(Glòria Barrete –CR) El 30 de maig de 1942 Pere Tarrés i Claret s'ordena sacerdot. Ho fa amb 37 anys, després de portar alguns anys exercint com a metge i també després d'haver estat metge de campanya amb l'exèrcit republicà atenent nombrosos ferits de les batalles de Valadredo i de l'Ebre.
Avui, que es commemora la festivitat del beat Pere Tarrés a l'Església Catòlica, Catalunya Religió ha visitat el nou Memorial del beat que es troba a la parròquia Sant Vicenç de Sarrià. Aquest dimecres a les 20h la parròquia celebra una Eucaristia en memòria seva.
Ens acull el rector de la parròquia, Salvador Bacardit, i ens ensenya amb orgull el nou espai Memorial Pere Tarrés. L'any 2004, amb motiu de la beatificació de Tarrés, es construeix aquest Memorial a les dependències d'un antic sagristà de la parròquia. "Era un espai d'accés difícil i una mica aïllat de tot", explica Bacardit.
Posar a l'abast la seva figura
Es va parlar aleshores amb la Comissió d'Obres de la parròquia i es va decidir traslladar el Memorial a un lateral de la sagristia, en un espai més assequible a nivell d'accés, que comunica amb un pati interior i que permet que la gent a l'acabar les misses pugui visitar-lo. "La idea és posar a l'abast aquest Memorial perquè la gent conegui el testimoni actualitzat de Pere Tarrés, qui era i quin sentit té encara avui el seu testimoniatge".
I és que, tot i morir jove amb tan sols 45 anys, Pere Tarrés va deixar empremta. Entre els anys 1931 i 1936 va ser dirigent de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. A causa d’aquesta militància va ser perseguit durant l’època d’execució de sacerdots a Barcelona i va haver d'amagar-se durant un any.
Tot i ser un metge reconegut, Pere Tarrés, un cop ordenat sacerdot va acceptar amb gran humilitat i esperit de servei totes les funcions sacerdotals que li van encomanar. Així va ser vicari de Sant Esteve de Sesrovires i allà va treballar en la renovació de l'aspirantat d'Acció Catòlica.
Un gran llegat
L'any 1947, juntament amb el seu amic el doctor Gerard Manresa, metge especialitzat en infeccions de l'aparell respiratori de gran fama i competència, funden la Clínica Sanatori de la Mare de Déu de la Mercè que s'instal·la a l’edifici que, actualment, és la seu de la Fundació Pere Tarrés. L'any 1949 va ser nomenat consiliari de l'Escola Catòlica d'Assistents Socials on també va exercir de docent.
"L'actualitat del seu testimoni i la seva figura continua sent molt important", afirma Bacardit. Tarrés va viure uns moments molt difícils de la història de Catalunya i de l'Església però "amb una gran capacitat d'entrega i generositat molt radical". Aquesta entrega és un dels valors radicals de Tarrés que es posen com a exemple als alumnes d'avui de la Fundació Pere Tarrés. "Tarrés és exemple de com es pot estar compromès amb la realitat per transformar la societat i fer créixer el Regne de Déu amb els valors de l'Evangeli, i tot aquest testimoniatge té molta actualitat pel jove d'avui".
La foto de la primera comunió, els poemes que Tarrés d'infant va escriure a la seva mare i al seu pare, les seves inconfusibles ulleres rodones que avui serien objecte de culte per a hipsters, la seva devoció a la Mare de Déu, la seva obra mestra 'Diari de Guerra', o el seu amor per la Vall de Núria són alguns dels trets que es copsen del beat en aquest nou espai Memorial a la parròquia de Sarrià.
A través d'objectes quotidians, fotografies i documents el visitant es pot fer una idea de la polièdrica figura d'un home que des del 1975 té sepultura a la parròquia de Barcelona. Són moltes les persones que entren a la parròquia i s'adrecen a la seva capella. També compten amb un grup de voluntaris que diàriament es posen en una taula d'acollida i informació per orientar i informar el visitant sobre la figura i presència del beat a la parròquia.
Estimat i venerat al barri
"Va marcar molt la història de la parròquia de Sarrià", i és que encara avui hi ha nombrosa gent que s'adreça al beat per demanar-li intercessió."Pere Tarrés deia que des del Cel treballaria més encara", i és per això que la parròquia l'incorpora com a patró, junt amb els patrons històrics que són sant Vicenç i santa Eulàlia.
Des de la seva beatificació, l'any 2004, l'objectiu és poder arribar a canonitzar-lo i esdevenir així sant. "És l'únic capellà diocesà a Barcelona que està en procés de canonització" . Ell, però, no va morir assassinat com seria el cas dels màrtirs de la Federació de Joves Cristians encara avui en procés de beatificació, "però va morir amb una mort exemplar, assumint la malaltia amb una gran santedat espiritual".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.