Un any de guerra a Ucraïna: “No hi ha dia que no hàgim pregat per la pau”

Aina Argueta –CR El 24 de febrer de 2022 Rússia va començar la invasió d'Ucraïna i el món es va bolcar amb el país atacat. L’endemà, des de Catalunya Religió vam poder parlar amb un monjo ortodox ucraïnès d’un monestir que es troba a 150 quilòmetres de Kíiv. 365 dies després ens explica com es viu ara un conflicte que s’ha cobrat milers de vides, ha destruït béns i ha deixat un trauma al país. Assegura que no hi ha un dia que no hagin pregat per la pau i demana que s'advoqui per l'alliberació de l'ocupació russa. "Jo soc molt pacífic, però si arriba un moment que t'apunten i et maten els nens tu t’has de defensar", diu.

Igor Pashenko, conegut com a pare Jermonjo Ioasaf, viu al monestir de l’Anunciació de Nizhyn. Quan just acabava de començar el conflicte bèl·lic assegurava que seguirien "fent el servei a Déu” amb la seva vida quotidiana al monestir. El que no sabia és que la vida quotidiana seria interrompuda al cap de poques setmanes. La ciutat on es troba el monestir pertany a la província de Txerníhiv, una de les zones per on va passar l’exèrcit rus en les primeres setmanes. “Nosaltres vam estar dins el territori envaït, però els russos només entraven als pobles per on passaven carreteres”, explica. “Sabíem que estaven aquí a prop, però jo personalment no he vist a cap rus, gràcies a Déu”, hi afegeix.

Vau viure les primeres setmanes amb por?

I tant. Tu no saps què faran. Passat el temps, t'adones que era molt pitjor on estaven ells. Hem anat veient que els pobles on passaven els russos les cases eren destruïdes i saquejades. Em fa vergonya explicar el que agafaven. No només electrodomèstics, vàters, forquilles, també la roba interior de les dones. No sé per què s'emportaven aquests regalets cap a les seves cases. Quan estaven intentant entrant a Kíiv van matar a molta gent civil. S’escolten històries de violacions de mares davant dels seus fills. Què és això? No hi ha noms ni paraules per comprendre-ho.

Què volien aconseguir les tropes russes?

Ells volien separar Europa en dos bàndols. No s'esperaven que tot el món unànimement estigues de banda de la democràcia, del respecte per la vida i de la dignitat de les persones. Per això, s'han quedat arraconats i ara no saben ben bé com sortir de tot això malgrat saber que la guerra està perduda. Gràcies a tota aquesta unió entre països hem pogut defensar els valors que tenim. La llibertat pot tenir el preu molt alt.

Quan les tropes russes estaven ocupant el vostre territori, va ser complicat fer vida normal al monestir?

Molt complicat. Necessitàvem recollir molta gent que estava desplaçada. Hi havia molta gent que s'apuntava a l'exèrcit de voluntaris. Totes les estructures que mantenen l'ordre, com la policia, van deixar de funcionar. Nosaltres cuinàvem menjar que repartíem o que la gent venia a buscar. Al monestir menjaven 60 persones dos cops al dia. A més dels aliments, repartíem productes de primera necessitat que rebíem dels diferents països d'Europa. D'altra banda, els sacerdots que tenien les seves parròquies en els pobles recollien aliments que poguéssim repartir. Vam haver d’administrar-nos.

Llavors, el monestir es va convertir en un punt de trobada?

Exactament. S'acollia a la gent. Només s'havien d'apuntar i ja podien venir. Nosaltres anàvem controlant la situació que la gent vivia. Hi havia casos de molta necessitat, amb fills molt petits.

A l'abril les tropes van marxar del nord-est i, per tant, del monestir.

Van marxar perquè els anaven fent fora. Ells van intentar envair tot el país en una setmana. Però en entrar a Kíiv tot es va girar. La gent ha fet una gran resistència. Tota la maquinària dels tancs es va quedar tallada perquè els ucraïnesos s'encarregaven de fer boicot a la seva cadena de subministraments. I sense subministraments no podien continuar. El poble s'ha unit d'una manera que ningú esperava. Diria que al nivell dels partisans.

A més a més, era defensa civil perquè l'exèrcit estava més al Donbass i a Kíiv. En la nostra província va ser el poble el que s'organitzava, es defensaven a través de còctels Mólotov i endavant. Amb poca cosa, però amb molt coratge. Ells van ser claus perquè els fessin fora. Els russos estaven equivocats amb el poble ucraïnès, ells pensaven que celebrarien als més forts. La gent ho tenia molt clar. Volien mostrar-li al món que era Ucraïna.

Fa un any ens vas explicar que les vostres armes i barricades eren el servei i les pregàries. Vau posar-vos al servei. Però, heu pogut seguir pregant?

No hi ha ni un dia que no ho fem. Les nostres pregàries ja inclouen la pregària per la pau. Però no hi ha res de nou. Sempre ho hem fet. Es demana a Déu que actuï i il·lumini una mica la presa de decisions. En quasi cada pregària està la paraula pau. Comencem "en pau demanem al senyor".

Amb tot, la vida al monestir no ha parat. El repartiment s’ha afegit, però el primer servei que té l'església és pregar. També aturar a la gent obrint-los la possibilitat d'unir-se a la vida espiritual, que els manté i els hi dona forces, esperança i, fins i tot, el sentit de viure la vida.

Les Esglésies que pertanyen al patriarcat de Moscou, de Constantinoble i de Kíiv fan línia comuna per la pau com fa un any?

No diria que les esglésies estiguin molt unides ara mateix. Cadascuna té els seus problemes i els seus interessos. És molt complicat. L'església ortodoxa no té un cap com l'Església catòlica, llavors entre els patriarcats ortodoxos no hi ha aquesta unió tan esquemàtica que té Església catòlica.

Saps què passa? Potser la pau no era la paraula. És advocar per l'alliberació de l'ocupació russa. Jo soc molt pacífic, però si arriba un moment que t'apunten i et maten els nens tu t’has de defensar.

Hi ha hagut trencament?

Sí. Des que en el 2014 el patriarca de Moscou va estar disposat a acceptar l’annexió de Crimea es va trencar definitivament la relació de l'Església ortodoxa d'Ucraïna (Patriarcat de Kíiv) i l’Església ortodoxa autocèfala ucraïnesa amb Moscou. El 2019 el Patriarcat Encefàlic de Constantinoble va donar reconeixement internacional a l’Església ortodoxa d’Ucraïna i des de Moscou no van estar d’acord.

Jo pertanyo al metropolita d’Onufriy, que pertany a l’Església Ortodoxa d’Ucraïna (Patriarcat de Moscou). És la més antiga i porta molts centenaris amb Rússia. Però a partir que el patriarca Kiril de Moscou recolzes la invasió del 2022, es van trencar les relacions entre Onufriy i el patriarcat de Moscou i s'ha quedat com un patriarcat autònom.

Malgrat aquests conflictes entre diferents patriarcats, penses que la religió ha contribuït a la unió del poble ucraïnès?

Segur que sí. Els valors com la llibertat i la dignitat de les persones es guien completament des de la base espiritual. La llibertat és el que ha proporcionat el Crist a l'home. Amb el Crist la persona s'ha alliberat. Penso que la gent sap que la religió no esclavitza, sinó que porta a la llibertat absoluta de Déu. Cap a la voluntat absoluta de Déu.

És una guerra del govern rus contra el poble ucraïnès?

El Fons d’Opinió Pública (FOM) va fer una enquesta als russos amb la següent pregunta: “El president Putin està fent bé o malament la seva feina”. El 71% va contestar “bastant bé”. Per mi, els hi han rentat el cervell tant que molta part del poble dona suport al Putin. Tot el món demana que s'aturi la invasió i ells segueixen.

En l'imaginari rus hi ha una visió de la persona ucraïnesa que no és real. Ells van dir que els motius d'aquesta guerra era perquè volien la desnazificació d’Ucraïna, més endavant la desmilitarització... Després de tota una cadena de fracassos, han anat modificant els arguments i al final no sabem el perquè. Ara ni ells saben ben bé perquè ha començat aquest desastre. En mig d'Europa, en el segle que estem. Amb tota una experiència de resoldre els conflictes pel camí democràtic. Sembla que hem tornat enrere, cap als temps prehistòrics.

Rússia veu en Ucraïna un perill?

Per mi els russos tenen un complex de perifèria. Senten que l’actualitat del món passa per Europa occidental i això els hi genera una necessitat de tornar a ser importants. Aquesta és la diferència entre els russos i els ucraïnesos. El poble ucraïnès ja fa temps que intenta conduir els seus valors cap als de la Unió Europea.

Per què no intenten conviure dintre de les regles del món? Ningú els hi dirà que no. No és el seu camí. A Rússia mai han experimentat el que és viure lliurement. De manera que no entenen aquests valors. És important que dintre d’una societat estiguin aquests valors de llibertat i convivència.

A poc a poc sembla que s'està aconseguint alliberar els territoris ocupats per les tropes russes. Hi ha esperança?

La guerra s'acabarà. I ells l’estan perdent.