Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) Enric Arenós Cortés va començar a dibuixar quan tenia quinze anys, i en porta seixanta-cinc fent-ho. Quique, que és el nom amb el qual signa els seus dibuixos i acudits, compta amb més de trenta-mil dibuixos que s’han anat publicant en més d’un centenar de revistes i diaris, alguns d’ells de temàtica religiosa. Aquest enamorat de dibuixar sobre paper i amb tinta xinesa ha publicat, junt amb el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, el llibre La Bíblia vista amb humor, un llibre de dibuixos humorístics que repassa l’Antic i Nou Testament. 

En un principi no pensava fer cap llibre, afirma Quique, però quan va veure que alguns dels seus dibuixos publicats tenien una certa continuïtat va decidir-se a compilar-los en un llibre afegint-ne alguns altres. L’obra, que compta amb 222 dibuixos, més el de la portada i contraportada, va ser presentada al CPL. “Els hi va agradar molt la idea i van decidir fer dues edicions, una en català i una altra en castellà”.

En el Nou Testament Quique no va trobar grans problemes pels dibuixos, “perquè més o menys els passatges són força coneguts”. A l’Antic Testament, però, calia utilitzar només aquelles seqüències que formen part de l’imaginari popular. “No pretenc aprofundir sobre qüestions teològiques, sinó il·lustrar passatges que ja són coneguts i són fàcils de comprendre”. El llibre, que li ha comportat molta feina, ha estat una història afegida a les moltes que en Quique actualment té en dansa. “M'ha dut un cert temps perquè aquest tipus d'obra no respon a temporalitzacions”, afirma. Marcar-se una data de sortida, creu el dibuixant, hagués produït “una quantitat de dèries i desficis que haguessin estat insoportables”.

Abans, però, s'editaven molts llibres d'acudits i dibuixos. Malgrat el boom d’aquestes obres en el passat Quique reconeix que el més interessant sempre ha estat anar publicant les il·lustracions a la premsa. “Un llibre d'acudits o dibuixos, per la feina que suposa, no dona el resultat esperat comercialment”. 

Els dibuixos de Quique Arenós, explica el monjo de Montserrat i prologuista del llibre, Josep Miquel Bausset, “ja formen part d’una gran quantitat de revistes, com Saó, Catalunya Cristiana, Vida Nueva, Familia Cristiana, Más i Hogar 2000, i com els diaris Ya, Pueblo, Aragón Exprés, Las Provincias, Mediterráneo, o Valencia Fruits.

La única censura que s’ha autoimposat en aquest llibre és que en el Nou Testament no entraria en la passió i mort de Jesucrist, “per respecte”. Algun dibuix ha fet durant la seva trajectòria sobre això però no humorístic ni satíric. “Aquest acudit tampoc l'he inclós perquè volia acabar-ho abans d'entrar en el moment de patiment”. Malgrat el total respecte amb el qual sempre ha treballat Quique, reconeix que a algun lector algun dibuix no li ha sentat bé, “però això passa sempre”. 

Reformulant acudits 'incòmodes'

Parlar amb Enric Arenós és parlar també de tota una vida i èpoques dedicades a l’humor gràfic. Quique recorda que hi havia un temps en que la gent escrivia cartes a les redaccions de les revistes. “En tinc una bona col·lecció”. Va estar quaranta-dos anys publicant setmanalment a la revista Vida Nueva, on hi va publicar uns cinc mil dibuixos. “El director de vegades m'enviava algunes cartes dels lectors que es queixaven d'alguns acudits que jo publicava”. Els bisbes també es queixaven, reconeix, “tot i que els bisbes no escrivien cartes sinó que actuaven”. I és que malgrat la revista Vida Nueva no depenia dels bisbes, Quique explica que “sempre hi havia la guillotina del bisbe que controlava aquestes qüestions”.

A tall d’anècdota Enric Arenós ens confessa una de curiosa amb el cardenal Tarancón. Quique, que és de Vila-real, al nord de Castelló, passejava un dia amb la seva dona quan va veure al cardenal Tarancón a la terrassa d’una casa on s’hi allotjava. Quique va decidir entrar a saludar al cardenal i presentar-se. Aleshores el dibuixant col·laborava a Vida Nueva setmanalment. “Quan em vaig presentar el cardenal em va reconvertir algunes qüestions que jo havia il·lustrat en forma d'acudits. No va poder-se estar de fer-ho”, comenta amb cert riure. 

Evidentment altres anècdotes no són tan simpàtiques. Quique va finalitzar abruptament la seva col·laboració a Vida Nueva a causa del cardenal Rouco Varela, per un acudit que no es va poder mai publicar. “I l'acudit no era res de l'altre món. Ell aleshores era el president de la CEE i el govern del PSOE governava. L'acudit deia que 'estenien la mà al govern', però la mà era una mà de ferro, tipus guerrer. Això no va sortir mai”. Aquesta intervenció episcopal mai li han confirmat directament.

El Déu del somriure i la rialla

Josep Miquel Bausset en el pròleg del llibre afirma, però, que “l’humor no està renyit amb la Sagrada Escriptura”, al contrari, “l’humor, que rima amb amor, ens fa comprendre millor la Paraula de Déu”. Un Déu, afirma Bausset, “que no és un ancià, amb llargues barbes i amb cara de pomes agres, sinó que és el Déu que ens mostra Quique Arenós, el Déu del somriure i, fins i tot, de la rialla”. 

Quique creu que tot una part minoritària de l’Església accepta bé l’humor sobre els temes religiosos, però “una part majoritària encara no”. Amb aquesta ‘Bíblia vista amb humor’ Quique espera “que faci obrir els ulls a molta gent”. Per a Bauuset els dibuixos de Quique “transmeten aquest sentit de l’humor tan necessari per a viure amb salut”, i en recomana la reflexió de l’obra als preveres que han de preparar les homilies i inclús per a la catequesi de les parròquies. 

Més de seixanta anys de dibuixos i humor que han complementat la seva altra professió, la de mestre de primària durant quaranta anys. “Dibuixava quan acabava la feina a l’escola, a partir de les 18h o a les nits”, afirma Quique. “Una feina em feia descansar de l’altra".