Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Gemma Bel) El 2020 se celebra el Vè centenari del naixement, a Santa Coloma de Farners (la Selva), de Salvador Pladevall i Bien, sant franciscà i taumaturg que va viure en el segle XVI (1520-1667). Fill de masovers pobríssims, orfe des dels catorze anys, després de passar per Montserrat va entrar com a llec a l’orde dels frares menors. Analfabet, senzill, humil, pobre i itinerant, el 1547 va fer cap al convent de la Mare de Déu dels Àngels d’Orta (actualment Horta de Sant Joan, Terra Alta), poble feréstec i apartat on va viure dotze anys i d’on va voler prendre el nom. Havent habitat altres enclaus franciscans de Catalunya, com Bellpuig i Jesús de Tortosa, el ja anomenat Salvador d’Horta va arribar a Càller (Sardenya), el 1665. Allí moriria gairebé dos anys després, el 18 de març de 1667.

Enguany, els pobles de Santa Coloma de Farners, Horta i Càller celebraran amb emoció els cinc-cents anys d’aquesta figura senyera de la seva història. Però segurament el llec illetrat no rebrà grans commemoracions institucionals, i el seu aniversari passarà desapercebut entre les efemèrides destacades dels Països Catalans.

El tarannà d’en Salvador d’Horta, d’alguna manera, no sembla molt atraient per la mentalitat actual. En canvi, val la pena preguntar-se si el seu capteniment, la seva manera de viure, poden dir alguna cosa als creients i no creients del segle XXI. Quin paper pot tenir aquest taumaturg que estimava la pobresa en l’Església i la societat actuals?

D’Horta estant, des del paratge colpidor on Salvador Pladevall va viure i amb el qual es va identificar tan profundament, es poden resseguir les rutes per on caminava i les olors que sentia. És fàcil connectar amb el sentiment de plenitud que provoca aquell paisatge silenciós, amb la sensació de radical autenticitat.

El Salvador que va habitar a Horta feia valer una personalitat molt característica, que encara es reconeix clarament segles després. Era un home fondament humil, que vivia l’esperit de lloança franciscana identificat amb la naturalesa. No vivia pensant en si mateix, sinó que es donava amb senzillesa als altres, a qui guaria dels seus mals, espirituals i corporals, amb total naturalitat, com si ell mateix no en fos responsable. Interactuava i parlava amb plantes, pedres, animals, i les seves dites són recordades i repetides pels hortolans. Posava cap per avall les estructures i els horaris conventuals amb la seva convençuda predisposició de sortir a trobar qui el cercava. Tractava tots per igual, els reis i els pagesos, els pobres i els rics, i a tots oferia el seu ajut quan li reclamaven salut. En l’entorn rural impactant on vivia, en els murs del convent templer i en la seva muntanya santa, va construir un hàbitat on la creació, la fe, l’harmonia, la preocupació per l’altri i la joia per viure van teixir la lloança a Déu en què ell volia que es convertís la seva vida.

Les formes de viure i relacionar-se del segle XVI en aquell indret de la Catalunya recòndita ja no tornaran. Però les inquietuds del món i l’Església actual connecten directament amb els trets essencials del tarannà de Sant Salvador.

Salvador, avui

En l’encíclica Laudato Si, el papa Francesc va fer un gir en la manera de concebre la persona en el món des del cristianisme. En aquest text fonamental per l’Església d’avui i del futur es torna, d’alguna manera, a l’essencialitat que va suposar en el segle XIII la irrupció del corrent religiós franciscà. Es convida a reformular aspectes com “dominar la terra”, tot recalcant que “l’existència humana es basa en tres relacions fonamentals estretament connectades: la relació amb Déu, amb el proïsme i amb la terra” (LS 66), i cridant a tenir cura dels germans i del planeta.

Entrem, doncs, dins l’era d’una espiritualitat ecològica, on les relacions que s’estableixen amb l’entorn no són de dominació, de profit, de destrucció, sinó de d’equilibri, d’amor, d’empatia. Aquestes idees arrelen en l’ètica de la cura, que encetà Carol Gilligan, que Leonardo Boff insereix en el marc de la teologia, i que la Laudato Si ha proposat com a paràmetre d’una nova era eclesial.

Les idees bàsiques d’aquesta nova espiritualitat son: la humilitat, que porta no a voler dominar, sinó a saber-se una petita part de la creació; l’harmonia amb la natura i amb l’ecosistema social i humà, que ajuda a tenir una actitud contemplativa, agraïda, positiva; la preocupació pel proïsme, especialment pels dèbils, pels petits, pels que tenen menys mitjans; la lluita per l’alliberament dels pobres i oprimits, mitjançant la consecució d’estructures socials justes, inclusives, on tots hi tinguin cabuda independentment de les seves mancances i opressions. Tot això recorda que cal apostar, també des de la fe, per un altre estil de vida.

Testimoni humil

Molts hem viscut coneixent les obres i les dites de Sant Salvador, i és fàcil de retrobar-lo encara passejant pels voltants de muntanya de Santa Bàrbara, caminant fins la cova o contemplant en silenci l’abisme des de les ermites. Entrar dins del veritable esperit evangèlic d’aquell home radicalment humil significa optar per una vida més austera, allunyada del consumisme i l’afany de poder. Per seguir-lo cal ser conscient que la nostra existència ens transcendeix, que no podem permetre’ns de deslligar-nos de l’entorn i de la història. També hem d’apartar-nos de les estructures que oprimeixen  i proposar-nos una veritable conversió ecològica, que ens porti a acollir, a acceptar, a respectar, a viure de forma harmònica amb el món que ens envolta.

En aquest nou marc per la fe, hem d’aprendre a resoldre les tensions entre el món i el nostre jo, no pas trencant la corda que ens uneix als altres, ni diluint-nos en el tot, sinó fent com aquell Salvador de la transgressió senzilla i joiosa. Això implica viure amb pau, alegria i goig la nostra pròpia identitat. Només així podrem acollir autènticament i posar la nostra persona a disposició dels altres, per fer del món una casa habitable i acollidora per tots.

Sant Salvador gloriós, lloem Déu en la romiguera, en la muntanya, en els malalts, en els ocells, en la llibertat, en la vida.