha tal punt d'unió entre humanisme i transcendència?". En el cas que n'hi hagués, "en què consisteix aquest lligam?". "És cert que quan aquest lligam es talla, el que s'ha verificat és la hipòtesi segons la qual amb l'eclipsi de la transcendència ha entrat en crisi l'humanisme?", ha enumerat Gordo.

En parlar del lligam entre l’humanisme i la transcendència, "es despleguen dificultats com ara la de saber quin és l'horitzó de la fe cristiana". Colomer va afirmar el pressupòsit de la llibertat d’aquesta: "Ningú no pot obligar a un altre a creure". I, en tant que pensador cristià, pressuposava també l'origen diví i la gratuïtat de la fe que, més que una pregunta que l'home adreça a Déu, “és la pregunta que Déu fa a l'home."

Gordo ha advertit que la fe no és "una mena d'aeròlit baixat del cel que no tingui res a veure amb la terra dels homes". Més aviat, "la revelació de Déu pressuposa un punt d'inserció del missatge en l'experiència humana, l'ésser humà, ésser-en-el-món ha transcendit sempre el món en direcció vers Déu”, ha dit.

Aquesta cosmovisió fa pensar en algunes qüestions encara avui disputades. Com ara: el problema de l'onto-teo-logia; la disputa del Déu dels filòsofs i el Déu de la fe; la qüestió de la connexió entre la mort de Déu i la mort de l'home; la dificultat de la racionalitat de l'afirmació de la transcendència; el problema de la teodicea o del deus ex machina; i finalment la soledat de l'humanisme.

Memòria acadèmica de l'ISCREB

Durant l'acte, també s'ha fet memòria de les activitats i el nombre d'alumnes del curs 2021-22, i les perspectives del curs 2022-23. Ramon Batlle, director de l'ISCREB, s'ha mostrat il·lusionat i esperançat en l'inici d'aquest curs, que ja troba una estabilització en la modalitat presencial després dels efectes de la pandèmia.

Batlle ha computat en el darrer curs 2021-22 a: 1.112 alumnes, 511 dels quals han cursat estudis reglats: 51 en la modalitat presencial, i 466 en la virtual. "Entenem la tasca de l'Institut com a servei a la diòcesi de Barcelona i a tots aquells que vulguin conèixer més de prop el fet religiós, i la tradició cristiana; restem oberts i disponibles per impulsar conjuntament amb altres institucions iniciatives de formació, pensem que aquesta és la nostra contribució al camí sinodal que el papa Francesc ens anima a recórrer", ha convidat el director.

Finalment, s'han lliurat els diplomes a qui, havent acabat els estudis, han sol·licitat la tramitació dels títols de diplomats o de llicenciats.