Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

Més de 300 persones van visitar el 2 de febrer passat l’Arxiu Capitular de la catedral de Lleida, en una jornada de portes obertes organitzada amb motiu de la festa de la Mare de Déu del Blau, advocació molt popular i estimada a la ciutat de Lleida. La imatge d’aquesta Verge, esculpida per Jordi Safont el 1447 i procedent de la Porta dels Apòstols de la Seu Vella, és venerada actualment al presbiteri de la catedral nova.
 
Amb aquesta jornada es pretenia do· nar a conèixer tant l’Arxiu i el seus fons, com les obres de remodelació d’aquest espai realitzades la tardor passada, amb una inversió superior al mig milió d’eu· ros, sufragades íntegrament pel Capítol de la Catedral. La resposta dels lleida· tans fou molt bona i més encara quan es tracta d’un espai gairebé desconegut per la majoria de ciutadans.
 
Mn. Josep Moré, canonge responsable de l’Arxiu, explica a Catalunya Cristiana que les obres han consistit en la remodelació i modernització de tot l’espai que l’acull, annex a la catedral i independent del temple. El projecte de rehabilitació ja executat ha millorat sensiblement l’Arxiu, n’ha ampliat i modernitzat les instal·lacions, per poder conservar amb total garantia tot el llegat documental que custodia. També
s’ha habilitat una sala de consulta per a estudiosos i investigadors, dotada de quatre ordinadors.
 
L’Arxiu, amb les seves instal·lacions renovades, ofereix ara als investigadors i historiadors ordinadors de consulta per poder accedir a les bases de dades i altres inventaris de què disposa, així com un servei de reprografi a que inclou la digitalització, tant amb càmera digital com amb escàner, fotocòpies i possibilitat d’adquirir les imatges en un suport digital. «Volem que l’Arxiu estigui a l’abast de tothom que necessiti
conèixer les arrels cristianes de la Nostra història i en aquest arxiu les trobaran», afegeix Mn. Moré.
 
El canonge arxiver no amaga la seva satisfacció per com ha quedat l’Arxiu, alhora que s’esplaia quan explica la importància cabdal del seu fons, un dels més importants de Catalunya: «És important tot aquest fons documental per recompondre la història de la ciutat de Lleida. Per això ens visiten molts
investigadors a la recerca d’una història desconeguda, o de parts d’una història que necessiten completar. L’Arxiu és obert a tothom que tingui ganes de saber o senzillament de visitar·lo per conèixer com és i què s’hi guarda. És obert tots els dies de dilluns a divendres, de nou a una del migdia.»
 
Per corroborar les explicacions de Mn. Josep Moré, només cal que ens referim al fons de pergamins, format per uns 12.000 exemplars, dels quals prop de 9.000 pertanyen al fons de Lleida, i la resta corresponen a la col·legiata d’Àger i a la catedral de Roda d’Isàvena.
 
L’Arxiu té també una important Biblioteca i Hemeroteca, amb còdexs i incunables de diversos continguts i considerats com un fons a part, alguns dels quals van ser exposats en la jornada de portes obertes. Així, els visitants van poder contemplar, entre altres importants documents, la Bíblia de Lleida, el Breviari, el Pontifical de Roda, els Usatges i les Constitucions de Catalunya i Sinodals de Lleida, un exemplar de l’incunable Liber Chronicarum o el pergamí del capbreu o llistat de possessions de la Pia Almoina del 1452, de més de tres metres de llarg, exposat per la curiositat de les seves considerables dimensions.
 
L’Arxiu disposa també de més de 13.000 llibres de temàtica diversa, i d’una àmplia hemeroteca, testimoni de les publicacions de caire religiós del segles XIX i XX, així com altres publicacions de gran bellesa, com per exemple la Ilustración española y americana de l’any 1869 i 1906.
 
És important també el seu fons musical, on destaquen els 45 cantorals que conserva i on es poden consultar les partitures de diferents segles, composicions musicals de nombrosos mestres de
capella, moltes d’elles inèdites.
 
Pel que fa al seu fons documental, és el propi d’un arxiu capitular on podem trobar tota classe de documentación generada pel Capítol de la Catedral i/o relacionada amb les seves funcions de govern de l’Església i administració dels seus drets i béns. Així, hi ha nombroses actes capitulars, protocols notarials, correspondència, visites pastorals, obra de la Seu Vella i de la Seu Nova, llibres de la Pia Almoina, una antiga institución de caritat del capítol de Lleida; llibres de sagristia, llibres d’administració general, processos judicials i documentación de l’Estudi General, l’antiga Universitat de Lleida, on destaquen els estatuts de l’any 1300, entre d’altres, amb un total de més de 480 metres lineals de documentació en paper.
 
A aquesta jornada de portes obertes seguiran altres accions i activitats que ja tenen en ment les
seves responsables, Anna Carles i Rosana Miró, per tal de donar a conèixer l’Arxiu Capitular de
Lleida. En aquest sentit cal esmentar les visites guiades per a grups: «El nostre objectiu és donar a
conèixer aquest Arxiu, ensenyar què és i com n’és, d’important, el que conserva i sobretot mostrar que les institucions eclesiàstiques han estat molt importants en la nostra història i que continúen essent un dels pilars de la nostra societat.»
 
Una clau decorada amb il·lustracions de documents de l’Arxiu ha estat el motiu emprat per promocionar aquesta jorna· da de portes obertes. Un símbol que l’Arxiu Capitular de Lleida ha obert les seves portes a tothom.
 

Text i fotos: Jordi Curcó. Text publicat a Catalunya Cristiana.