Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Galeria d'imatges

(Càritas Barcelona“Tenir un pis m’ha canviat la vida. Abans vivíem amb la meva mare, jo i les meves dues filles. Estàvem totes tres en un espai molt petit i la convivència no era gens bona”. Aquest és el testimoni de l’Eva, que viu en un dels pisos de la Fundació Foment de l’Habitatge Social (FFHS), i que relata com el fet d’haver pogut aconseguir un habitatge digne on viure li ha dibuixat, una altra vegada, el somriure a la cara.

La Fundació, que acaba de complir els 25 anys i ho ha celebrat amb una festa al Museu d’Història de Catalunya, ajuda les persones i famílies (prioritzant les que tenen infants) que no tenen un lloc digne, estable i adequat per viure. Aquest és el cas de l’Eva, que després de separar-se i d’haver perdut la feina, va recórrer a l’entitat per tenir una llar i poder així reprendre els projectes familiars. L’Eva explica com l’acompanyament que rep per part dels professionals de la Fundació ha fet possible que remunti, que s’encoratgi i que torni a recuperar les forces i la fe per encaminar-se de nou a la vida. “El fet que hi hagi algú escoltant-te i estant al teu costat permanentment fa que te’n surtis, que no caiguis del tot. Allà on tu no arribes saps que sempre hi ha una mà amiga que t’ajuda i t’empeny”, explica.

Prop de 300 persones van assistir a la celebració de la FFHS per commemorar aquest aniversari. La FFHS, entitat vinculada a Càritas Diocesana de Barcelona, té actualment prop de 400 pisos de lloguer social (adaptats a l’economia de cada persona) perquè les famílies que viuen situacions de pobresa puguin anar a viure-hi i refer així els seus projectes vitals. I és que l’habitatge és clau perquè una persona pugui tenir una vida plena i digna.

En els darrers anys, les taxes d’exclusió social s’han incrementat de forma dramàtica. L’any 2014, el 20.9% de la població de Catalunya tenia una renda inferior al 60% de la mitjana del nostre país, i el 11.7% no arriba ni al 40%. A més a més, l’empobriment generalitzat de les famílies ha tocat de ple als infants i als joves: un 28.8% dels menors de 16 anys residents a Catalunya pateixen els efectes devastadors de la crisi.

Amb aquesta situació social, la precarietat en l’habitatge s’ha convertit en una de les primeres xacres de la nostra societat.