Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Poc dies abans de l’aparició de l'avanç d’un llibre entrevista on Benet XVI fa algunes matisacions sobre l’ús dels preservatius, el cardenal francès Philippe Barbarin es referia a l’encíclica de Pau VI que va prohibir l’anticoncepció assegurant que “mai en la història de l'església hi va haver aquesta fractura com després de la Humanae vitae”. Barbarin admet que aquesta doctrina “no la va rebre el poble. I segur que és un criteri: que aquesta paraula la rebi el Poble de Déu”. Per això, explica que hi ha “teòlegs a França que al principi, quan va sortir l'encíclica el 1968, van dir: ‘Aquesta és la doctrina de l'Església i l’hem d'explicar i defensar", i que 20 anys després diuen exactament el contrari”.

Barbarin fa aquestes reflexions parlant de la voluntat de Joan Pau II de “donar a la gent una mirada nova de la sexualitat” i del convenciment que la Humanae Vitae es basava en “les coses que havien de dir, però estaven molt mal dites i volia tornar a donar aquest pensament”.  Barbarin creu que no hi ha canvis en “el fons del pensament” d’una sexualitat basada en la fecunditat, però que “hi ha coses noves dins”.

[Aquí podeu veure integra la seva intervenció].

El cardenal Barbarin ho deia el 8 de novembre a Barcelona en la presentació del llibre "¿Quin futur per al cristianisme? Un cardenal i un filòsof, cara a cara", publicat per Fragmenta Editorial, i que recull el diàleg entre el cardenal de Lió i primat de les Gàl·lies, Philippe Barbarin, i l'exministre francès d'educació, Luc Ferry. El responsable de la secció de religió de La Vanguardia, Oriol Domingo, l'entrevista en públic a l'església romànica de Sant Pau del Camp sobre el futur del cristianisme. Aquí en teniu alguns fragments. 

 
Barbarin fa aquestes reflexions parlant de la voluntat de Joan Pau II de “donar a la gent una mirada nova de la sexualitat” i del convenciment que la Humanae Vitae es basava en “les coses que havien de dir, però estan molt mal dites i volia tornar a donar aquest pensament”.  Barbarin creu que no hi ha canvis en “el fons del pensament” d’una sexualitat basada en la fecunditat, però que “hi ha coses noves dins”