Vés al contingut
Catalunya Religió ds. 2/05/2015

Entrevista a Josep Gallifa, Montserrat Riera i Joan Mallart, membres del jurat del Premi Joan Profitós

(Escola Pia) El premi Joan Profitós fa anys, vint-i-cinc en concret, i celebra l’efemèride canviant de data i lloc el lliurament de premis i dotant-lo d’entitat pròpia i rellevància institucional. Enguany, l’entrega de guardons es fa el 13 de maig a l’Institut d’Estudis Catalans, i serà l’excusa per continuar apostant per la reflexió i l’anàlisi de la Pedagogia, el conjunt de sabers. Amb motiu del premi i la proximitat del lliurament, hem volgut parlar amb en Josep Gallifa, la Montserrat Riera i en Joan Mallart, membres del jurat del premi Joan Profitós des dels seus inicis.

Si féssim una radiografia del premi, quin seria el diagnòstic, quina seria la valoració?

Josep: Cada vegada té més rellevància dins el sector educatiu ja que els aspectes que tracta el premi, l’anàlisi pedagògica o la reflexió educativa, són alhora elements necessaris en aquests moments. En moments de transformació de l’educació com els que estem vivint, on es dóna  centralitat a l’aprenentatge dels alumnes i en una educació més integral, el fet que hi hagi un premi que estimuli aquesta reflexió i aquesta anàlisi fa que tingui molt futur per endavant.

Montserrat: La meva valoració és positiva. Al llarg de les edicions hi han hagut persones que s’han presentat al premi i que després s’han fet ‘famosos’ en el seu àmbit i tot! en Francesc Torralba, en Joan Carles Mèlich

Joan: Es troba en moments òptims i  és més necessari que mai ja que acompleix una funció que no acaben de fer altres premis d’educació. No es premia una trajectòria ni tampoc és exclusiu per promoure innovacions didàctiques ni recerques pedagògiques, sinó que té per objecte estimular la reflexió des d’una perspectiva global  i humanista. És l’únic premi veritablement d’assaig.

Josep: A més, aquest any els premis es lliuraran en un altre marc, amb una festa amb entitat pròpia, on serà moment per posar encara més de relleu que el premi pot ser estimulador i un al·licient d’innovació i de millores a l’escola.

Al llarg de vint-i-cinc edicions els treballs s’acumulen, heu notat evolució en quant a temàtiques presentades?

Josep: Sempre hem tingut molta varietat temàtica, però el que sí ha variat és el rigor i la qualitat, que amb el pas de les edicions ha anat augmentant. No vol dir que al principi no hi hagués rigor, sinó més aviat que la consolidació del premi ha provocat un augment d’exigència potser.

Montserrat: El més interessant és que hem tingut treballs ben diversos: podia haver un treball de didàctica de les matemàtiques, o un sobre dibuix i plàstica, o també sobre figures referents en pedagogia o teories psicològiques de desenvolupament dels alumnes, per exemple. S’aprèn molt fent de jurat al premi, recordo amb estima especial un treball sobre Simone Weil preciós!

Joan: L’evolució de les temàtiques ha intensificat, a partir d’experiències d’innovació i d’aspectes concrets de la pràctica i recerca educativa, veritables reflexions globals, en profunditat, i aportacions sobre els valors humans i espirituals en l’educació. S’han presentat obres molt interessants sobre pensament i acció educativa ben justificades i sovint amb un estil molt personal.

I aquest any, amb quines temàtiques us heu trobat?

Josep: En aquesta edició tenim temàtiques relacionades amb l’educació infantil, amb la psicopedagogia, també hi ha reflexions generals d’un mestre amb molts anys d’experiència sobre els factors claus en l’educació, una biografia d’una pedagoga, treballs altre cop molt variats.

El premi és sovint reflex del sector educatiu, com és la Pedagogia catalana?

Josep: Està bastant avançada; aquí a Catalunya tenim una llarga tradició de renovació pedagògica. A principis del segle XX hi va haver tot el moviment de l’escola nova, i ja fa cent anys que es van començar les escoles d’estiu, per exemple. Tenim molta tradició d’intercanvi, d’aprendre els uns dels altres.

Montserrat: A Catalunya es reflexiona, i des de fa molts anys la societat considera l’educació com un principi bàsic i important. A l’educació hi ha el futur, i la societat, i en concret també a l’Escola Pia es nota que es té clar que l’educació és un dels puntals forts.

Joan: Al nostre país, independentment dels resultats obtinguts en proves que només avaluen la consecució d’estàndards comparables internacionalment, hi ha una tradició considerable i valuosa de treballs d’aprofundiment sobre el fet educatiu. El nombre de recerques, tesis doctorals, treballs finals de màster, ara de grau també i reflexions d’equips de docents i de professors individuals arriba sovint a l’excel·lència i quasi sempre té una repercussió directa a la pràctica educativa, a la formació del professorat i gràcies a premis com aquest a la promoció del coneixement de bones pràctiques i d’idees singulars innovadores.

Josep: Els mestres catalans en general són molt creatius i innovadors; els hi agrada aportar creativitat de forma cooperativa amb altres llocs. Això és molt important, ja que ens trobem en un moment de necessitat de transformar l’educació i de promoure experiències d’aprenentatge més centrades en els alumnes, més centrades en l’aprenentatge cooperatiu. Les escoles de Catalunya, concertades o no, estan  anant ja cap aquí, hi ha molts mestres actius, motivats… i això, per exemple, no passa tant a altres llocs de la resta de l’Estat.

Com promoure el premi dins la pròpia Escola Pia?

Joan: Hem de celebrar enguany la conjunció d’esforços i la col·laboració de la Fundació Joan Profitós de l’Escola Pia i de la Societat Catalana de Pedagogia. Quina feliç coincidència, mentre la Societat Catalana de Pedagogia celebra el XXXè aniversari de la seva creació, el Premi Joan Profitós arriba a la seva XXVa edició.  No es podia haver triat millor moment. D’aquesta col·laboració n’esperem encara molts més fruits per al bé de l’educació catalana. Queda clara, doncs, la importància del Premi Joan Profitós. Sobretot perquè no n’hi ha tants que ajuntin la voluntat de servei al país, la contribució al desenvolupament integral de la persona, l’humanisme i els valors.

Josep: En general els mestres que estan a l’aula tenen tanta feina en fer-ho bé, atendre els alumnes, ensenyar bé, etc, que de vegades tenen poc temps per fer reflexió i anàlisi sobre el que estan fent. No només a l’Escola Pia, sinó que en el premi hi ha poques aportacions de mestres actius, n’hi ha, però és una representació mínima. Potser es podria relacionar algun treball a partir d’aquestes experiències innovadores que han d’anar sorgint arran de l’Assemblea que heu celebrat fa un mes, per exemple, o promovent col·laboracions entre grups de mestres i la Universitat.

Montserrat: Jo els hi diria als mestres: hi ha molts premis de moltes coses, literaris sobretot o tecnològics, i que hi hagi un premi de Pedagogia vol dir que li estàs donant molta importància, i que el premi compleixi 25 anys significa que s’està valorant una temàtica imprescindible en la societat. I si no hi hagués un premi de pedagogia l’hauríem de fer!

Josep Gallifa, degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL. Membre del jurat des dels inicis.
Montserrat Riera, pedagoga i durant molt anys professora a la Universitat de Barcelona.  Membre del jurat des de l’inici del premi, fa vint-i-cinc anys.
Joan Mallart, vicepresident de la Societat Catalana de Pedagogia. President del jurat del Premi Joan Profitós, del qual forma part des de fa deu anys.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.