Dia:  Dimecres, 15 fins diumenge, 19 de juliol
Lloc:  Monestir Kagyu Samye Dechi Ling. . Santa Coloma de Farners
Organitza:  Kagyu Samye Dzong
Aquest esdeveniment requereix inscripció prèvia.
Monestir Kagyu Samye Dechi Ling.
Carretera Castanyet, km 3,8 , 17430, Santa Coloma de Farners
Trobada

3r Monlam Kagyu a Santa Coloma de Farners

És una gran satisfacció comunicar que el nostre monestir Samye Dechi Ling serà la seu del 3r Monlam Kagyu de parla hispana (després dels dos anteriors organitzats pel centre Bokar Thubten Ling d’Eivissa) des de dimecres 15 fins diumenge 19 de juliol de 2020

 

Volem comunicar les dates amb antelació per a què les tingueu en compte de cara a les vostres vacances, ja que serà un gran esdeveniment on dedicar el millor de nosaltres per a la pau i el bé al món

Pròximament informarem del programa i altres detalls

 

 

UNA GRAN FESTA DE PREGÀRIES DE DESITJOS

El primer Monlam Kagyu es remunta al 7º Karmapa, Chödrak Gyatso, qui ho va instituir en el Tibet durant el segle XV. Els seus principals objectius eren fer ofrenes als budas i bodisatvas, reforçar la disciplina dels monjos i augmentar la confiança dels laics, que acudien a l’esdeveniment per recitar de memòria les pregàries de desitjos i escoltar els ensenyaments.

Així, presidits pel Karmapa, el primer mes del calendari tibetà es reunien prop de 10.000 monjos i es dedicaven a la lectura d’una compilació de pregàries de desitjos seleccionades pel Karmapa i estructurades en vint seccions. La recitació es feia amb la intenció pura que tots els éssers aconseguissin la felicitat mitjançant l’acumulació de mèrits, la desaparició de tots els obstacles i el desenvolupament de les llavors de l’alliberament últim. Aquest és el cor dels Monlam, una tradició que s’ha perpetuat fins als nostres dies en totes les escoles del budisme tibetà.

En 1983, Dorje Chang Kaybje Kalu Rimpoché va reprendre la tradició en sòl indi, en Bodhgaya, el lloc del Despertar del buda Shakyamuni. Aquest any, els monjos van recitar un total de 100.000 Sanchö Monlam, la Reina de les Pregàries d’Aspiració.

Quan Kyabje Kalu Rimpoché va morir, va sostenir la tradició Kyabje Vajradhara Bokar Rimpoché. L’any 2001, acabat d’arribar a l’Índia, Sa Santedat el XVII Karmapa va assistir per primera vegada a l’esdeveniment i en el 2004, després de la sobtada defunció de Kyabje Bokar Rimpoché, Sa Santedat Karmapa es va fer càrrec de la continuïtat del Monlam. Des de llavors, cada any presideix l’esdeveniment, al qual ha aportat importants novetats. A més, ha afavorit àmpliament la traducció dels textos que es reciten a diferents llengües de tot el món, entre elles l’espanyol, mantenint el text central del 7º Karmapa, el Monlam de vint branques, i afegint altres textos originals del budisme indi.

En l’actualitat, el Monlam Kagyu és un esdeveniment major entre els kagyupas. Cada any, presidit per S. S. Karmapa, es desenvolupa en el lloc sant de Bodhgaya, i a ell acudeixen fidels de tots els llocs del món; milers de monjos i monges, novicis i laics es reuneixen prop de l’arbre Bodhi per recitar les pregàries de desitjos.

L’any 2007, el propi Karmapa va crear el logo de la Gran Festa de Pregàries de Desitjos. Representa la unió harmoniosa de tots els éssers amb el mitjà en el qual habiten.

 

Ja que jo sóc qui va iniciar aquest projecte, que qualsevol equivocació, defecte o confusió maduri plenament en mi en aquesta mateixa vida i en ningú més.
Faig l’aspiració que quan reciteu això durant el Monlam, cada paraula sorgeixi primer del vostre cor i després surti de la vostra boca.
És la meva pregària que cada lletra i síl·laba esdevingui una imatge daurada i que cada paraula ompli el món sencer.
Que tots els sons de lamentació i de guerra així com els vents verinosos en el medi ambient desapareguin.
Que aquestes paraules d’amor i compassió es barregin amb la bondat innata de cada ser i es fusionin en una força poderosa.
Que l’amor, la compassió i la saviesa brillin com la llum del sol, la lluna i els estels.
Que toquin a tots i cadascun dels éssers vius i dissipin la foscor de la ignorància, l’aferrament i l’odi que s’ha ocultat en el seu ser al llarg del temps. Que quan qualsevol ésser viu es trobi amb un altre sigui com el retrobament d’una mare i un fill després d’una llarga separació.
En un món harmoniós com aquest pugui jo veure com tots dormen en pau sota el so de la música de la no violència. Aquest és el meu somni.

(Escrit originalment pel 17è Karmapa Ogyen Trinle Dorje en el Monestir de Gyuto, a Dharamsala, el tres de maig del 2007).