(Glòria Barrete –CR) Diuen els que hi han anat que hi ha un abans i un després. Que els joves "surten revitalitzats", amb "ganes de més", i que tornen a les diòcesis "amb un impuls renovat". Parlem de les JMJ, les Jornades Mundials de les Joventuts. Enguany és el torn de la 31a edició, que del 26 al 31 de juliol de 2016 se celebrarà a Cracòvia sota el lema 'Feliços els Misericordiosos'.
Serà la segona vegada que Polònia acollirà una JMJ. L'any 1991 la ciutat polonesa de Częstochowa va ser també seu de la JMJ amb el papa sant Joan Pau II, un dels impulsors d'aquestes trobades mundials de joventut. La d'enguany a Cracòvia comptarà amb la participació d'uns 800 joves catalans, que sota el paraigües del Secretariat Interdiocesà de Joventut -SIJ- s'ajuntaran amb milions de joves catòlics d'arreu del món.
Dies previs a càrrec del SIJ
Tot i que oficialment la JMJ comença el 26 de juliol, el SIJ ha organitzat una ruta prèvia als dies forts, que inclou la visita a Auschwitz, Chestokova, o Kalvária. Algunes diòcesis, com la de Vic, també aprofiten per arribar abans i estar en una diòcesi d'acollida. Jaume Casamitjana, delegat de joventut de Vic, explica que ells arribaran el 21 a la diòcesi de Plock: "Nosaltres vam acollir a Vic els participants de Plock quan van anar a la JMJ de Madrid, i ara són ells els que volen acollir-nos a nosaltres". El 24 de juliol els participants de Vic s'uniran a la resta de SIJ per participar en els dies previs.
El dilluns els joves catalans visitaran Auschwitz; el dimarts Chestokova, on faran un pelegrinatge de tot el matí; el dimecres es realitzarà un recés i confessions a Kalvária, i ja dijous s'integraran amb tota la JMJ. La dinàmica d'una JMJ sol tenir una estructura comuna: "Pel matí hi ha catequesis dels bisbes, després Eucaristia, a la tarda solen haver activitats a Cracòvia i els voltants".
Dijous arribarà el papa Francesc. A la tarda es farà la seva rebuda. Divendres al matí tornarà a haver catequesis i a la tarda es farà el Via Crucis monumental amb tota la gent participant. Dissabte al matí hi ha la sortida cap el lloc on es farà la Vetlla, tota una tarda de caminar i arribar al lloc, una gran esplanada que espera 2 milions de persones, i es passarà la nit a la intempèrie. El diumenge al matí es realitzarà la missa d'enviament i s'iniciarà la tornada. Una experiència vital forta que engloba de dijous a diumenge, i a la que se li ha de sumar la ruta prèvia del SIJ.
Auschwitz, llum enmig de la tenebra
Auschwitz és un dels punts forts de la JMJ d'aquest any, Però, què pot aprendre un cristià d'aquell indret? Casamitjana afirma que és el lloc "on tristament es veu la capacitat que té l'home de fer mal i fer patir, això sens dubte fa esgarrifança i por". Al mateix temps, Casamitjana recorda que també pot ser exemple de "llum enmig de tanta tenebra", com per exemple el testimoni del sant Maximilià Maria Kolbe "que va esdevenir llum per la seva manera d'afrontar i viure els últims instants al camp d'extermini". Alhora Casamitjana té clar que Auschwitz ha de ser "una lliçó permanent per a la història humana".
Participar a la JMJ no és sempre possible per a tots els joves, per problemes econòmics o d'altres índoles. El SIJ també ha pensat en ells i ha organitzat una JMJ.cat, una trobada per a aquells que no han pogut anar però que volen estar "en comunió amb els participants de Cracòvia". Es farà a Pallejà durant els dies oficials de la trobada i comptarà amb pantalles i connexió en directe amb els moments forts "per viure des de la distància tota la JMJ".
Calen grans esdeveniments d'Església?
Aplecs de l'Esperit, trobada de joves a Àvila l'estiu passat, o JMJ, posen de manifest la necessitat de fer visible el seguiment de Jesús per part del sector joves de l'Església. "El seguiment de Jesús es fa en el dia a dia, a la vida quotidiana i demana acompanyament", afirma Casamitjana, tot i així, el delegat de Vic comparteix la idea que aquests grans esdeveniments "són un grans impuls, són una manera de veure que són molts els joves que arreu del món volen seguir Jesús, i que es pot viure d'una manera molt festiva".
Grans esdeveniments que aglutinen milions de persones i que esdevenen "expressió de l'alegria de creure, del goig de sentir-se cristià i sentir-se Església, i de viure amb molts altres joves la joia de la fe".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.