Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Maria Rosa Ocaña) Abans de parlar pròpiament de la celebració de la Pasqua a les esglésies ortodoxes, hem de fer-ho parlant de tot el que implica la seva preparació, durant els quaranta dies de la Gran Quaresma, seguits de la Setmana Gran i Santa que culmina amb el Diumenge de Resurrecció. Els pares de l’església van comparar sovint el número 40, amb els 40 anys de travessia del desert del poble d’Israel, així com també relacionat amb els 40 dies que va passar Crist també en el desert, on va ser temptat pel diable.

Aquest temps de la Gran Quaresma ens prepara per l’esdeveniment de la Resurrecció del Crist. És un període de pietat intensa, de pregària, dejuni, caritat, penediment. És un període de temps que ha d’afavorir una renovació real en l’esperit, en el cor i en els actes dels fidels.
 
Alexandre Schmemann, un dels més importants teòlegs ortodoxes del s. XX, diu, sobre la Quaresma: «Abans que tot, la Quaresma és un viatge espiritual i el seu destí és Pasqua».
 
Aquest viatge espiritual comporta el transportar-nos d’un estat espiritual a un altre. És el pas de la mort a la Vida.
 
Després dels 40 dies de Quaresma, segueix la Setmana Santa, “Setmana de Passió”. Cadascú dels set dies s’anomena “gran i sant” i comporta oficis especials celebrats en totes les esglésies. Cada dia té el seu tema propi.
 
Així, arribem al Dijous Sant que commemora el Sant Sopar en que el Crist ordena que la Pasqua de la Nova Aliança sigui celebrada en memòria d’Ell. La celebració litúrgica d’aquest dia de la Cena del Senyor, és més que una commemoració anual de l’Eucaristia, es tracta de l’acompliment de la missió de Crist, del fi últim pel qual el món ha estat creat. És a dir, la comunió entre el Creador i la seva creatura estimada, creada a la seva imatge i semblança.
 
Les matines del Divendres Sant, celebrades el Dijous tarda, comporten la lectura dels dotze passatges dels Evangelis que relaten la Passió de Crist. L’últim d’ells relata el moment on la tomba és segellada i vigilada pels soldats, i el de les dones mirròfores (portadores de mirra) que anaven a perfumar el Cos, com era costum.
 
El Dissabte Sant, que comença per les vespres del Divendres (a la posta del sol), es commemora l’enterrament de Jesús. Abans de l’ofici es col.loca una “tomba”, decorada en flors, en el centre de l’església i damunt d’ella una icona que significa la mort de Crist (“Epitaphios” en grec). Les pregàries es succeeixen, un dels Cants principals evoquen el Noble Josep d’Arimatea quan davalla el Cos del Crist de la Creu. Aquest està significat per la icona que es col.loca damunt de la “tomba” exposada a la veneració dels fidels.
 
Arribats a la nit del Gran i Sant Dissabte, abans de mitjanit, es celebra l’ofici dels Nocturns. Els celebrants retiraran “l’Epitaphios” de la “tomba” i entren en el santuari i el col·loquen enmig de l’altar.
 
L’església resta a les fosques. Tots el fidels porten espelmes (apagades). El prevere porta una creu i el “trikirion” (canelobre de tres braços) que encén en una de les llànties de l’altar, i sortint del santuari, dirigint-se al poble canta: “Veniu, rebeu la llum sense crepuscle i glorifiqueu a Crist, ressuscitat dels morts”.
 
Els fidels s’atansen per rebre la llum i encenen les seves espelmes, així l’església de mica en mica es va il·luminant tota, amb una gran lluminositat.
 
Es fa una processó i es dóna tres voltes a l’església. En els països ortodoxos la processó es fa a l’exterior de l’església.
 
Després i durant tota la nit es proclama la Resurrecció de Crist, amb el següent Tropari: “Crist ha ressuscitat dels morts, per la seva mort ha vençut la mort i els qui són a les tombes els ha donat la Vida.”
 
El llarg ofici acaba a la matinada. Amb tot això, els fidels porten pastissos, ous pintats, aliments per beneir...una llarguíssima taula plena de tots aquests aliments, amb espelmes enceses, seran beneïts finalment pels sacerdots. Són els primers aliments que els fidels menjaran en les seves cases, per celebrar la Pasqua, la Resurrecció del Senyor.
 
A partir d’ara, durant el període pasqual (40 dies) la salutació entre els fidels ortodoxos serà:
                         Crist ha ressuscitat! En veritat ha ressuscitat!
 
Pasqua, significa “pas”. La Pasqua de la nova i eterna Aliança anunciada pels profetes és, en efecte, el Pas de la mort a la Vida, de la terra al cel. És el “Dia del Senyor”.

Maria Rosa Ocaña és delegada d'Ecumenisme de l'Església Ortodoxa del c/Aragó de Barcelona.