(Eloi Aran-CR) El Museu Diocesà de Mallorca acull l'exposició temporal "Apòcrifs. El Diocesà il·lustrat", on es posa en diàleg la col·lecció d'art religiós amb el món del còmic i la il·lustració. Aquesta atrevida proposta de la Seu de Mallorca al Clúster de Còmic està comissariada per Catalina Mas, conservadora de Patrimoni de la Catedral, i per Juan Roig i Sònia Delgado, del Clúster de Còmic i Nous Mèdia de Mallorca.
Setze dels més destacats dibuixants de còmic i il·lustradors de l'Illa han reinterpretat o intervingut sobre les peces més significatives de la col·lecció del Museu: Gonzalo Aeneas, Ata, Jaume Balaguer, Canizales, Àlex Fito, Flavia Gargiulo, Pere Joan, Linhart, Enriqueta Llorca, Marta Masana, Max, Bartolomé Seguí, Tatum, Nívola Uyà, Rafel Vaquer i Margalida Vinyes. Algunes de les escollides obres són el Retaule de Sant Jordi de Pere Niçard i Rafael Mòger (segle XV), La Crucifixió de Pere Terrencs (segke XV ) o el popular Drac de Na Coca.
La novetat d'aquesta exposició rau en el fet que, més enllà del fet presencial del còmic i la il·lustració en l'àmbit museístic, aquí els diversos autors intervenen sobre l'obra original, fent-ne una nova lectura, completant-la o dotant-la d'un nou sentit actualitzat que convida a mirar-la amb uns nous ulls.
En l'acte inaugural de l'exposició del 29 d'abril, Joan Bauzà, president del Capítol de la Catedral de Mallorca, va destacar la pluralitat artística del patrimoni artístic de la Catedral de Mallorca i com el còmic no pot ser considerat pel món actual com un art menor. Pot ajudar a l'home d'avui a mostrar l'escàndol de la indiferència davant el dolor aliè, en la mateixa línia de la denunciada "globalització de la indiferència" per part del l'actual Papa Francesc.
En el seu discurs també es van facilitar tres pistes hermenèutiques per poder interpretar l'exposició. La primera és veure el còmic com allò que realment és, amb la seva pròpia autonomia i més enllà de la mera caricatura. La segona és que l'Església sempre ha actualitzat i contemporaneïtzat el seu patrimoni religiós, des dels símbols dels evangelistes fins a la incorporació de personatges de l'època en les pintures de Caravaggio. La tercera radica en el mateix nom de l'exposició, ja que ningú pretén trobar als evangelis apòcrifs allò que trobem en els canònics.
Finalment es va llençar una invitació als visitants: "Una obra d’art es completa amb la recepció que fa el qui la contempla. És veritat que tots els contempladors són lliures, i per tant s’han de respectar totes les interpretacions. Però convé que ningú no es negui a ser interiorment interpel·lat per l’obra contemplada."
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.