ACN Un equip d'arqueòlegs i antropòlegs ha trobat les restes humanes d’una desena de persones de la noblesa catalana dels segles XIII i XIV al Reial Monestir de Santes Creus, a Aiguamúrcia. La descoberta s’ha fet durant les obres de restauració del claustre gòtic iniciades l’abril passat i després de desmuntar un total de sis sarcòfags. Segons l’equip, es tracta d’una troballa “excepcional” per la uniformitat cronològica i de classe social, per la diversitat de casuístiques i pel bon estat de conservació de les restes òssies, dels teixits humans i dels tèxtils que s’han localitzat als sepulcres. Els estudis permetran conèixer els perfils biològics d’aquestes persones, les seves patologies i en quines condicions vivien, entre altres.
L’arqueòleg Josep Maria Vila ha reconegut que la troballa ha estat tota una sorpresa, ja que “en un principi, no hi hauria d’haver restes humanes tan ben conservades a l’interior dels sarcòfags, perquè aquests haurien d’haver estat espoliats”. Tot i això, Vila ha detallat que en cadascun dels sis sarcòfags restaurats, s’han trobat restes humanes intactes “conservades en l’estat inicial”, és a dir, no han estat profanades des que els cossos van ser dipositats.
De fet, Vila ha afirmat que a Catalunya no existeix un conjunt funerari d’aquestes característiques. “No hi ha altres llocs excavats, on s’hagi conservat d’aquesta manera un conjunt bastant gran i tancat com aquest, ja que la majoria han estat espoliats”, ha reivindicat Vila. “En canvi, al Reial Monestir de Santes Creus, sorprenentment, tenim la necròpolis tal com estava quan van marxar els monjos”, ha celebrat.
Conèixer qui són i com vivien
Una satisfacció que també ha compartit l’antropòloga Tona Majó, qui ha afirmat que la descoberta els permetrà “estudiar sepulcres que tenen nom i cognom” i poder relacionar-los amb altres troballes anteriors. Per a Majó, “l’excepcionalitat de la troballa” ha fet que s’hagin plantejat diverses preguntes com, per exemple, “saber el parentiu entre les restes dipositades en un mateix sepulcre, contrastar el sexes, saber la dieta que seguien o la mobilitat”, entre altres. “En el fons, la gran pregunta és saber qui són”, ha tancat.
Segons l’heràldica que apareix als sis sarcòfags, les restes trobades correspondrien a les famílies Cervelló, Cervera, Queralt, Puigvert i Montcada. Tots ells, pertanyien a la noblesa mitjana-alta catalana dels segles XIII i XIV. L’equip de recerca creat des que es van trobar les restes l’octubre passat, ja treballa per conèixer qui eren aquests nobles sepultats, quines eren les seves condicions de vida i treball, quina era la seva dieta i quines patologies van tenir, entre altres aspectes de la seva quotidianitat, segons ha apuntat la cap de l’Àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Carme Bergés.
En aquest sentit, Bergés ha afirmat que “aquest conjunt obre immenses possibilitats d’estudi tan en l’àmbit arqueològic com antropològic” i que es pot convertir en una recerca de referència sobre grups socials d’època medieval i ritualitat funerària, tal com ja va passar amb les Tombes Reials de Santes Creus el 2010.
Les obres de restauració
Aquests estudis arqueo-antropològics es desenvoluparan, paral·lelament, als treballs de restauració iniciats l’abril passat al claustre gòtic del Reial Monestir de Santes Creus. Segons l’equip tècnic, les obres avancen “segons el previst” i ja s’ha executat un terç del total. La previsió és tenir-ho enllestit l’estiu del 2025.
L’objectiu de la intervenció és resoldre les patologies d’aquest espai, tot assegurant la conservació del conjunt a través de la impermeabilització de les cobertes i la millora del sistema de drenatge de l’aigua. L’actuació té un cost de 3.666.543 euros, dels quals el Departament de Cultura en finança 2.165.543 euros i la Fundació ‘La Caixa’ 1.500.00 en el marc del programa ‘Temps de Gòtic’.
Tot i les obres, el monument continua obert i manté les visites guiades. De fet, fa uns mesos es va instal·lar una càmera i una pantalla a l’espai de restauració dels sarcòfags per tal que els visitants puguin veure les obres de restauració d’aquests elements en directe.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.