“En la visió de Santa Hildegarda, el rostre de l'Església està cobert de pols, i així ho hem vist. El seu vestit està esquinçat -per culpa dels sacerdots-. Igual que ella ho va veure i ho va expressar, així ho hem viscut aquest any. Hem d’acollir aquesta humiliació com una exhortació a la veritat i una crida a la renovació. Només la veritat salva”. Així s’ha referit Benet XVI a l’escàndol dels abusos a menors en el balanç anual que ha fet davant la cúria vaticana en la trobada per felicitar el Nadal.
Davant de la situació generada, i valorant l’Any Sacerdotal, el papa ha dit que “Hem de preguntar-nos què podem fer per reparar en tot el possible la injustícia produïda. Hem de preguntar-nos en què ens hem equivocat en el nostre anunci, en la nostra manera de configurar l'ésser cristià, de manera que pogués succeir una cosa així”. En aquest sentit ha demanat “trobar una nova determinació en la fe i en el bé. Hem de ser capaços de penitència. Hem d'esforçar per fer tot el possible, en la preparació al sacerdoci, perquè no es repeteixi una cosa com aquesta. Aquest també és el lloc per agrair de cor a tots aquells que estan compromesos a ajudar a les víctimes i en restablir la seva confiança en l'Església, la capacitat de creure en el seu missatge”.
Benet XVI ha recordat que en les seves trobades “amb les víctimes d'aquest pecat”, sempre havia trobat a “persones que amb gran dedicació, que estan al costat de qui pateix i del qui ha patit aquest mal. Aquesta és l'oportunitat per agrair també a tants sacerdots bons que transmeten amb humilitat i fidelitat la bondat del Senyor, i enmig de les devastacions, són testimonis de la bellesa no perduda del sacerdoci”.
“Som conscients de l'especial gravetat d'aquest pecat comès per sacerdots i de la nostra corresponent responsabilitat. Però no podem romandre en silenci sobre el context en què es donen aquests esdeveniments. Hi ha un mercat de la pornografia dels nens, que d'alguna manera sembla ser considerat cada vegada més per la societat com una cosa normal. La devastació psicològica dels nens, en la que éssers humans són reduïts a un producte del mercat, és un terrible signe dels temps”, ha afegit Benet XVI.
També s’ha referit a altres problemes socials com el de la droga, “que amb una força creixent estén els seus tentacles com un pop per tot el món. [...] Tots els plaers són insuficients i l'excés en l'engany de l'encant es converteix en una violència esquinça regions senceres, i això en nom d'un fatal malentès de la llibertat, on precisament la llibertat de l'ésser humà és malmesa i al final totalment anul·lada”.
Benet XVI ha continuat amb consideracions sobre l’arrel dels abusos: “Per a oposar-nos a aquestes forces hem de revisar els seus fonaments ideològics. En els anys setanta, la pedofília es va teoritzar com una cosa totalment d'acord amb l'home i amb el nen. Tanmateix, això formava part d'una perversió fonamental del concepte de ‘ethos’. [...] Res seria en si mateix bo o dolent. Tot dependria de les circumstàncies i de la finalitat perseguida. [...] La moral és substituïda per un càlcul de les conseqüències i per tant deixa d'existir. Els efectes d'aquestes teories avui són evidents.”
En el discurs a la cúria, el papa també ha parlat de les relacions amb l’Església ortodoxa: “Tot i que encara no haguem arribat a la comunió plena hem constatat [...] que la forma bàsica de l'Església antiga ens uneix profundament: el ministeri sacramental dels bisbes com a portadors de la tradició apostòlica, la lectura de l'Escriptura segons l'hermenèutica de la ‘regula fidei’, la comprensió de l'Escriptura en la unitat multiforme centrada en Crist, desenvolupada gràcies a la inspiració de Déu i, finalment, la fe en la centralitat de l'Eucaristia en la vida de l'Església”.
Finalment, s’ha referit al seu viatge al Regne Unit, al setembre, durant el qual va beatificar el cardenal John Henry Newman. Referint-se a la seva trobada amb el món de la cultura a Westminster Hall, el papa va citar les paraules d'Alexis de Tocqueville, quan va observar que “a Amèrica la democràcia va ser possible i va funcionar perquè hi havia un consens moral bàsic que, anant més enllà de les denominacions individuals, unia a tots. Només si hi ha un consens en l'essencial, les constitucions i el dret funcionen. Aquest consens fonamental procedent del patrimoni cristià està en perill quan la simple racionalitat suplanta el lloc de la raó moral. [...] Aquesta és una ceguesa de la raó davant l'essencial. Lluitar contra aquesta ceguesa i conservar la capacitat de veure l'essencial, de veure a Déu i l'ésser humà, el que és bo i el que és veritable, és l'interès que ha d'unir a tots els homes de bona voluntat. Està en joc el futur del món”.
El papa també ha parlat breument dels seus viatges a Malta, Portugal i Espanya, on “es va fer visible un cop més que la fe no és una cosa del passat, sinó una trobada amb el Déu que viu i actua ara”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.