Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

Arxius

Vídeo/s

(Jordi Llisterri -CR) Les religioses de Sant Josep de Girona han hagut de sortir a defensar-se pel fet d'haver tingut comptes a Suïssa arran de la publicació del seu nom dins de l'anomenada "Llista Falciani". Que una institució religiosa gestioni diversos milions a Suïssa fa mal als ulls, però no vol dir que siguin comptes opacs i que no serveixin a les seves finalitats fundacionals. S'explica en el context d'una institució internacional que, sense ànim de lucre, gestiona a tot l'estat quatre clíniques, quatre residencies, un geriàtric, que per si soles ja facturen diversos milions d'euros a l'any. Activitats que també serveixen per finançar a través de l'obra social els quatre centres de salut que tenen a l'Àfrica i els vuit mèdics, socials i educatius que tenen a Amèrica Llatina. L'informe anual de l'Obra Social i el volum econòmic de tots aquests centres està publicat en la web de la congregació.

Sobre els comptes a l'estranger, un comunicat de les religioses de Girona explica que "amb moltes cases d'inserció, de missions i de serveis educatius i sanitaris (de fet tenim més Cases fora d'Espanya que a Espanya), treballem amb comptes bancaris en multitud de països d'aquests continents que s'utilitzen per transferir fons a països llatinoamericans i africans cobrint necessitats dels serveis prestats". En el cas concret de Suïssa aclareixen que van tenir comptes a l'HBSC mentre tenien una comunitat allà entre 1963 i 1995. En aquell moment era un dels bancs que podia respondre a aquesta operativa internacional de manera més eficaç. Afegeixen que "posteriorment els serveis bancaris van millorar en altres països" i van deixar d'operar amb aquest banc.

Les religioses remarquen també que "es tracta de comptes de gestió, no de patrimoni" i que s'utilitzen "sovint en situacions d'emergència que exigeixen respostes i suport econòmic immediat, obrint i tancant comptes en funció de les necessitats de cada moment". Per això, "alguns comptes, com és el cas que ens ocupa, poden arribar a tenir un cert volum" i que en funció de les emergències o necessitats els diners es destinen finalment a una obra o a una altra. En aquest cas, expliquen que finalment gran part dels diners van tornar a Espanya per construir una residència d'avis a València que es va inaugurar l'octubre de 2010. Un centre de gairebé un centenar d'habitacions i amb places de dia. 

Les religioses asseguren, a més, que "lògicament, declarem, amb completa transparència, els nostres comptes anuals i de patrimoni" i que per tant, no tenien diners amagats a Suïssa.

Les religioses de Sant Josep de Girona van ser fundades el 1870 per la catalana Maria Gay i actualment és un institut internacional amb seu Madrid. Està present a Europa, Amèrica i Àfrica, tant amb cases i centres propis com col·laborant amb altres organitzacions com Càritas i altres ONG a nivell internacional.

Actualment són unes 400 germanes i tenen 22 serveis entre centres d'atenció primària i especialitzats en salut, centres geriàtrics i col·legis. Els centres europeus se solidaritzen amb els països en vies de desenvolupament compartint els beneficis generats. A Catalunya gestionen la Clínica Salus de Banyoles i la del Remei a Barcelona, el Geriàtric Maria Gay a Girona, la Residència Santa Maria del Tura a Olot i la Nazaret a Malgrat, i el Col·legi Sagrada Família a Vilarroja.

Per exemple, la memòria del 2013 recull els milers de serveis sanitaris realitzats a Guinea, Camerun,  Rwanda i a la R.D. del Congo, on tenen presència estable. A llatinoamèrica també tenen serveis de salut, llars familiars i centres socials a Colòmbia, Perú i Argentina. En aquests països també hi ha diverses comunitats i cases de formació.