Converses a la Documenta: “El substrat religiós de la política”, per Miquel Seguró
Les relacions entre política i religió, o religió i política, han estat des dels inicis de la història de la humanitat molt estretes. D’una manera o d’una altra, i més o menys directe, el poder polític també ha ostentat el religiós, o viceversa. És a dir, el que el sociòleg A. Comte definiria com a model teocràtic. Amb la Il·lustració aquest binomi s’escindeix i pren un nova dimensió, inclús arribant a la confrontació.
Avui dia vivim en societats plurals o la idea d’un contracte social garantista regeix la vida pública. Som hereus de la tradició il·lustrada. Amb tot, cal preguntar-se fins a quin punt els conceptes fonamentals de la nostra visió política responen a una matriu religiosa i de quina manera això es deixa veure en el debat polític contemporani. Perquè, en efecte, idees rectores de la política com “sobirania” o “nació/poble” tenen un rerefons teològic consubstancial a la seva gènesi.
En aquesta trobada /debat posarem sobre la taula aquestes relacions i en discutirem el seu abast en contextos polítics molt propers d’Occident.
Miquel Seguró (1979) és investigador de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull i professor col·laborador de la UOC. Coordina la revista Argumenta Philosophica. Revista de la Encyclopaedia Herder. Ha publicat les monografies Los confines de la razón i Sendas de finitud i ha coordinat el llibre Hartos de corrupción. Col·labora amb diferents mitjans de comunicació.
