Alfred Roca: “Als joves d'Etiòpia els aporto la proximitat de Don Bosco”

Salesians “Vull continuar oferint presència amorosa segons els ensenyaments de Jesús i Don Bosco”. Als seus 89 anys, el missioner salesià Alfred Roca ho segueix tenint clar: "Els 36 anys a Etiòpia han estat un enriquiment personal i això fa que hi vulgui tornar”. Ja són gairebé quatre dècades compartint alegries i tristeses amb la seva gent, especialment a la regió del Tigray. Ara, en una visita a Catalunya, la seva terra natal, conversa sobre els dos darrers anys de guerra al nord d'Etiòpia, amb la sensació que arribarà al final aviat.

Els mitjans de comunicació parlen constantment de la guerra a Ucraïna, però gairebé ni una paraula d’Etiòpia. Com et fa sentir aquesta situació?

Quan va esclatar la guerra el novembre del 2020 al nord d’Etiòpia, aquesta va ocupar un cert espai als mitjans de comunicació i algunes nacions i organismes internacionals es van interessar i van oferir la seva ajuda. Però amb el pas dels dies i amb l’inici de la guerra a Ucraïna el conflicte al Tigray va deixar de ser notícia. Aquests dos anys, per a la regió del Tigray i també en part per a la resta del país, han suposat un gran patiment per a molta gent: guerra, gana, manca de medicines i assistència mèdica, tancament d’escoles i universitats, incorporació a files de molts joves. Però és un fet que la fi de les hostilitats ha estat possible amb la intervenció d’organismes internacionals. La comparació amb el tracte donat a la guerra amb Ucraïna no em concerneix.

La vostra comunitat, al Tigray, està situada a la zona més afectada per la guerra. Quines són les necessitats de la gent?

Un doctor de l’hospital més important de Makallé deia en un programa de la TV local: “Nosaltres, com a metges, som aquí per salvar vides, però la realitat és que només ens queda esperar el dia en què moriran aquestes persones a les quals no podem ajudar”. Aquest testimoni reflecteix la duresa viscuda durant aquests dos anys de setge i guerra. La manca d’aliments i medicines juntament amb l’absència de comunicacions ha marcat la vida de la majoria de persones, i no només dels més pobres. Han estat anys de gana amb morts i desnutrició, especialment visible en nens i nenes.

A causa de la inseguretat i la destrucció produïdes per atacs per terra i aire, moltes famílies han emigrat i viuen en camps de refugiats al mateix país o al Sudan. Cal facilitar-los la tornada a casa i ajudar-los a refer les seves vides.

I com us heu organitzat per donar resposta a les necessitats?

Igual que altres entitats civils i religioses, la diòcesi d’Adigrat, amb el seu bisbe al capdavant, les comunitats salesianes i d’altres religiosos i religioses hem estat a prop de la gent amb la nostra presència i, quan ha estat possible, repartint aliments amb subsidis rebuts a través de la nostra comunitat provincial d’Adis Abeba i del Programa Mundial d’Aliments de Nacions Unides. Acollint la gent, rebíem el seu agraïment amb expressions com aquesta: “No venim pel que ens pugueu donar, sinó perquè aquí a Don Bosco ens sentim segurs i estimats”.

Com els ha afectat als més joves tota aquesta situació?

Les escoles i universitats han estat tancades durant tres anys, primer per la pandèmia i després per la guerra, afectant el futur dels infants i joves i de tot el país. Molts joves de la regió s’han vist obligats a enrolar-se com a soldats.

Les comunitats salesianes a Etiòpia i Eritrea, amb 106 membres i molts laics, treballen a col·legis, parròquies, centres juvenils i obres socials. La joventut ha evolucionat i sent la necessitat de qualificació per poder accedir a un bon nivell de vida, però pateix les conseqüències de la situació present. Això explica que hi hagi molta emigració sense planificació i en condicions no segures. La manca de feina després dels estudis fa que molts aspirin a traslladar-se a l’estranger i augmentar així el nombre d’etíops a la diàspora.

Encara et veig en forma, però els anys van sumant. El teu camí continua a Etiòpia?

Els 36 anys que porto a Etiòpia han representat per a mi un enriquiment personal –és molt més el que he rebut que el que he pogut donar– i això fa que, malgrat la meva edat i de trobar-me a Espanya durant uns mesos, vulgui tornar. Puc oferir la meva presència i poca cosa més, però crec que és del que tenen més necessitat la gent i particularment els joves: una presència amorosa feta de proximitat i convivència a imitació de Jesucrist i Don Bosco.

Tanca els ulls i demana un desig a Déu per a aquest poble que tant estimes.

El meu desig és que tots al país ens posem a treballar per refer les ferides, basar la pau en la justícia i la convivència en fraternitat respectant la Constitució i els valors viscuts per les diverses religions que la gent professa i el respecte entre les diferents ètnies. Expressat en forma de pregària demanaria que es realitzessin les paraules del salmista: “Etiòpia estendrà les mans a Déu” (Salm 67/68).

No vull acabar l’entrevista sense donar les gràcies per la solidaritat salesiana, que a través de les ONGD Bosco Global, Jóvenes y Desarrollo i també amb Misiones Salesianas, continuen donant suport als nostres projectes al país.