Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) Treball per projectes, educació emocional, intel·ligències múltiples, o espais que parlen; són algunes de les qüestions presents en el procés de renovació pedagògica que han empès moltes escoles a casa nostra. Un segle abans, un sacerdot originari de Linares, a Jaén, ja va intuir una pedagogia transformadora de l'individu. Era Pedro Poveda, fundador de la Institució Teresiana. Aquest divendres l'auditori de comunicació de la Universitat Blanquerna ha acollit la presentació de 'La proposta educativa de Pedro Poveda, un home compromès amb l'educació del poble'.

"És increïble quan una persona actual llegeix els escrits de Poveda i pensa 'ah!, i això es pensava en aquell moment?'". Margarita Bartolomé és catedràtica jubilada de la Universitat de Barcelona. Forma part de la Institució Teresiana i ha coordinat l'edició crítica del llibre Pedro Poveda - Ensayos y Proyectos Pedagógicos' de l'editorial Narcea.

La Margarita ha estat tota la vida interessada en que des de la universitat es treballi la recerca "orientada a la transformació social i educativa". Ha buscat mètodes nous d'investigació, "sempre amb la visió de Poveda d'intentar treballar la dimensió social i educativa articulades". Ella té clar que, com deia Poveda, "no es pot transformar la societat si no es transforma l'individu, i no es pot formar la persona si no és conscient del que passa a la societat, com s'ha d'involucrar i comprometre's".

Articular educació i acció social

Però, quina és la proposta educativa de Poveda? El sacerdot andalús comença a treballar a les coves de Guadix per apropar dos col·lectius enfrontats, els veïns de les coves i els de la ciutat. Allà Poveda crea unes escoles populars i desenvolupa una de les seves aportacions a l'educació i la pedagogia, "l'articulació de l'educació i l'acció social. Ell era sacerdot i entenia l'evangelització des d'aquesta doble vessant, educació i acció social".

Aquesta articulació avui dia pren molta força a l'Amèrica Llatina amb el moviment 'Educar en Tiempos difíciles'. Es tracta d'un moviment d'educadors de projectes socials i d'escoles en zones molt humils i pobres.

Ens situem en el primer terç del segle XX. En aquell moment Espanya vivia la transició cap a la modernitat. Poveda percep a Covadonga les dificultats d'aquest procés de transició. És allà on reafirma la seva fe en l'educació com a eina transformadora. Capta que en aquell moment les qüestions fonamentals en el debat eren "la democratització de l'educació, la secularització de l'ensenyament, el procés d'estatització de l'escola primària, i la innovació i renovació pedagògiques per a aconseguir el nivell de qualitat que hi havia en altres països d'Europa".

Creació de les Acadèmies

Poveda vol donar resposta a aquestes qüestions. "És una veu crítica en aquell moment", i ofereix una alternativa. Si per a ell, el procés d'estatització és irreversible, "per què no formar un educador, un mestre, un professor, catòlic, seglar, que pugui accedir tranquil·lament fent oposicions als llocs estatals però competent i obert als procediments actuals i moderns?" La federació de mestres cristians,  la transformació de l'escola primària, i l'obertura i diàleg des de la fe amb el progrés i la cultura de la modernitat, són algunes de les fites proposades a través dels seus projectes.

Al mateix temps que donava a conèixer els projectes, començava a realitzar algunes de les idees plantejades. Crea les acadèmies, com ell les imaginava, "amb una nova manera d'ensenyar i aprendre". S'inspirava en les acadèmies d'Atenes i deia que havia de ser "un lloc informal, que no fos la classe típica, sinó un ensenyament i un aprenentatge informal", creant una proposta educativa molt original en aquell moment i que avui dia té molta actualitat.

Ell advoca per un lloc on el mateix ambient de treball fos formatiu i educatiu, "que tots els estímuls estiguessin a l'abast de les persones i que fossin aquelles persones les que a la vegada ensenyen i aprenen". Es treballa, doncs, des d'una perspectiva cooperativa, on les relacions humanes són molt fortes. Al final de la seva vida deia una frase clau que ha quedat a la seva proposta educativa: 'Yo os pido un sistema nuevo, un nuevo método, unos procedimientos tan nuevos como antiguos, inspirados en el amor'.

Un innovador pedagògic

"Tot el plantejament actual de l'educació emocional", recorda Margarita Bartolomé, "ell ja les deia". Poveda considera "que la persona ha d'estar al centre del procés educatiu i l'educador el que ha de fer és de guia". Alhora, es demana que el mestre sigui una persona en constant aprenentatge. "És un guia que coneix primer les persones, les seves inquietuds, interessos, un clima expansiu i lliure dins l'acadèmia de Poveda".

El plantejament de Poveda és per projectes, per temes, "amb incentius interessants que estan dins del mateix edifici, com una bona biblioteca, o un museu". Elements que puguin incentivar l'estudi personal. Ell assenyala "que és molt important que la persona arribi a trobar el seu mètode de treball, però sempre en articulació amb els altres".

Sembla fàcil agafar aquests principis educatius i posar-los en pràctica a l'aula del segle XXI, però no. Per a Margarita, actualment l'educació "està massa burocratitzada". El professorat té sovint masses coses per emplenar, "el plantejament del grup classe és molt estricte", i sovint en el centre no hi és la persona, "sinó els continguts". Poveda volia persones formades integralment, des de la dimensió física fins a l'espiritual. Defensava "una fe il·lustrada i una pietat sentida i lliure".

Promoció de la dona

Poveda va ser molt reconegut també en el seu temps per la tasca intel·lectual que feia amb les dones. Tot el seu treball al començament va ser per als homes però no va continuar perquè no van respondre. Les dones en aquell moment estaven tan poc reconegudes a nivell social - fins el 1910 no es reconeixia per exemple la possibilitat d'estudiar a la universitat sense la tutela del rector- i per tant "elles sí que van respondre molt i es va crear tot un moviment de dones molt interessant". Aquest és el fruit més fort de Poveda, afirma Bartolomé, "per suposat afegint la de crear la Institució Teresiana".

La Institució Teresiana, evolució de la Institució Catòlica d'Ensenyament, va ser la intuïció primordial de Poveda. Ell va tenir cura especialment de la formació dels qui havien de formar a d'altres. Avui és una Associació Internacional de Laics integrada per homes i dones que tiren endavant la proposta de Poveda repartits per quatre continents.

A casa nostra tenen presència a Barcelona, on compten amb l'escola Arrels, situada al barri del Congrés de Barcelona, el moviment de joves Acit Jove, la comunitat Passatge, la Fundació Viarany amb diversos projectes, i la ONG InteRed.

[Fotografia: Poveda, la película]